Torre Bellesguard

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí. Es troba als peus de la serra de Collserola, a Barcelona, en el barri que va ser l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, des de 1897 agregat a Barcelona.

En el terreny on es va construir la casa va haver-hi en època medieval un castell erigit per Martí I l'Humà, l'últim rei d'Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Va ser aquest monarca el que va batejar el lloc com Bellesguard, per la seva magnífica panoràmica del pla de Barcelona. D'aquest antic castell subsistien unes restes de muralla i dues torres semi-enderrocades que Gaudí va integrar en el projecte de la casa. Amb aquesta inspiració, l'arquitecte va dissenyar un conjunt que recorda a un castell medieval, que destaca per la seva gran verticalitat i l...Llegeix més

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí. Es troba als peus de la serra de Collserola, a Barcelona, en el barri que va ser l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, des de 1897 agregat a Barcelona.

En el terreny on es va construir la casa va haver-hi en època medieval un castell erigit per Martí I l'Humà, l'últim rei d'Aragó pertanyent al Casal de Barcelona. Va ser aquest monarca el que va batejar el lloc com Bellesguard, per la seva magnífica panoràmica del pla de Barcelona. D'aquest antic castell subsistien unes restes de muralla i dues torres semi-enderrocades que Gaudí va integrar en el projecte de la casa. Amb aquesta inspiració, l'arquitecte va dissenyar un conjunt que recorda a un castell medieval, que destaca per la seva gran verticalitat i les seves solucions pròximes a l'arquitectura gòtica, encara que amb un fort segell personal, com és característic en totes les seves obres.

Gaudí va comptar amb la col·laboració de Domènec Sugrañes, que va fer els bancs de taulells de la porta d'entrada, l'arrambador enrajolat de l'escala, la casa del porter i la caseta del pou; i Joan Rubió, que va construir el viaducte de desviament del camí que passava per la finca.

Aquesta obra pertany al període neogòtic de Gaudí (1888-1898), etapa en què l'arquitecte es va inspirar sobretot en l'art gòtic medieval, el qual assumeix de manera lliure, personal, intentant millorar les seves solucions estructurals. El neogòtic va ser en aquella època un dels estils historicistes de major èxit, sobretot arran dels estudis teòrics de Viollet-le-Duc. Gaudí va estudiar amb profunditat el gòtic català, balear i rossellonès, així com el lleonès i el castellà en les seves estades a Lleó i Burgos, i va arribar al convenciment que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En el seu lloc, en les seves obres posteriors va eliminar la necessitat de contraforts mitjançant l'ús de superfícies reglades i va suprimir cresteries i calats excessius.

L'edifici va ser catalogat com Bé d'Interès Cultural el 24 de juliol de 1969, amb el codi RI-51-0003817.

L'arquitecte  Antoni Gaudí

Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852-Barcelona, 1926) va cursar arquitectura a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878. Després d'una primera etapa d'estil orientalista, en què va realitzar obres com la Casa Vicens (1883-1885), El Capricho de Comillas (1883-1885), els Pavellons Güell (1884-1887) i el Palau Güell (1886-1888), a la fi dels anys 1880 va entrar en la seva etapa neogòtica, que va iniciar amb el Col·legi de les Teresianes (1888-1889), al qual van seguir el Palau Episcopal d'Astorga (1889-1915), la Casa Botines a Lleó (1891-1894) i el Celler Güell a Sitges (1895-1897).[1] La Torre Bellesguard seria la seva última obra en aquest estil, al qual seguiria una etapa naturalista en la qual s'inspirava en les formes de la naturalesa.[2]

Gaudí va dirigir personalment la construcció fins al 1903, any en què va delegar en el seu ajudant, Domènec Sugrañes.[3] En aquests anys va compaginar la construcció de la Torre Bellesguard amb altres encàrrecs: el 1883 es va fer càrrec de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, emprant la resta de la seva vida en la construcció del temple, que seria la seva obra magna i la síntesi de totes les seves troballes arquitectòniques. D'altra banda, en els anys en què va treballar a la torre, va estar ocupat també en el Portal Miralles (1900-1902), el Parc Güell (1900-1914), el Rosari Monumental de Montserrat (1900-1916) i el Bar Torino (1902).[4]

