L'edifici és una antiga masia del segle xvii,[1] possiblement del 1680[2] segons diu a la llinda d'una de les portes. A principis del segle XX el seu propietari era l'advocat i propietari rural Pere Negre i Jover[3] (1867-1939) que conegué Jujol per l'amistat de la seva dona Engràcia Balet i Viñas (1863-1936) amb Josefa Romeu tieta de Jujol i propietària de la torre de la Creu.[4] Negre fou un dels pocs intel·lectuals entusiastes de l'obra de Jujol.[5] El primer projecte de reforma de Can Negre havia d'integrar un edifici d'origen rural en la nova trama urbana i convertir un mas de pagès en una casa aristocràtica.[6] Va ser presentat per Jujol a Pere Negre en un dibuix en el revers blau d'un sobre, que va retallar seguint la silueta de l'edifici. Pere Negre encarregà a Jujol la reforma i ampliació de la masia i l'obra es realitzà per etapes, adequant-se al pressupost del propietari. La primera fase fou la reforma (1915-1917), seguida per l'ampliació (1917–1921) i la decoració (1920–1926).[7] Les obres consistiren bàsicament en la restauració de les façanes i la decoració de l'interior de la casa, on Jujol emprà tot el seu carregament pictòric i omplí sostres i parets de decoració vegetal[5]

La façana principal esdevingué un retaule dedicat a la Mare de Déu, la imatge de la qual fou gravada en el vidre central de la tribuna, mentre que al nivell de les golfes hom pot llegir "Ave Gratia Plena Dominus Tecum"[5] Jujol construí també una paret per tal de tancar la finca, en la qual utilitzà solament maons formant envans rematats per pilars i coronats amb una petita línia sinuosa de maons[5] L'any 1920 es realitzà l'oratori, cobert per una cúpula ovalada sobre petxines, que no va ser acabat fins al 1926[5] També havia projectat Jujol una ampliació de la casa per la banda del darrere amb una escala de cargol que sortís més amunt dels teulats i que culminés en un mirador rodó, amb vidriera, cobert amb un penell amb el símbol de la Redempció[5] En aquesta casa es conserven restes de lletres modernistes de Jujol que fou el millor dibuixant de lletres de tot el modernisme i que fou el col·laborador de Gaudí en els aspectes més pictòrics i escultòrics de la seva obra, com l'apalacat de ceràmica de la casa Batlló, els plafons del banc del Parc Güell, la pintura inferior i baranes dels balcons de la Pedrera, entre d'altres[5] Recentment, la casa Negre ha estat objecte d'una restauració per part de la Generalitat de Catalunya.[5]

Amb el pas dels anys la casa es deteriorà i l'any 1966 passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, per donació dels hereus de la família Negre.[7] El 1982, els arquitectes Antoni Navarro, Gabriel Robert i Xavier Güell van redactar un primer projecte de rehabilitació i van començar la consolidació dels forjats i la restauració de la planta baixa.[7] La casa fou rehabilitada completament entre 1984 i 1990, amb el suport de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, amb projecte dirigit per l'arquitecte Francesc Xavier Asarta. Es restaurà el conjunt de l'edifici i s'urbanitzà l'adjacent Plaça de Catalunya.[7]