Font màgica de Montjuïc

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol a Montjuïc (Barcelona). És l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, que inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui en dia substituïdes per brolladors il·luminats de proporcions semblants i manteniment més senzill.

La font va ser construïda amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 per l'enginyer Carles Buïgas i Sans al lloc on eren situades les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch, enderrocades el 1928.

La urbanització de tota la part baixa de la muntanya de Montjuïc fou força accidentada, durant els anys de projectes per a l'Exposició Universal hi intervingueren diversos arquitectes i s'anaren modificant els terminis. El 1923 es produí el cop d'estat del general Primo de Rivera, que afectà la direcció de l'exposició i n'aturà les obres. Josep Puig i Cadafalch, que en aquell moment era el president de la Mancomunitat de Catalunya, dimití dels seus càrrecs i també com a principal responsable de les obres de l'Exposició Universal. Llavors es nomenà el marquès de Foronda com a comissari reial de l'exposició i Pere Domènech i Roura director general de construccions. Fou en aquesta fase quant cobrà protagonisme la figura de Carles Buïgas.

Les quatre columnes de Puig i Cadafalch foren enderrocades per evitar incidents amb la dictadura i ara calia omplir el forat que quedava en l'esplanada davant del Palau Nacional. El gran encert de Buïgas fou aprofitar la teatralitat de l'eix de Maria Cristina amb la seva perspectiva arquitectònica in crescendo. El Palau Nacional, amb la seva il·luminació, es constituïa com a fons d'escenari i els jocs d'aigua i llum davallaven fins a la plaça d'Espanya, en diversos nivells de cascades, on la gran font tenia el paper protagonista.[1]

El 18 de juny de 1928, Buïgas, va entregar al Comitè Executiu de l'exposició 460 plànols i 70 grans dibuixos amb el projecte que va ser titllat de bogeria per alguns dels comissaris. Les obres de construcció van durar menys d'un any i hi van participar més de 3.000 treballadors.[2]

De tots els jocs d'aigua i llum ideats per Buïgas han arribat fins a nosaltres les quatre grans cascades i el gran brollador central. Des que es va construir la font ha esdevingut un atractiu turístic internacional i una de les icones de Barcelona. Durant aquests anys ha sofert el deteriorament per abandó i pel mateix desgast amb el seu funcionament. També cal pensar que molts dels elements s'havien previst únicament per als dies de l'Exposició Universal i per tant de vida efímera. El primer cop fou la Guerra Civil i la forta crisi econòmica que se'n seguí, el mateix Buïgas se'n lamenta en el seu llibre La Fuente quan diu: Tenían que desaparecer - y desaparecieron - la Plaza del Universo, la mayor parte de la Plaza de la Fuente Màgica, salvo la misma fuente o surtidor, todos los obeliscos de la Avenida Reina María Cristina, todas las cascadas, las fuentes menores.[3]

El 1954 el mateix Buïgas va fer treballs de restauració reconstruint part del que s'havia malmès durant la postguerra i als anys setanta es renovaren elements de control i part de la il·luminació. Als anys 80 s'hi va incorporar música, i poc abans dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona va ser restaurada de manera provisional per tal de permetre el seu funcionament durant l'esdeveniment. De fet la font es trobava en molt mal estat i va aguantar més o menys fins al dia de la inauguració dels Jocs Paralímpics d'estiu de 1992, en què es va produir un trencament que va obligar a buidar el llac principal.[4] Així durant tot l'any 1993 la font no va funcionar.

El projecte de reparació general no fou iniciat fins al 1994, en què s'intervingué en la gran hidràulica i en anys successius en els prismes d'il·luminació, la petita hidràulica, els vidres d'ocultació, les fonts perifèriques, el vas principal, l'electricitat i finalment els sistemes de control. El projecte de restauració dels enginyers Blanca Jinénez de Anta i Ángel Gea[5] finalitzà l'any 1998 deixant la font completament restaurada. Durant la intervenció es va nomenar com a codirector de les obres a l'enginyer Josep Amat per compaginar la restauració funcional amb la conservació dels principals elements originals que varen fer possible l'automatització amb els recursos tecnològics dels anys 1929.

El gener de 2015 es va procedir a restaurar de nou la font.[6]

Tatjer 1998, p. 25 Ribas Tur, Xavier «Barcelona llueix la seva arquitectura». Diari Ara [Barcelona], 27-10-2012, p.37. ISSN: 2014-010X. Buigas 1978, p. 52 Tatjer 1998, p. 33 Tatjer 1998, p. 55 Ribas, Carla «Les fonts de Montjuïc i la de la Plaça Catalunya, en obres». El Punt Avui, 30-01-2015, pàg. 34.
Fotografies de:
default
Statistics: Position
2871
Statistics: Rank
41280

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
931684752Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 2481

Google street view

On puc dormir a prop de Font màgica de Montjuïc ?

Booking.com
481.327 visites en total, 9.174 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 86 visites avui.