Les obres van estar aturades entre 1909 i 1916.[5] La finalització de les obres va quedar en mans de Sugrañes, el treball de les quals es va prolongar fins al 1916.[6] La intervenció de Sugrañes es va centrar en la reixa de ferro de la porta d'entrada, els bancs ceràmics que flanquegen la porta principal, la decoració del vestíbul i l'escala, els pòrtics coberts, la casa del porter i la caseta de la bomba d'aigua. D'altra banda, Joan Rubió, un altre deixeble de Gaudí, es va encarregar d'integrar les restes de l'antiga muralla en el nou conjunt, va construir un pont al jardí i es va encarregar de les obres del viaducte.[3] En haver d'abandonar aquestes obres per a fer-se càrrec del nou projecte gaudinià de restauració de la Catedral de Mallorca, el viaducte va ser finalitzat per Josep Maria Jujol, un altre col·laborador de Gaudí, autor del banc ondulant de ceràmica del Parc Güell.[7] Aquest viaducte, construït entre 1906 i 1908,[8] servia de suport al camí que conduïa al Cementiri de Sant Gervasi, el qual va desviar parcialment Gaudí per a poder integrar les restes medievals en el conjunt de la vila.[9]

L'emplaçament  Bellesguard cap a 1850-1860, dibuix de Valentín Cardedera

En aquest paratge s'han trobat restes de ceràmica romana sigillata del segle iii, que indicarien la presència d'un assentament d'època imperial, probablement un præsidium o torre defensiva. Podria ser igualment que hi hagués ja amb anterioritat un assentament laietà, el poble iber que habitava el pla de Barcelona.[10] En època medieval la zona era coneguda com a Vallblanc i hi havia un vedat de caça des dels temps d'Alfons II el Cast.[11]

Al lloc on es va construir la casa hi havia un antic castell, erigit el 1408 pel rei Martí I l'Humà.[12] El rei va donar al lloc el nom de Bellesguard per les belles panoràmiques del pla de Barcelona que hi havia des d'aquesta ubicació, segons una carta del propi monarca, en què esmenta «una torra a la qual havem mesnom bell esguard». El paratge va ser lloat per l'escriptor Bernat Metge, secretari del rei. Va ser aquí on el rei Martí va rebre la notícia de la mort del seu únic fill i hereu, Martí el Jove, el 1409. Aquest mateix any, hi va contraure matrimoni amb Margarida de Prades, amb una cerimònia celebrada per l'antipapa Benet XIII, amb la presència igualment del frare dominic Vicent Ferrer, posteriorment canonitzat. En morir el rei, el 1410, la seva vídua va continuar vivint al castell, fins al 1419, data en què va entrar al convent de Valldonzella. Durant aquest temps també hi va viure la reina vídua Violant de Bar. El 1422 la reina Margarida ho va vendre a particulars, i va ser successivament propietat de les famílies Vilanova i Cervelló.[11]

 Ruïnes del castell de Bellesguard (1896), fotografia de Fernando Rus Busquets

Al segle xvii, el castell va servir de refugi al bandoler Serrallonga.[13] Quan el 1634 va ser penjat i esquarterat, part de les seves restes van ser exhibides a Bellesguard. Potser per aquesta llegenda, Gaudí va donar forma de fèmur al picaport de la porta de les cavallerisses.[14]

El castell va ser parcialment enderrocat durant la Guerra dels Segadors. El poeta Joan Ferrer Gualbes de Bonaventura i Copons (1643-1714), conegut com a «rector de Bellesguard», ho va restaurar, però va ser derruït novament durant la Guerra de Successió.[15] A Bellesguard, Gualbes organitzava reunions de l'anomenada Acadèmia dels Desconfiats, fundada el 1700, que reunia nobles i eclesiàstics, les tertúlies dels quals giraven entorn de la literatura i la història de Catalunya, encara que eren també reunions polítiques secretes a favor de l'arxiduc Carles.[16]

