El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona i catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C). Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 (dia de la Mercè) i era popularment conegut com el «Camp Nou» pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. Una enquesta entre els socis de l'entitat celebrada el setembre del 1965 va establir com a nom oficial Estadio del CF Barcelona. Tanmateix, l'abril del 2001 es va oficialitzar el nom de Camp Nou després d'una consulta per correu. Des de l'inici de la temporada 2022-2023 ha adoptat el nom Spotify Camp Nou pel patrocini esportiu de Spotify.

Construcció

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça va guanyar diversos trofeus en el seu vell camp de les Corts, incloent-hi les cinc copes de la temporada 1951-52. Malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones, el vell estadi resultava insuficient, i el 14 de novembre de 1950, el president Agustí Montal i Galobart obtingué l'acord favorable d'una assemblea de compromissaris[1] per tal d'adquirir uns terrenys destinats a la construcció d'un nou estadi, situats a l'Hospitalet de Llobregat i que posteriorment es van permutar amb l'Ajuntament de Barcelona per uns altres a l'extrem de la Travessera de les Corts, prop del Cementiri i la Maternitat. Malgrat això, el febrer de 1951 la comissió dedicada al projecte recomanà un altre emplaçament, i la compra oficial s'ajornà dos anys més.[1]

Investit president del club el febrer de l'any 1954, Francesc Miró-Sans va rellançar el projecte i es decidí a favor del terreny adquirit el 1950. El 28 de març, una comitiva de 60.000 persones va fer el recorregut des del camp de Les Corts fins a La Masia de Can Planes, a l'ombra de la qual va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, amb la presència de Miró-Sans, el governador civil de Barcelona i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneí l'indret.[2]

El projecte de l'estadi es confià als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Llorenç García-Barbón. El projecte s'acabà un any més tard, quan el club n'encarregà la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs havien de durar 18 mesos, però les despeses van superar en més de quatre vegades les previsions fins a arribar a 288 milions de pessetes. A través d'hipoteques i préstecs el club aconseguí acabar el projecte, endeutant-se fortament per diversos anys. El club confiava a sufragar la despesa amb la venda del solar del camp de Les Corts, però l'Ajuntament de Barcelona va trigar deu anys a requalificar-lo, donant lloc a un període de certa carestia econòmica, fins que finalment el dictador Francisco Franco va autoritzar la requalificació dels terrenys.[3][4] En el curs de les obres del Camp Nou, La Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de treball d'arquitectes i constructors.[1]

 Imatge exterior (Travessera de les Corts)Inauguració i començaments

Finalment, el 24 de setembre del 1957, festa de La Mercè, s'inaugurà el Camp Nou. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe Modrego, que beneí l'estadi acabat, precedí el Hallelujah d'El Messies de Händel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat es reuniren a la tribuna presidencial, i unes 90.000 persones assistiren a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant l'acte, clubs de futbol de tota Catalunya desfilaren sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.[5][6]

En el partit inaugural, el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i Tejada, s'enfrontà a una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presentà Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. El Barça obtingué la seva primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).

La capacitat oficial del Camp Nou era de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107 x 72 m. El sistema d'enllumenat fou inaugurat el 23 de setembre del 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia. El 23 de juny del 1963, el Camp Nou va ser espectador de la victòria del Barça a la final de la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zaldúa. El 1970, el Camp Nou va ser de nou escenari de la final de Copa, però aquest cop sense presència blau-grana.

 Vista des de l'aire

El 24 de maig del 1972, el Camp Nou va assistir a la seva primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3, Dinamo de Moscou 2). El 1974, el Barça celebrà el seu 75è aniversari, i per a l'ocasió, un nou himne va ser cantat en català per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfrontés en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est, a qui derrotà per 2 a 1. En aquesta època, el club va construir una pista de patinatge i un Mini Estadi per als reserves i activitats annexes (inaugurat el 1982), i el 1975 va instal·lant marcadors electrònics al Camp Nou.

El Mundial de 1982 i els Jocs Olímpics de 1992

L'estadi va ser remodelat per a acollir alguns partits del Mundial de 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliació de la tercera graderia amb l'afegitó de 22.150 llocs més, per a una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat va ser una nova final de la Recopa d'Europa entre el Barça i l'Standard de Lieja, el 12 de maig de 1982, amb victòria local per 2 a 1.

Finalment, el 13 de juny el Mundial s'inaugurà al Camp Nou amb l'assistència d'unes 100.000 persones a la cerimònia d'obertura i al partit entre Argentina i Bèlgica (0-1). La resta de la competició permeté al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polònia - Bèlgica, el 28 de juny (3-0), Bèlgica - URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polònia, el 4 de juliol (0-0). La Polònia de Lato i Boniek es classificà per a la semifinal que l'enfrontaria a Itàlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Però la Squadra Azzurra de Zoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, de Paolo Rossi en plena forma, derrotà els polonesos (2-0), portant-los directes al títol.

 L'estadi, el 24 de setembre de 2011, durant un partit Barcelona - Atlético de Madrid que acabà 5-0, amb un hat-trick de Lionel Messi.

