Canada

Canadà
Anthony DeLorenzo from Whitehorse, Yukon, Canada - CC BY 2.0 Jakub Fryš - CC BY-SA 4.0 Larry Koester - CC BY 2.0 Coaxial at English Wikipedia - CC BY 3.0 Michael Rogers - CC BY-SA 3.0 Christine Rondeau from Vancouver, Canada - CC BY 2.0 Anthony DeLorenzo from Whitehorse, Yukon, Canada - CC BY 2.0 Revelstoked - CC BY-SA 3.0 Björn S... - CC BY-SA 2.0 No machine-readable author provided. Fb78 assumed (based on copyright claims). - CC BY-SA 3.0 Cjstepney - CC BY-SA 4.0 Jiaqian AirplaneFan - CC BY 3.0 Christine Rondeau from Vancouver, Canada - CC BY 2.0 Emma Schroder - CC BY-SA 4.0 jockrutherford from Owen Sound, ON - CC BY-SA 2.0 Bruno.menetrier at French Wikipedia - Public domain Carlos Delgado - CC BY-SA 3.0 Diego Delso - CC BY-SA 4.0 Original uploader was User:Trevor MacInnis at en.wikipedia - Public domain Anthony DeLorenzo from Whitehorse, Yukon, Canada - CC BY 2.0 Buzz012 - CC BY-SA 4.0 ParsonsPhotographyNL - CC BY-SA 4.0 Björn S... - CC BY-SA 2.0 Stevan Marcus Stevanm1 - CC BY-SA 3.0 Shawn Nystrand - CC BY-SA 2.0 paul bica from Toronto - CC BY 2.0 Stevan Marcus Stevanm1 - CC BY-SA 3.0 US Mission Canada - CC BY 2.0 Michel Rathwell from Cornwall, Canada - CC BY 2.0 Milavskb - CC BY-SA 4.0 Christine Rondeau from Vancouver, Canada - CC BY 2.0 Tim Gouw punttim - CC0 Migueldalugdugan - CC BY-SA 4.0 Carlos Delgado - CC BY-SA 3.0 Tdevries at English Wikipedia - CC BY-SA 3.0 M.Dirgėla - CC BY-SA 3.0 ParsonsPhotographyNL - CC BY-SA 4.0 Christine Rondeau from Vancouver, Canada - CC BY 2.0 Sam valadi - CC BY 2.0 Jakub Fryš - CC BY-SA 4.0 Blake Handley from Victoria, Canada - CC BY 2.0 Christine Rondeau from Vancouver, Canada - CC BY 2.0 Jiaqian AirplaneFan - CC BY 3.0 Bigg(g)er - CC BY 3.0 Carlos Delgado - CC BY-SA 3.0 Jiaqian AirplaneFan - CC BY 3.0 Wilson Hui - CC BY 2.0 Blake Handley from Victoria, Canada - CC BY 2.0 basic_sounds - CC BY-SA 2.0 HellcatSRT - CC BY-SA 4.0 Migueldalugdugan - CC BY-SA 4.0 Blake Handley from Victoria, Canada - CC BY 2.0 No images

Context sobre Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord. Es tracta de l'estat independent més proper al pol Nord i, per la seva extensió, el segon més gran del món després de Rússia. Políticament és una federació de deu províncies i tres territoris governada com a monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació.

La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i el Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary (que voreja el milió). Passen també de 500.000 habitants les ciutats d'Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton.

Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i el Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i la Commonwealth, a més d'altres organismes internacionals com l'Organitzaci...Llegeix més

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord. Es tracta de l'estat independent més proper al pol Nord i, per la seva extensió, el segon més gran del món després de Rússia. Políticament és una federació de deu províncies i tres territoris governada com a monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació.

La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i el Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary (que voreja el milió). Passen també de 500.000 habitants les ciutats d'Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton.

Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i el Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i la Commonwealth, a més d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès —aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys.

Té fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amèrica, al sud; i a l'oest, (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relació. Igualment, les illes de Groenlàndia (possessió danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessió francesa) hi són properes. En concret, Groenlàndia està separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els límits marins són, a l'oest, amb l'oceà Pacífic; al nord, amb l'oceà Glacial Àrtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin; i a l'est, amb l'oceà Atlàntic.

