Armènia va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com a religió, al començament del segle iv. El país ha estat dominat pels imperis romà, quan fou envaït per Trajà el 114,[1] i a finals del segle iv es va dividir en dues zones d'influència, una de l'Imperi romà d'Orient i l'altre de l'Imperi persa,[2] i en el curs dels segles, de l'otomà, tret d'alguns períodes d'independència.

El 1828, el país va ser ocupat per l'Imperi rus i el 1922 s'integra, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaidjan, a la República Socialista Soviètica de Transcaucàsia. El 1936, es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.

Posteriorment, el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de manera legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular. Levon Ter-Petrossian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.

La Guerra de l'Alt Karabakh (1988-1994) es va acabar amb el control efectiu armeni de la major part de l'Alt Karabakh i els districtes propers, unificant-lo de fet amb la República d'Armènia.[3]