Context sobre Alaska

Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió. És situat a l'extrem nord-oest del continent americà, amb capital a Juneau, separat de la resta dels 48 estats pel Canadà (l'altre estat aïllat és Hawaii). Envoltat pels oceans Àrtic i Pacífic, fa frontera amb el territori canadenc del Yukon a l'est i amb la Colúmbia Britànica al sud-est i es troba separat de Rússia per l'estret de Bering. És l'estat més gran de la Unió nord-americana per extensió, el tercer menys poblat i el de menys densitat d'habitants per quilòmetre quadrat de tots els Estats Units. Fou una possessió de l'Imperi Rus fins al 1867, any en què fou comprada per 7 milions de dòlars, equivalent a 125 milions del 2017. Fou admès a la Unió nord-americana com a 49è estat el 3 de gener del 1959.

Més sobre Alaska

Informació bàsica
  • Nom natiu Alaska
Population, Area & Driving side
  • Població 733391
  • Àrea 1717856
Història
  • Els primers pobladors d'Alaska van ser grups humans que provenien de l'Àsia i que van travessar el Pont de Beríngia i van arribar al que actualment és l'oest de la península d'Alaska. La majoria dels pobles "nadius americans", si no tots, provenen de gent que va traspassar l'estret de Bering abans d'emigrar cap al sud del continent. El primer contacte dels habitants de la regió amb exploradors europeus va ser quan hi van arribar exploradors russos, que van contactar amb el poble inuit i altres pobles nadius.

    El nom d'"Alaska" prové de la paraula aleutiana alaxsxaq, que significa literalment "l'objecte contra el qual s'adreça l'acció de la mar".

    ...Llegeix més

    Els primers pobladors d'Alaska van ser grups humans que provenien de l'Àsia i que van travessar el Pont de Beríngia i van arribar al que actualment és l'oest de la península d'Alaska. La majoria dels pobles "nadius americans", si no tots, provenen de gent que va traspassar l'estret de Bering abans d'emigrar cap al sud del continent. El primer contacte dels habitants de la regió amb exploradors europeus va ser quan hi van arribar exploradors russos, que van contactar amb el poble inuit i altres pobles nadius.

    El nom d'"Alaska" prové de la paraula aleutiana alaxsxaq, que significa literalment "l'objecte contra el qual s'adreça l'acció de la mar".

     Vitus Bering

    La major part de la història documentada d'Alaska prové de la colonització europea, començant pel navegant danès al servei de l'Armada Russa, Vitus Bering, que va arribar a Alaska a bord del Sant Pere en el transcurs de la Segona expedició a Kamtxatka. No obstant això, el primer europeu que va arribar a les costes de la regió va ser el rus Aleksei Txírikov, que navegava en l'expedició de Bering comandant el Sant Pau; el 15 de juliol del 1741 va tocar terra al lloc on avui hi ha la ciutat de Sitka. La Companyia Russo-Americana aviat en va començar la colonització de la costa i en els anys 1790 ja hi havia assentaments a la regió. La principal activitat a la zona era la caça de llúdrigues, encara que la colònia no va ser mai rendible a causa de l'elevat cost dels vaixells necessaris. Malgrat que d'entrada el contacte amb els nadius va ser cordial, aviat es van produir enfrontaments violents que, units a les malalties transmeses pels europeus, van exterminar quatre cinquenes parts de la població nativa. El primer assentament permanent rus s'hi va establir el 1784, quan Grigori Ivànovitx Xélikhov va fundar una colònia a l'illa Kodiak, a la badia Three Saints. El 1790, Xélikhov llogava els drets de caça a Alexander Baranov, que va traslladar la colònia a l'actual ciutat de Kodiak, tot i que veient la possible arribada d'exploradors i caçadors europeus, va portar la capital a Nou Arcàngel, que amb el temps seria la ciutat de Sitka. El 24 de setembre de 1794 van arribar a l'Illa Kodiak vuit monjos ortodoxos, dirigits per l'arximandrita Ioasef. Tenien la missió d'evangelitzar els indígenes i expandir el cristianisme ortodox, la religió oficial a Rússia.

     Zones explorades per Espanya

    Els espanyols van reclamar els drets que la butlla Inter Caetera els donava sobre la costa oest d'Amèrica del Nord, que incloïa Alaska. El rei Carles III d'Espanya va organitzar diverses expedicions a la regió per intentar de colonitzar-la. Les expedicions de Bruno de Heceta i d'Alejandro Malaspina han deixat alguns topònims a la regió, com la Glacera de Malaspina[1] o la ciutat de Valdez. També els britànics, seguint l'exemple de la corona espanyola, van enviar exploracions a la zona, com les de James Cook o George Vancouver.