Té molts recursos naturals, entre els quals destaquen el gas natural, el petroli, la fusta, l'alumini, el coure, la indústria química, la maquinària industrial, el paper i el cartró. A més, té grans aliats, especialment el del seu major soci comercial: els Estats Units. Són molt poques les deficiències del segon país més gran del món, excepte, potser, el seu enorme territori, que —juntament amb la seva baixa densitat de població— el fa una nació que no pot defensar totes les seves fronteres de forma eficient.

Més sobre Canadà

Informació bàsica
  • Moneda Dòlar canadenc
  • Nom natiu Canada
  • Codi de trucada +1
  • Domini d'Internet .ca
  • Mains voltage 120V/60Hz
  • Democracy index 9.24
Population, Area & Driving side
  • Població 40000000
  • Àrea 9984670
  • costat de conducció right
Història
  • Les Primeres Nacions i els colonitzadors  El comerç de pells fou la indústria més important del Canadà fins al segle xix

    Les tradicions de les Primeres Nacions o els amerindis canadencs i els inuit diuen que els pobles aborígens han residit a llurs terres des del començament del temps. Els estudis arqueològics suggereixen que hi havia presència humana al nord del Yukon fa 26.500 anys, i al sud de l'Ontàrio fa 9.500 anys.[1][2]

    ...Llegeix més
    Les Primeres Nacions i els colonitzadors  El comerç de pells fou la indústria més important del Canadà fins al segle xix

    Les tradicions de les Primeres Nacions o els amerindis canadencs i els inuit diuen que els pobles aborígens han residit a llurs terres des del començament del temps. Els estudis arqueològics suggereixen que hi havia presència humana al nord del Yukon fa 26.500 anys, i al sud de l'Ontàrio fa 9.500 anys.[1][2]

    Els europeus hi arribaren per primera vegada quan els vikings s'establiren a L'Anse aux Meadows al voltant del 1000 dC. La costa atlàntica del Canadà fou explorada per John Cabot el 1497 en nom del Regne d'Anglaterra[3] i per Jacques Cartier el 1534 en nom de França;[4] els baleners i pescadors temporals bascos treballaren entre els Grancs Bancs de Terranova i Tadoussac per més d'un segle.[5] L'explorador francès Samuel de Champlain hi arribà el 1603 i establí el primer assentament europeu permanent a Port Royal el 1605 i la ciutat de Quebec el 1608,[6] les quals es convertirien en les capitals d'Acàdia i el Canadà, respectivament. Entre els colons francesos de la Nova França, els canadencs s'assentaren sobretot a la vall del riu Sant Llorenç, mentre que els acadians s'establiren a les actuals províncies marítimes; els mercaders de pells i els missioners catòlics exploraren els Grans Llacs, la Badia de Hudson i les vores del riu Mississipí cap a Louisiana. Amb el temps esclatà la guerra francesa-iroquesa sobre el control del comerç de pells.

    Els anglesos establiren assentaments de pescadors a Terranova al voltant del 1610, i colonitzaren les Tretze Colònies al sud. Una sèrie de guerres intercolonials esclataren entre 1689 i 1763. La Nova Escòcia continental passà al control britànic després del Tractat d'Utrecht (1713); el Tractat de París (1763) cedí el Canadà la major part de la Nova França a l'imperi Britànic després de la Guerra Franco-Índia. La Proclamació Reial de 1763 tragué la província del Quebec de Nova França i annexà l'illa del Cap Bretó a la Nova Escòcia. També restringí la llengua i els drets religiosos dels francocanadencs. El 1769, l'illa St. John (en l'actualitat, l'illa del Príncep Eduard) es convertí en una colònia separada. Per prevenir el conflicte amb el Quebec, l'Acta del Quebec de 1774 expandí el seu territori cap als Grans Llacs i al riu Ohio i hi restablí la llengua francesa, la fe catòlica i la llei civil francesa, la qual cosa molestà als residents de les Tretze Colònies del sud, i fou un dels catalitzadors de la Guerra d'Independència dels Estats Units.[7] El Tractat de París (1783) reconegué la independència dels Estats Units i cedí els territoris al sud dels Grans Llacs als Estats Units. Aproximadament, 50.000 lleials a l'Imperi fugiren dels Estats Units i s'establiren al Canadà.[8] Nova Brunsvic fou creada en separar-la de la Nova Escòcia com a part de la reorganització dels assentaments dels lleials a les províncies marítimes. Per rebre els immigrants lleials a l'Imperi a la província del Quebec, l'Acta Constitucional de 1791 dividí la província en dues: el Baix Canadà francòfon, i l'Alt Canadà angloparlant, atorgant-les una Assemblea Legislativa pròpia. El Canadà (el Baix i l'Alt) fou el principal front en la Guerra de 1812 entre els Estats Units i l'Imperi Britànic. La defensa del Canadà contribuí al sentiment d'unitat dels nord-americans britànics. La immigració a gran escala al Canadà començà el 1815, principalment de la Gran Bretanya i Irlanda. La indústria de la fusta sobrepassà el comerç de pells en importància durant les primeres dècades del segle xix.