A part de la inauguració del museu el 1984, el Camp Nou patí pocs canvis després del Mundial, i fou l'escenari de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, o el concert d'Amnistia Internacional són alguns exemples). Pel que fa a l'esport, el 24 de maig del 1989 s'hi disputà la final de la Copa d'Europa entre l'AC Milan i l'Steaua de Bucarest amb victòria italiana per 4 a 0. En els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, el Camp Nou rebé part de la competició de futbol, incloent-hi la final entre Espanya (amb Ferrer i Guardiola del Barça) i Polònia (3-2).

Durant la temporada 1993-1994, l'estadi va experimentar una remodelació, amb el rebaix de 2,5 m del terreny i la supressió del fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i l'afegit de nous seients individuals, de manera que desapareixíen les places dempeus. Cap al 1998-1999, una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització acabaren d'enllestir l'estadi, amb una capacitat de 98.934 espectadors i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. El 26 de maig del 1999 va acollir la final de la Lliga de Campions entre el Manchester United FC i el Bayern de Múnic (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, incloent-hi l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril.

Actualitat

La junta directiva de Joan Laporta va convocar un concurs internacional per dur a terme una nova remodelació que ampliaria en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien a alçar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta. Després que un jurat integrat per l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes i el mateix club escollís 10 projectes finalistes a partir dels 79 presentats, el dia 18 de setembre del 2007 es va informar a l'opinió pública que el guanyador havia estat el projecte de l'equip de l'arquitecte britànic Norman Foster, la mqueta del qual es va presentar al cap de pocs dies, el 22 de setembre, coincidint amb la festa del 50è aniversari de l'estadi. Tanmateix, el 2010, el nou president Sandro Rosell va descartar-lo. El 8 de març del 2016, l'empresa japonesa Nikken Sekkei guanyà el concurs per la renovació de l'estadi, les obres de la qual van començar l'estiu del 2023.[cal citació]

Llotja President Sunyol

Dins del marc de l'Any Sunyol 2015, dedicat a recuperar i restaurar la figura de Josep Sunyol i Garriga, president del club entre juliol del 1935 i agost del 1936, i afusellat als inicis de la Guerra Civil espanyola pel bàndol franquista, el 9 de maig de 2015 es va descobrir la nova nomenclatura de la llotja presidencial del Camp Nou en honor seu. Durant l'acte es va realitzar la descoberta de l'obra pictòrica Eina (1973) de Joan Pere Viladecans, donada per Josep Suñol i Soler, president de la Fundació Suñol. Hi van ser presents diferents autoritats polítiques i directives del club, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de la Presidència, Francesc Homs; els diputats del Parlament de Catalunya Miquel Iceta (PSC) i Albert Donés (ERC); el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; i els expresidents del FC Barcelona Agustí Montal, Raimon Carrasco i Enric Reyna.[7]

Rècord mundial d'assistència a un partit de futbol femení

El 30 de març del 2022, en un partit de futbol femení entre el FC Barcelona i el Real Madrid (5-2) de la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions, el Camp Nou va ser l'escenari del rècord mundial d'assistència, amb 91.553 espectadors.[8][9] En el següent partit de semifinals, el 22 d'abril, es va tornar a batre el rècord contra el VfL Wolfsburg (femení) amb 91.648 espectadors.[10]

↑ 1,0 1,1 1,2 Mussons i Mata, Josep. El Barça vist per dins. Pagès Editors, 2003. ISBN 84-9779-095-2.  La Vanguardia, 30 de març de 1954, EL DOMINGO FUE BENDECIDA Y COLOCADA SOLEMNEMENTE LA PRIMERA PIEDRA DEL NUEVO ESTADIO DEL CLUB DE FÚTBOL BARCELONA «requalificació Franco» (PDF) (en castellà). Prou Especulació!. «Franco acabó con la deuda e hizo posible el estadio» (en castellà). As, 22-09-2007. [Consulta: 31 desembre 2023]. «Fiestas inaugurales del estadio del Barcelona». El Mundo Deportivo, 25-09-1957, pàg. 3. ISSN: 2014-0548. «1950-61. Kubala i el seu temps». www.fcbarcelona.cat. [Consulta: 6 setembre 2019]. «Estrenada la Llotja President Suñol». La Vanguardia, 10-05-2015. Muñoz Hernández, Raúl. «El Camp Nou, rècord del món a un partit de futbol femení». betevé, 30-03-2002. «El públic també fa història i el Camp Nou bat el rècord mundial absolut d’assistència del futbol femení amb 91.553 espectadors». Futbol Club Barcelona, 30-12-2021. «El Camp Nou ho torna a fer i bat un nou rècord mundial d'assistència amb 91.648 assistents!». Futbol Club Barcelona, 22-04-2022.
Fotografies de:
Oh-Barcelona.com from Barcelona, Spain - CC BY 2.0
Statistics: Position
2234
Statistics: Rank
55674

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
956871432Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 8381

Google street view

On puc dormir a prop de Camp Nou ?

Booking.com
489.154 visites en total, 9.196 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 60 visites avui.