Context sobre Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental [lumbarˈdiɑ], en llombard oriental [lumbarˈdeɑ] o [lombarˈdiɑ], en italià [lombarˈdia]) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

La componen 11 províncies: Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Monza i Brianza, Pavia, Sondrio i Varese, i la ciutat metropolitana de Milà. La capital és Milà (Milano).

Amb 10 milions d'habitants, allotja una sisena part de la població d'Itàlia, i al voltant del 20% del PIB és produït en aquesta regió; fent-la la més poblada i rica d'Itàlia.

Els seus des...Llegeix més

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental [lumbarˈdiɑ], en llombard oriental [lumbarˈdeɑ] o [lombarˈdiɑ], en italià [lombarˈdia]) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

La componen 11 províncies: Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Monza i Brianza, Pavia, Sondrio i Varese, i la ciutat metropolitana de Milà. La capital és Milà (Milano).

Amb 10 milions d'habitants, allotja una sisena part de la població d'Itàlia, i al voltant del 20% del PIB és produït en aquesta regió; fent-la la més poblada i rica d'Itàlia.

Els seus destins turístics principals són Milà (segona ciutat més visitada d'Itàlia), Brescia, Màntua, Pavia, Cremona i Bèrgam, i els llacs: Llac de Garda, Llac de Como, Llac Maggiore i Llac d'Iseo.

La llengua oficial, com a la resta d'Itàlia, és l'italià. Les llengües tradicionals locals són els diversos dialectes del llombard (llombard occidental i llombard oriental), a més d'altres dialectes de l'Emilià, parlats en algunes parts de les províncies de Màntua, Pavia i Cremona. Aquests no són àmpliament parlats degut a la intensa emigració de la resta d'Itàlia.

Més sobre Llombardia

Population, Area & Driving side
  • Població 10067494
  • Àrea 23863
Història
  •  Mapa d'Itàlia al 1494. Mostra el Ducat de Milà governat per la Casa Visconti i heretat pels Sforza

    L'actual àrea de la Llombardia va ser poblada almenys ja al segon mil·lenni aC, com demostren les restes arqueològiques.

    Als segles següents va ser habitada primer pels etruscs, que van fundar la ciutat de Màntua i adoptaren l'ús de l'escriptura. Més tard, a partir del segle v aC, l'àrea va ser envaïda per tribus celtes.

    Aquests pobles van fundar diverses ciutats, com és el cas de Milà, i van estendre el seu domini fins a l'est a la Mar Adriàtica. El seu desenvolupament va ser aturat per Roma, en la seua expansió per la vall del Po, des del segle iii aC. Després de segles de lluites, l'any 194 aC la zona de l'actual Llombardia va formar part de la nova província romana de la Gàl·lia Cisalpina ("Gals de la part més propera dels Alps").

    La cultura romana i llengua llatina configuraren la civilització de la zona durant els següents anys, i va esdevenir en una de les zones més desenvolupades i riques de la península Itàlica. Personatges importants de la civilització romana en foren originaris, com Plini el Vell (de Como) i Virgili (de Màntua).

    Al final de l'edat antiga, l'estatus estratègic de la Llombardia va ser emfasitzat amb la capitalitat temporal de l'Imperi Romà d'Occident a Mediolanum (antic nom de Milà), des d'on l'any 313 dC, l'emperador Constantí promulgà l'Edicte de Milà, donant llibertat de creences per a tot l'imperi.

    ...Llegeix més
     Mapa d'Itàlia al 1494. Mostra el Ducat de Milà governat per la Casa Visconti i heretat pels Sforza

    L'actual àrea de la Llombardia va ser poblada almenys ja al segon mil·lenni aC, com demostren les restes arqueològiques.

    Als segles següents va ser habitada primer pels etruscs, que van fundar la ciutat de Màntua i adoptaren l'ús de l'escriptura. Més tard, a partir del segle v aC, l'àrea va ser envaïda per tribus celtes.

    Aquests pobles van fundar diverses ciutats, com és el cas de Milà, i van estendre el seu domini fins a l'est a la Mar Adriàtica. El seu desenvolupament va ser aturat per Roma, en la seua expansió per la vall del Po, des del segle iii aC. Després de segles de lluites, l'any 194 aC la zona de l'actual Llombardia va formar part de la nova província romana de la Gàl·lia Cisalpina ("Gals de la part més propera dels Alps").

    La cultura romana i llengua llatina configuraren la civilització de la zona durant els següents anys, i va esdevenir en una de les zones més desenvolupades i riques de la península Itàlica. Personatges importants de la civilització romana en foren originaris, com Plini el Vell (de Como) i Virgili (de Màntua).

    Al final de l'edat antiga, l'estatus estratègic de la Llombardia va ser emfasitzat amb la capitalitat temporal de l'Imperi Romà d'Occident a Mediolanum (antic nom de Milà), des d'on l'any 313 dC, l'emperador Constantí promulgà l'Edicte de Milà, donant llibertat de creences per a tot l'imperi.

     La Corona de Ferro amb la qual els reis llombards eren coronats

    Durant i després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, la Llombardia patí durament la destrucció portada per un seguit d'invasions de pobles tribals. L'última i més efectiva d'aquestes va ser la del poble germànic dels llombards o longobards, qui arribaren als voltants del 570 i amb el seu establiment permanent en donaren nom a la regió. La seva capital estava a Pavia.

    Els pobles llombards mantingueren una propera relació entre les classes nobiliàries dels francs i els bàvars durant segles, el qual comportà que la vall del riu Po continués vertebrant el comerç i el desenvolupament urbà.

    Després de les lluites inicials, les relacions entre els llombards i la població de parla llatina va millorar. Al final, els llombards foren assimilats, però deixant constància en topònims i sobretot en els codis legals.

    La fi del domini llombard arribà el 774, quan el rei franc Carlemany, conquerí Pavia i s'afegí als seus dominis el Regne dels Llombards, a més de la major part del nord i centre d'Itàlia. Els primers ducs llombards i nobles foren reemplaçats per altres vassalls alemanys, bisbes-prínceps o marquesos.

    El segle xi va marcar una explosió important de l'economia de la regió, a causa de la millora del comerç, i principalment a les condicions agrícoles.

    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Llombardia ?

Booking.com
495.932 visites en total, 9.224 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 439 visites avui.