 Ruïnes del castell (1901), fotografia de Frederic Bordas

El solar original mesurava 148.120 m².[17] Gaudí va aprofitar els pocs elements restants de l'antiga fortalesa per a construir el nou Bellesguard. És per això que la casa té una aparença externa de castell, incloent els merlets. A més de parts de la muralla, quedaven dempeus dues torres de defensa, que Gaudí va integrar a la porta d'entrada, amb les quals va crear un espai de forma rectangular amb unes escales que condueixen a una graderia superior que serveix com a mirador, amb voltes de maó a sardinel sobre mènsules de pedra.[18] Igualment, les restes de la muralla li van servir per al tancament perimetral de la finca.[19]

A més de la casa, la restauració de la muralla medieval i el disseny del jardí, Gaudí va construir un viaducte de reforç per al camí que conduïa de la vila de Sant Gervasi al cementiri de la mateixa i que passava per la finca, sobre el torrent de Betlem, el qual va estructurar amb uns pilars inclinats amb forma de «pota d'elefant», que més tard empraria al Parc Güell.[20] Els jardins van ser plantats amb arbres fruiters, castanyers de les Índies, cedres, pins, salzes, baladres, llorers, til·lers i palmeres,[21][18] sota la supervisió del jardiner Pere Ballart i Ventura.[22]

Sant Gervasi de Cassoles havia estat fins feia poc una entitat independent de Barcelona, ja que la vila va ser agregada a Barcelona el 1897 juntament amb altres cinc poblacions limítrofes: Sants, les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals.[23]

Propietaris  Fotografia de la casa apareguda a La Ilustració Catalana el 30 de juliol de 1905

La finca era propietat des del segle xviii de la Reverenda Comunitat de Preveres de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona, fins que va ser expropiada per l'estat en els processos de desamortització el 1855. El 1871 va ser venuda a Antoni Camps i Montañola, que al seu torn la va vendre el 1875 a Josep Flaquer i Fraisse; aquest la va vendre novament el 1888 a Joan Baptista Grau i Vallespinós, bisbe d'Astorga, per setanta mil pessetes. Joan Baptista Grau (Reus, 1832 - Tábara, 1893), era amic personal de Gaudí — reusenc com ell —, al qual va encarregar el Palau Episcopal d'Astorga, una de les poques obres de Gaudí fora de Catalunya, juntament amb la Casa Botines de Lleó i El Capricho de Comillas. A la seva defunció va nomenar quatre hereus fiduciaris per a la liquidació dels seus béns amb la finalitat de fundar un col·legi per a pobres a Reus. El 1897 es va segregar de la finca una porció de 29.376 m² a favor de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, amb la finalitat de fundar un asil, que el 1992 es va convertir en la seu de la Universitat Abat Oliba. La resta va ser venuda a Maria Sagués i Molins, vídua de Figueras, per 65.000 pessetes.[17]

Jaume Figueras i Burull (1827-1877) era un comerciant de productes alimentaris, amb una botiga situada a la Rambla cantonada amb el carrer Petxina que, encara que posteriorment va canviar d'activitat, encara manté el rètol de l'entrada: Antigua Casa Figueras.[24] Va ser la seva vídua qui va encarregar la casa el 1900 a Gaudí.[25] Pel que sembla, el mateix Gaudí va actuar de mediador entre els marmessors del bisbe Grau i la vídua de Figueras, i és probable que s'oferís a la construcció de l'edifici, ja que la zona l'atreia enormement pel seu passat històric i la seva relació amb el gòtic català.[26] El mateix Gaudí va signar l'escriptura de compravenda en nom de la vídua, que no sabia escriure, el 12 de juny de 1900.[8] El permís per a les obres va ser atorgat per l'Ajuntament el 25 d'octubre de 1901.[8]

