La seva primera ascensió el 1865 va marcar un abans i un després en la història de l'alpinisme a Zermatt. Amb l'arribada del ferrocarril a la població, a mitjans el segle xix, l'obertura del cremallera de Gornergrat, que ascendeix fins als 3.089 i la inauguració dels primers remuntadors mecànics a mitjans el segle xx van facilitar l'arribada de muntanyencs, esquiadors i turistes a Zermatt, mantenint intacte en tot moment el centre històric de la població, amb les seves cases de fusta i els seus mazouts amb més de 500 anys d'antiguitat. A poc a poc es van obrir més hotels, restaurants i refugis de muntanya, comptant sempre amb l'atracció magnètica del Matterhorn, autèntica atracció que guia els passos de muntanyencs de tot el món. Amb el pas dels anys, Zermatt va ampliar el seu domini esquiable, arribant fins a la glacera Theodul, al Plateau Rosa i el cim del Matterhorn glacier paradise (3.883m), on hi ha el telefèric, el telecadira, l'ascensor i la gruta de gel més alts d'Europa. A Zermatt també es troba el primer funicular subterrani de Suïssa, el Sunnegga express, actualment un dels més ràpids i moderns del món. Va ser a Sunnegga on es va inaugurar el primer remuntador mecànic de Zermatt, durant els anys 40 de segle xx. Zermatt - Matterhorn segueix una interessant política mediambiental, que li permet ser una de les poques poblacions suïsses lliures de vehicles de motor. Membre de l'associació Best of the Alps, que reuneix a les millors poblacions de muntanya dels Alps, Zermatt s'ha convertit també en tot un referent en hostaleria i gastronomia de muntanya.

Durant l'any 2015, Zermatt commemora els 150 anys de la primera ascensió a l'Matterhorn, capitanejada per l'anglès Edward Whymper.[1]