    El 1799, Nikolai Petróvitx Rezanov va comprar els drets d'explotació de les pells al tsar Pau I de Rússia i va crear la Companyia Russo-Americana (en rus: Русско-американская компания). La sobreexplotació del territori va portar a un enfrontament entre els colons i els nadius, l'esdeveniment més destacat del qual fou la batalla de Sitka del 1804.

    El 1867, el secretari d'Estat nord-americà William H. Seward va comprar Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars nord-americans. La manca d'efectiu de Rússia i el desig que Alaska no caigués en mans britàniques van impulsar Rússia a vendre el territori als Estats Units després del fracàs en la Guerra de Crimea.[2] La compra es va fer efectiva el 18 d'octubre del 1867, avui recordat com el Dia d'Alaska. Encara que la compra va rebre dures crítiques en el moment de fer-se, finalment es va veure que era un negoci molt avantatjós gràcies al descobriment d'or a Yukon. En la dècada de 1890, els territoris d'Alaska i Yukon van patir una explotació de les mines a causa de la febre d'or, coneguda com a febre d'or de Klondike, nom del principal jaciment; les mines es continuaren explotant tot i que les reserves auríferes disminuïren. Els principals assentaments es van establir a Juneau, Nome i Fairbanks.

     Xec utilitzat per la compra d'Alaska

    En els primers temps de dominació nord-americana, l'exèrcit, la marina i el servei de duanes es van fer càrrec del control de la regió, però l'arribada de colons va obligar a canviar el sistema d'administració. El 1884 s'hi va nomenar un governador i el 1906 se'n va escollir un representant al Congrés dels Estats Units, encara que sense dret de vot. Ja el 1912, es va declarar Alaska com un Territori dels Estats Units, amb un congrés i un govern propis, i amb capital a Juneau, en detriment de Sitka, que havia estat la capital de l'Alaska russa. Durant la Segona Guerra Mundial, Alaska va ser escenari de la batalla de les Illes Aleutianes entre les tropes aliades i el Japó, i durant el conflicte se'n van millorar les infraestructures per facilitar la defensa del territori, com fou la construcció de l'autopista Alcan. Després del final de la Segona Guerra Mundial, al començament de la Guerra Freda es va acceptar l'entrada d'Alaska a la Unió. El president dels Estats Units, Dwight David Eisenhower va signar el 7 de juliol del 1958 l'Acta estatal d'Alaska (en anglès, Alaska Statehood Act), que va obrir el camí perquè el 3 de gener del 1959, Alaska es convertís en l'estat 49 de la unió.

    El 27 de març del 1964, Divendres Sant, Alaska va patir els efectes d'un terratrèmol (anomenat "Terratrèmol de Divendres Sant") de 8,5 graus de magnitud en l'escala de Richter, que va posar fi a la vida de 131 persones i va arrasar moltes poblacions de la regió. El 1968 es va trobar petroli a la regió, i després de la construcció de l'oleoducte Transalaskià (Trans Alaskan Pipeline) el 1977, els ingressos provinents de l'explotació dels pous petrolífers van contribuir a què la població es restablís, ja que es reconstruïren i milloraren les infraestructures. El 1989 s'hi va esdevenir una nova catàstrofe en encallar el petrolier Exxon Valdez a l'estret del Príncep Guillem i abocar a la mar entre 42.000 i 130.000 metres cúbics de cru, cosa que en va afectar uns 1.600 km de costa. Amb data del 2007, més de la meitat del territori de l'estat és propietat del Govern Federal i l'explotació de les reserves de petroli en el territori encara no ha estat posada en pràctica. Això és tema de debat, ja que el Refugi Nacional de vida salvatge a l'Àrtic podria veure's afectat.

    Baker, Marcus. Geographic Dictionary of Alaska (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1902, p. 277.  Aira, Toni «Rússia va malvendre Alaska als Estats Units per 7,2 milions de dòlars». Sàpiens [Barcelona], núm. 73, novembre 2008, p. 13. ISSN: 1695-2014.
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hello
Món
World
Hola món
Hello world
Gràcies
Thank you
Adéu
Goodbye
Yes
No
No
Com estàs?
How are you?
Bé gràcies
Fine, thank you
Quant costa?
How much is it?
Zero
Zero
Un
One

On puc dormir a prop de Alaska ?

Booking.com
493.644 visites en total, 9.222 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 161 visites avui.