 Viaducte sobre el torrent de Betlem contigu a la finca

Morta Maria Sagués el 1907, va llegar la propietat als seus tres fills, Joan, Jaume i Francesc de Paula Figueras i Sagués. Després del repartiment dels seus béns, la casa va quedar en propietat única de Joan Figueras. Mort aquest el 1922, va llegar la propietat a la seva esposa Mercè Cantarell i Basigó, qui no va poder fer efectiva la hipoteca que pesava sobre la casa, per la qual cosa va ser venuda a Francisco Soler Smith el 1931.[27] Soler es va emportar els mobles originals de la casa, dissenyats per Gaudí, a la seva torre de Can Pahissa a Vilanova i la Geltrú.[21] Durant la Guerra Civil la torre va ser convertida en un orfenat.[28]

El 1942 la casa va ser venuda a Abdón Bordoy Pastor, qui al seu torn la va vendre a Lluís Gonçaga Guilera i Molas el 1944 per 450 000 pessetes. [27] Lluís Guilera (el Prat de Llobregat, 1895 – Barcelona, 1969) fou un reconegut històleg, que va exercir la seva professió tant de manera privada a través del seu Laboratori d'Histologia i Anatomia Patològica, situat al carrer d'Avinyó, com de manera pública, com a metge numerari de l'Institut Municipal de Beneficència i a l'Hospital de la Magdalena per a la Lluita Antivenèria. El 1924 va entrar a treballar en el Dispensari de Terapèutica Radiològica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on el 1929 va passar a dirigir el Servei de Càncer. En comprar la Torre Bellesguard va instal·lar allí una clínica oncològica i un laboratori d'anatomia patològica.[29]

El doctor Guilera va dividir la finca en quatre porcions, que va repartir entre els seus fills, amb el que el terreny on es troba la casa va quedar amb una superfície de 2653 m². A la seva defunció el 1969, va heretar la propietat el seu fill Lluís Guilera i Soler,[30] qui va instal·lar a la casa una clínica ginecològica, activa fins 1974, en què es van traslladar a la clínica Delfos.[31]

Reconeixements  La torre està coronada per la típica creu gaudiniana de quatre braços, inspirada en el gàlbul del xiprer[32]

La Torre Bellesguard va ser declarada Monument historicoartístic en virtut del decret 1794/1969 de 24 de juliol de 1969 (Butlletí Oficial de l'Estat de 20 d'agost de 1969). Al seu costat van ser declarades altres edificacions de Gaudí: el Temple Expiatori de la Sagrada Família, el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la Casa Batlló, el Portal Miralles, la Casa Calvet, la Casa Vicens, els Pavellons Güell i el Col·legi de les Teresianes a Barcelona; la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló; la Cooperativa Obrera Mataronesa a Mataró; la Casa Botines a Lleó; el Palau Episcopal d'Astorga; El Capricho de Comillas; i els elements litúrgics instal·lats a la capella major de la catedral de Palma. En el decret s'assenyala que «l'obra de Gaudí és d'excepcional interès dins de l'arquitectura contemporània. S'unifiquen en ella la mecànica, la construcció i l'estètica per a arribar a un alt grau de sinceritat. El segell peculiar que destaca en tota la seva obra presenta a Gaudí com un innovador de forta personalitat; el que no impedeix que moltes de les seves originals solucions es recolzin en la tradició arquitectònica, concretament en el gòtic característic de la regió catalana. La figura de Gaudí, valorada extraordinàriament a tot el món, ha fet que la seva obra constitueixi l'exponent més interessant i perdurable de notables moviments artístics de la nostra època». Així mateix, defineix la Casa Vicens com «una de les primeres fites del modernisme d'inspiració oriental, amb la novetat de les façanes policromes amb materials al natural en variades textures combinades amb ceràmica vidriada».[33]