    Cap a l'autonomia  Els Pares de la Confederació, de Robert Harris

    El desig d'un govern responsable tingué com a resultat les fallides Rebel·lions de 1837. El Report Durhman recomanava la creació d'un govern responsable i l'assimilació dels francocanadencs a la cultura britànica.[9] L'Acta d'Unió de 1840 uní les dues províncies del Baix i l'Alt Canadà en una sola Província Unida del Canadà. Els francocanadencs i els anglocanadencs participaren tots junts en l'Assemblea per restaurar els drets francesos. El govern responsable o l'autonomia fou establerta a totes les províncies nord-americanes britàniques el 1849.

    La signatura del Tractat d'Oregon per la Gran Bretanya i els Estats Units el 1846 acabà amb la disputa de la frontera d'Oregon, estenent-la a l'oest sobre el paral·lel 49è, i obrint el pas a la colonització de l'illa de Vancouver (1849) i la Colúmbia Britànica (1858). El Canadà emprengué una sèrie d'expedicions exploratòries per reivindicar la Terra de Rupert i la regió Àrtica. La població canadenca creixé ràpidament, a causa de les taxes de natalitat elevades; la immigració britànica contrarestada per l'emigració als Estats Units.

    Després de diversos congressos constitucionals, l'Acta de la Constitució de 1867 formà una confederació que creava "un Domini amb el nom del Canadà" l'1 de juliol, 1867, integrat per quatre províncies: Ontàrio, el Quebec, Nova Escòcia i Nova Brunsvic.[10] El Canadà prengué el control de la Terra de Rupert i el Territori del Nord-oest, on les queixes dels mestissos canadencs iniciaren la Rebel·lió del Riu Vermell i crearen la província de Manitoba el juliol de 1870. La Colúmbia Britànica i l'illa de Vancouver (que s'havien unificat el 1866) i la colònia de l'illa del Príncep Eduard s'uniren a la confederació el 1871 i el 1873 respectivament.[11]

    El govern conservador del primer ministre John A. Mcdonald establí una política nacional de tarifes amb la intenció de protegir les indústries canadenques naixents. Per obrir els territoris de l'oest, el govern patrocinà la construcció de tres ferrocarrils transcontinentals, en especial dels Ferrocarrils Canadencs del Pacífic, i promogué l'assentament de colons a les Praderes mitjançant l'Acta de les Terres del Domini; establí també la Policia Muntada del Nord-oest. El 1898, després de la Febre d'or de Klondike als territoris del Nord-oest, el govern canadenc creà el territori del Yukon. Durant el govern liberal del primer ministre Wilfrid Laurier, immigraren un gran nombre d'europeus a les Praderes, i Alberta i Saskatchewan esdevingueren províncies el 1905.

    El Canadà entrà automàticament a la Primera Guerra Mundial el 1914 amb la declaració britànica de guerra, enviant voluntaris al Front Occidental que després formarien part dels Cossos Canadencs. Els Cossos tingueren un paper important en la Batalla de Vimy Ridge i altres batalles importants de la guerra. La Crisi de l'Allistament de 1917 esclatà quan el primer ministre conservador Robert Borden imposà el servei militar obligatori malgrat l'objecció dels quebequesos francòfons. El 1919, el Canadà s'uní a la Lliga de Nacions, de manera independent de la Gran Bretanya; l'Estatut de Westminster de 1931 afirmà la independència del Canadà.

