Context sobre Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat /ke.bɛk/; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

El seu idioma, la seva cultura i les seves institucions, formen del Quebec una nació dins del Canadà. La capital del Quebec és la ciutat de Quebec. La ciutat més poblada del Quebec és Mont-real, que és la segona ciutat més gran del món on es parla francès. El francès gaudeix de protecció legal i fins i tot la província compta amb inspectors lingüístics que revisen i controlen el seu ús. E...Llegeix més

El Quebec (en francès Québec pronunciat /ke.bɛk/; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

El seu idioma, la seva cultura i les seves institucions, formen del Quebec una nació dins del Canadà. La capital del Quebec és la ciutat de Quebec. La ciutat més poblada del Quebec és Mont-real, que és la segona ciutat més gran del món on es parla francès. El francès gaudeix de protecció legal i fins i tot la província compta amb inspectors lingüístics que revisen i controlen el seu ús. El zel dels quebequesos per la seva llengua i el seu estatus de minoria lingüística a l'Amèrica del Nord ha arribat a certs extrems polítics, però també en la seva història el poble quebequès va sofrir períodes de repressió i assimilació anglesa.

El Referèndum d'independència del Quebec de 1980 va tenir lloc el 20 de maig d'aquest mateix any i els independentistes liderats per René Lévesque van obtenir el 40,5 % dels sufragis. En canvi, en el Referèndum d'independència del Quebec de 1995, els independentistes es van quedar a menys d'un punt percentual d'aconseguir-ho amb el 49,6% dels vots.

El 27 de novembre de 2006 el parlament canadenc, amb el suport del partit governant, va reconèixer als quebequesos com una nació dins d'un Canadà unit en un intent d'aplacar els desitjos secessionistes dels partits independentistes, encara que va ser en un sentit cultural i social però no legal.

En les eleccions generals del Quebec de 2012, el partit independentista, el Partit Quebequès, liderat per Pauline Marois, va guanyar la majoria dels seients de l'Assemblea Nacional del Quebec, formant un govern minoritari. En el discurs del dia de les eleccions, la guanyadora va plantejar la possibilitat de convocar un nou referèndum per la independència en expressar el seu desig que el Quebec es converteixi en un país independent i la seva convicció que això succeirà: «Volem un país i el tindrem.»

Més sobre Quebec

Informació bàsica
Population, Area & Driving side
  • Població 8831257
  • Àrea 1542056
  • costat de conducció right
Història
  • Nova França

    El primer explorador francès al Quebec va ser Jacques Cartier, que en 1534 va establir en Gaspé una gran creu de fusta amb tres flors de lis, prenent possessió d'aquelles terres en nom de França. Cartier va descobrir el riu Sant Llorenç. En 1608, Samuel de Champlain va donar naixement a la Nova França fundant en la riba nord del riu Sant Llorenç, en un lloc que els indis anomenaven Kebek («estret»), la ciutat de Quebec. La ciutat es tornarà així el punt de partida de les exploracions franceses a l'Amèrica del Nord. Després de 1627, el rei de França Lluís XIII va concedir el monopoli de la colonització als catòlics. La Nova França es va tornar una colònia real en 1663, sota el regnat de Lluís XIV.

    Amèrica del Nord britànica

    La Gran Bretanya va prendre possessió de Nova França a conseqüència del Tractat de París, el 1763. Lluís XV i els seus consellers s'estimen més conservar l'illa de Guadeloupe, productora de sucre que el Quebec, ja que aquest era considerat com un gran territori de gel sense cap importància per al regne de França. Tot i això, França perd l'imperi colonial que havia bastit a l'Amèrica del Nord.

    El 1774 amb la Llei del Quebec, Londres donava reconeixement oficial als drets del poble francès del Quebec: l'ús de la llengua francesa, la pràctica de la religió catòlica i l'ús del dret romà en lloc del jurisprudencial anglosaxó. Abans d'aquesta data, la situació de la religió catòlica era molt fràgil i les possibilitats per als catòlics, molt limitades.

    ...Llegeix més
    Nova França

    El primer explorador francès al Quebec va ser Jacques Cartier, que en 1534 va establir en Gaspé una gran creu de fusta amb tres flors de lis, prenent possessió d'aquelles terres en nom de França. Cartier va descobrir el riu Sant Llorenç. En 1608, Samuel de Champlain va donar naixement a la Nova França fundant en la riba nord del riu Sant Llorenç, en un lloc que els indis anomenaven Kebek («estret»), la ciutat de Quebec. La ciutat es tornarà així el punt de partida de les exploracions franceses a l'Amèrica del Nord. Després de 1627, el rei de França Lluís XIII va concedir el monopoli de la colonització als catòlics. La Nova França es va tornar una colònia real en 1663, sota el regnat de Lluís XIV.

    Amèrica del Nord britànica

    La Gran Bretanya va prendre possessió de Nova França a conseqüència del Tractat de París, el 1763. Lluís XV i els seus consellers s'estimen més conservar l'illa de Guadeloupe, productora de sucre que el Quebec, ja que aquest era considerat com un gran territori de gel sense cap importància per al regne de França. Tot i això, França perd l'imperi colonial que havia bastit a l'Amèrica del Nord.