Restauració i apertura al públic

L'agulla de la torre va ser restaurada el 1986 per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.[34] El 2002 va ser restaurat el viaducte sobre el torrent de Betlem contigu a la casa, en el transcurs de l'Any Internacional Gaudí.[9] Així mateix, la creu que remata la torre va ser restaurada entre 2008 i 2009 després de ser detectades unes fissures en aquesta. Per a reforçar-la, es va instal·lar una estructura d'acer de vuit metres que uneix la torre amb la creu. La restauració va tenir un cost de 600 000 euros, aportats a parts iguals pe l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la família propietària.[35]

El 2013, la família Guilera, pressionada per l'alt cost del manteniment de l'immoble, va obrir la casa al públic, previ pagament d'una entrada. També va posar en lloguer el seu espai per a noces i esdeveniments, així com rodatges d'anuncis i pel·lícules. Finalment, el 2018, la família va vendre l'edifici per trenta milions d'euros al Grup Catalana Occident, després que tant l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès declinessin exercir el dret de tanteig a que tenen dret per llei en tractar-se d'un bé protegit. L'empresa compradora va manifestar la seva intenció de mantenir obert al públic l'edifici.[36]

Regàs, 2009, p. 13-95. Bergós Massó, 1974, p. 83. ↑ 3,0 3,1 Crippa, 2007, p. 50. Regàs, 2009, p. 31-132. Fernando Garcés. «Domènec Sugrañes i Gras». [Consulta: 10 agost 2021]. Estévez, 2011, p. 128. Fernando Garcés. «Joan Rubió Bellver». [Consulta: 10 agost 2021]. ↑ 8,0 8,1 8,2 Bassegoda Nonell, 1989, p. 440. ↑ 9,0 9,1 Giralt-Miracle, 2012, p. 148. Vanessa Graell «El castillo de Gaudí». El Mundo [Consulta: 8 agost 2021]. ↑ 11,0 11,1 Bassegoda Nonell, 1989, p. 439. Bassegoda Nonell, 2002, p. 165. Férrin, 2001, p. 254. Fernando Garcés. «Serrallonga». [Consulta: 8 agost 2021]. Maria Palau «Bellesguard nua els seus secrets». El Punt Avui [Consulta: 8 agost 2021]. Fernando Garcés. «Joan de Gualbes». [Consulta: 10 agost 2021]. ↑ 17,0 17,1 Gueilburt, 2003, p. 169-173. ↑ 18,0 18,1 Bassegoda Nonell, 1989, p. 444. Bergós Massó, 1974, p. 82. Giralt-Miracle, 2012, p. 148-149. ↑ 21,0 21,1 Esteban Galindo. «Maria Sagués». [Consulta: 10 agost 2021]. Fernando Garcés. «Los Ballart: pasado, presente y futuro». [Consulta: 10 agost 2021]. Enciclopèdia de Barcelona 1. 22@ / Ciutat Meridiana, 2006, p. 36. Fernando Garcés. «Jaume Figueras». [Consulta: 10 agost 2021]. Bassegoda Nonell, 2002, p. 168. Regàs, 2009, p. 123. ↑ 27,0 27,1 Gueilburt, 2003, p. 174-176. Fernando Garcés. «Los niños de Bellesguard». [Consulta: 10 agost 2021]. Amèlia Guilera Roche. «Lluís Guilera Molas». [Consulta: 1r agost 2021]. Gueilburt, 2003, p. 176-177. Fernando Garcésconsulta=1 d'agost de 2021. «Los niños de Bellesguard». Fernando Garcés. «La Cruz del ciprés». [Consulta: 1r agost 2021]. «Boletín Oficial del Estado: miércoles 20 de agosto de 1969, Núm. 199». [Consulta: 1r juny 2021]. Bassegoda Nonell, 1989, p. 441. «La Torre Bellesguard de Gaudí recupera su cruz modernista restaurada». [Consulta: 9 setembre 2015]. José Ángel Montañés «Catalana Occidente compra la Torre Bellesguard de Gaudí por 30 millones». El País [Consulta: 19 juliol 2018].

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Seguretat
514263987Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 2318
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Google street view

On puc dormir a prop de Torre Bellesguard ?

Booking.com
520.783 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 1.868 visites avui.