    El Canadà contemporani

    La Gran Depressió afectà greument al Canadà. Com a resposta a la crisi, la Federació Cooperativa del Commonwealth a Alberta i Saskatchewan promulgaren diverses polítiques típiques de l'Estat de benestar, dissenyades per Tommy Douglas durant les dècades de 1940 i 1950. El Canadà declarà la guerra a Alemanya durant la segona Guerra Mundial, sota el govern del primer ministre liberal William Lyon Mackenzie King, tres dies després de la Gran Bretanya. Les primeres unitats de l'exèrcit canadenc arribaren a la Gran Bretanya el desembre de 1939.[12] Les tropes canadenques tingueren un paper important en la Batalla de l'Atlàntic, la invasió aliada a Itàlia, el D-Day, la Batalla de Normandia i la Batalla de l'Escalda. El Canadà ha rebut el reconeixement dels Països Baixos, per haver proveït d'asil i protecció a la monarquia durant la guerra, i pel seu lideratge i la seva important contribució en la seva alliberació de l'Alemanya nazi. L'economia canadenca experimentà un creixement econòmic en el sector industrial i la manufactura d'armament militar. Malgrat una altra Crisi d'Allistament al Quebec el 1944, el Canadà tenia, després de la guerra, una de les forces armades més grans del món.[12] El Canadà fou un els membres fundadors de les Nacions Unides.

    El 1949, Terranova s'uní a la confederació.[13] La prosperitat de la postguerra i l'expansió econòmica subsegüent tingueren com a efecte un baby boom—un nivell elevat de la natalitat—i el creixement de la immigració europea.[14] Sota els governs liberals successius de Lester B. Pearson i Pierre Trudeau, emergí una nova identitat canadenca. El Canadà adoptà la seva actual bandera de la fulla d'auró el 1965. Com a resposta a un moviment francòfon més assertiu al Quebec, el govern federal es tornà oficialment en un govern bilingüe amb l'aprovació de les Actes de les Llengües Oficials del 1969. Les lleis no discriminatòries d'immigració foren introduïdes el 1967 i el 1976, i el multiculturalisme oficial fou introduït el 1971, amb la qual cosa hi immigraren un gran nombre de no europeus que canviaren el rostre del país. Els programes socialdemòcrates, com ara la seguretat social universal, el Plan de Pensions del Canadà, els Préstecs a Estudiants del Canadà, l'Agència de la Inversió Estrangera i el Programa d'Energia Nacional, foren establerts durant les dècades de 1960 i 1970; els governs provincials, en especial el Quebec i Alberta s'oposaren a algunes d'aquestes, ja que les consideraven una intervenció en llurs jurisdiccions. Finalment, els congressos constitucionals, encapçalats pel primer ministre Trudeau finalitzaren amb la creació de la constitució i la Carta dels Drets i Llibertats basada en els drets individuals.

    El Quebec tingué una sèrie de canvis econòmics i socials profunds durant la Revolució Silenciosa de 1960. Els nacionalistes quebequesos, sota el lideratge de Jean Lesage, començaren a demanar major autonomia.[15] El Front d'alliberació del Quebec inicià la Crisi d'Octubre el 1970, amb atemptats i segrests, amb els quals demanaven la independència del Quebec. El Partit Quebequès, més moderat, de René Lévesque arribà al poder el 1976 i organitzà un referèndum per crear una associació de sobirania del Quebec el 1980, que no reeixí. Els esforços del Partit Progressiu Conservatiu del Canadà, sota el govern de Brian Mulroney, per reconèixer el Quebec constitucionalment com a "societat distinta" amb l'Acord de Meech Lake es col·lapsaren el 1989. Les tensions regionals causades pel debat constitucionals, enfortiren els petits partits regionalistes, el Bloc Quebequès i el Partit Reformista que relegaren els conservadors-progressistes a la cinquena posició en les eleccions federals canadenques de 1993. Un altre referèndum el 1995 rebutjà la independència del Quebec per un marge molt estret de només el 50,6% en contra.[16] El 1997, la Cort Suprema de Justícia declarà que la secessió unilateral d'una província és inconstitucional, i el govern liberal de Jean Chrétien aprovà l'Acta de la Claredat que estableix els termes d'una secessió negociada.[16] El Partit Reformista s'expandí i es convertí en l'Aliança Canadenca i s'uní amb els conservadors-progressistes per formar el Partit conservador del Canadà el 2003. Els conservadors foren elegits com a govern minoritari sota el primer ministre Stephen Harper en les eleccions federals del 2006. L'any següent, el parlament aprovà una moció simbòlica que reconeix els quebequesos com una nació dins del Canadà.[17]