    El 1774 amb la Llei del Quebec, Londres donava reconeixement oficial als drets del poble francès del Quebec: l'ús de la llengua francesa, la pràctica de la religió catòlica i l'ús del dret romà en lloc del jurisprudencial anglosaxó. Abans d'aquesta data, la situació de la religió catòlica era molt fràgil i les possibilitats per als catòlics, molt limitades.

    Com a resposta a les agitacions de les colònies americanes, la corona britànica va instaurar l'Acta del Quebec el 1774, que restaurava el codi civil francès i el sistema de propietat territorial, garantia la pràctica del catolicisme però mantenia el codi criminal anglès. Durant la revolució americana, la ciutat de Mont-real va ser presa i els revolucionaris americans va intentar de guanyar els canadencs a llur causa. Aquests darrers van romandre més aviat neutrals durant el conflicte, seguint les recomanacions de l'església catòlica, que es va declarar a favor dels britànics.

     L'Alt i el Baix Canadà després de la Llei Constitucional de 1791. 

    Rere la independència americana, els qui havien donat suport la causa anglesa s'instal·laren al Quebec. Insatisfets dels nombrosos privilegis concedits als canadencs, van demanar reformes i van obtenir el que volien a l'acta constitucional de 1791. El 1791 la Llei Constitucional del Canadà va establir dues províncies al voltant del riu Ottawa: l'Alt Canadà (l'actual província d'Ontàrio), de majoria anglòfona, i el Baix Canadà (l'actual província del Quebec), província majoritàriament francòfona. Les dues poblacions van descobrir el parlamentarisme britànic i van adonar-se, molt ràpidament, dels límits d'aquest sistema colonial.

    Les grans idees del liberalisme de l'època van acabar provocant un alçament armat al Baix Canadà i a l'Alt Canadà el 1837; la revolta va tenir lloc rere el refús de Londres a prendre en consideració les peticions del Partit dels patriotes de Louis-Joseph Papineau. El 1867, la signatura de la Llei d'Amèrica del Nord Britànica va consagrar la federació de les províncies del Canadà, que constava llavors del Quebec, Ontàrio, Nova Brunsvic i Nova Escòcia.

    Revolució Tranquil·la

    L'exclusió econòmica dels francoparlants del Quebec va ser considerada sempre un problema al Quebec fins a les reformes dels anys 1960, l'anomenada Revolució Tranquil·la (Révolution Tranquille). El primer ministre del Quebec, Jean Lesage, va proposar la nacionalització de la producció d'electricitat. El govern va crear empreses i bancs nacionals, i després va imposar la legislació per reconèixer el dret de treballar en francès.

    El 1948 es va aprovar l'actual bandera del Quebec com a oficial i la llengua francesa seria cooficial al costat de l'anglès a tot el Canadà des de 1968. El 1976 va guanyar les eleccions el nacionalista Partit Quebequès de René Lévesque que promulgaria la Llei 101 per la qual el francès seria l'única llengua oficial del Quebec, de treball i de l'ensenyament no universitaris (amb l'excepció dels alumnes de famílies anglòfones). El 1980 el referèndum d'independència va sortir negatiu amb un 59,6% de vots en contra. De nou en el poder el 1995, el Partit Quebequès convocaria un nou referèndum el 30 d'octubre de 1995 on el no a la independència va guanyar per tan sols 54.000 vots i un 50,4% de sufragis, amb una participació que va superar el 90% del cens electoral. Segons les enquestes poc més d'un terç dels quebequesos (i 40% dels francòfons) segueix desitjant constituir-se en estat independent.[1]

    El 27 de novembre de 2006 el parlament canadenc, amb el suport del partit del govern, va reconèixer als quebequesos (québécois, en francès) com a nació dins d'un Canadà unit en un intent d'aplacar els desitjos secessionistes dels partits independentistes, encara que en sentit cultural i social, no legal.

    Així mateix, la província del Quebec té unes altres 10 nacions d'indis i inuits, reconegudes com a tals per la seva Assemblea Nacional a l'època de René Lévesque, i són també reconegudes pel govern federal (les Primeres Nacions).[2] Altres nacions de la província del Quebec podrien eventualment ser reconegudes, com els «metis», els angloquebequesos.

    CROP, Chaire de recherche sur la démocratie et les institutions parlementaires «Les 20 ans du référendum de 1995». , p. 5. List of Québec's First Nations Arxivat 2007-07-08 a Wayback Machine. (Department of Indian Affairs and Northern Development (DIAND))
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Bonjour
Món
Monde
Hola món
Bonjour le monde
Gràcies
Merci
Adéu
Au revoir
Oui
No
Non
Com estàs?
Comment vas-tu?
Bé gràcies
Bien, merci
Quant costa?
Combien ça coûte?
Zero
Zéro
Un
Une

On puc dormir a prop de Quebec ?

Booking.com
483.044 visites en total, 9.176 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 63 visites avui.