    Després de molts anys de negligència i abusos de les agències de govern, les Primeres Nacions feren ús de les corts federals, durant la dècada de 1960, per reivindicar llurs terres i iniciar negociacions amb els governs federals i provincials perquè reconeguin els drets dels tractats històrics. Durant la dècada de 1990, la frustració i la lentitud de les negociacions dugueren a confrontacions violentes a Oka, Ipperwash i el Llac de Gustafen. No obstant això, el 1999, el govern canadenc reconegué l'autonomia dels inuits amb la creació de Nunavut. El govern canadenc demanà disculpes oficialment per haver creat les escoles de residències per assimilar els pobles aborígens.

    Cinq-Mars, J. «On the significance of modified mammoth bones from eastern Beringia» (PDF). The World of Elephants – International Congress, Rome, 2001. Arxivat de l'original el 2006-09-20 [Consulta: 14 maig 2006]. Arxivat 2006-09-20 a Wayback Machine. Wright, J.V. «A History of the Native People of Canada: Early and Middle Archaic Complexes». Canadian Museum of Civilization Corporation, 27-09-2001. [Consulta: 14 maig 2006]. «John Cabot =». A: Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica.  «Cartier, Jacques». A: World book Encyclopedia. World Book, Inc.. ISBN 0-7166-0101-X [Consulta: 1r setembre 2007].  «Basques». A: The Canadian Encyclopedia. Historica, 2007 [Consulta: 17 octubre 2008].  Arxivat 2011-10-14 a Wayback Machine. Litalien, Raymonde; Roth, Käthe; Vaugeois, Denis. Champlain: the birth of French America (en anglès). McGill-Queen's Press, 2004, p.146. ISBN 0773528504.  «Wars on Our Soil, earliest times to 1885». [Consulta: 21 agost 2006]. Moore, Christopher. The Loyalist: Revolution Exile Settlement. Toronto: McClelland & Stewart, 1994. ISBN 0-7710-6093-9.  David Mills. «Durham Report». Historica Foundation of Canada. [Consulta: 18 maig 2006]. Farthing, John. Freedom Wears a Crown. Toronto: Kingswood House, 1957. ASIN B0007JC4G2.  Riendeau, Roger E. A Brief History of Canada. Infobase Publishing, 2007, p. 190. ISBN 1438108222.  ↑ 12,0 12,1 Stacey, C.P.. History of the Canadian Army in the Second World War. Queen's Printer, 1948.  Castro Rea, Julián. Los sistemas políticos de América del Norte en los noventa: desafíos y convergencias (en castellà). UNAM, 1999, p. 186. ISBN 968367481X.  Harold Troper. «History of Immigration to Toronto Since the Second World War: From Toronto 'the Good' to Toronto 'the World in a City'». Ontario Institute for Studies in Education, 2000-03. Arxivat de l'original el 2006-05-29. [Consulta: 19 maig 2006]. Bélanger, Claude. «Quiet Revolution». Quebec History. Marionopolis College, Montreal, 03-08-2000. [Consulta: 2008]. ↑ 16,0 16,1 Dickinson, John Alexander; Young, Brian. A Short History of Quebec. 3a edició. Montreal: McGill-Queen's University Press, 2003. ISBN 0-7735-2450-9.  «Quebecers form a nation within Canada: PM». Canadian Broadcasting Corporation, 22-11-2006. Arxivat de l'original el 2006-12-06. [Consulta: 27 juliol 2008].
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hello
Món
World
Hola món
Hello world
Gràcies
Thank you
Adéu
Goodbye
Yes
No
No
Com estàs?
How are you?
Bé gràcies
Fine, thank you
Quant costa?
How much is it?
Zero
Zero
Un
One

On puc dormir a prop de Canadà ?

Booking.com
489.825 visites en total, 9.196 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 76 visites avui.