La construcció

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça va experimentar el seu major creixement, i s'emportà tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell Camp de les Corts, incloent-hi les cinc copes de la temporada 1951-52. El Barça ja no es pot conformar amb aquest camp poc còmode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones, i el club s'ha de traslladar.

El 14 de novembre de 1950 el president Agustí Montal i Galobart obtingué l'acord favorable d'una Assemblea de compromissaris[1] per adquirir uns terrenys destinats a la construcció d'un nou estadi, situats a l'Hospitalet de Llobregat i que posteriorment es van permutar amb l'Ajuntament de Barcelona per uns altres terrenys del barri de les Corts. L'estadi es troba a l'extrem de la Travessera de les Corts, proper al Cementiri i la Maternitat. Malgrat això la comissió dedicada al projecte recomanà un altre lloc el febrer de 1951. La compra oficial s'ajornà dos anys més.[1]

El nomenament de Francesc Miró-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, va rellançar el projecte. Investit el febrer de l'any següent, Miró-Sans es decidí a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi es posà el 28 de març de 1954. Una comitiva de 60.000 persones va fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia de Can Planes, a l'ombra de la qual va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat, amb presència de Miró-Sans, el cap del Govern Civil de Barcelona i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneí l'indret.[2]

Després d'aquesta etapa simbòlica, la concepció de l'estadi es confià als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García-Barbón. El projecte s'acabà un any més tard, quan el club confia la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs havien de durar divuit mesos, però les despeses van superar en més de quatre vegades les previsions fins a arribar a 288 milions de pessetes. A través d'hipoteques i préstecs el club aconseguí acabar el projecte, endeutant-se fortament per diversos anys. El club confiava a sufragar la despesa amb la venda del terreny del camp de Les Corts, però l'Ajuntament de Barcelona va trigar deu anys a requalificar-lo, donant lloc a un període de certa carestia econòmica, fins que finalment el cap d'Estat i de govern espanyol en aquell moment, el dictador Francisco Franco, va autoritzar la requalificació dels terrenys de les Corts i va posar fi a la crisi de l'entitat barcelonista.[3][4] En el curs de les obres del Camp Nou, La Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de treball d'arquitectes i constructors.[1]

 Imatge exterior (Travessera de les Corts)

Finalment, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, s'inaugurà el Camp Nou. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneí l'estadi acabat, precedí el Hallelujah de El Messies de Händel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat es reuniren a la tribuna presidencial, i unes 90.000 persones assistiren a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant l'acte, clubs de futbol de tota Catalunya desfilaren sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.[5][6]

En el partit inaugural, el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i Tejada, s'enfrontà a una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presentà Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. El Barça obtingué la seva primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).

Els primers èxits

La capacitat oficial del Camp Nou, quan obre, és de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107x72m. L'edifici d'acer i de formigó permet al Barça entrar de ple peu en el futbol modern. Amb el seu entrenador Helenio Herrera, el Barça guanya el campionat de 1958-59 i 1959-60, així com la Copa de les Ciutats en Fires del 1958, i de nou el 1960. El sistema d'enllumenat és inaugurat el 23 de setembre de 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia.

Els anys seixanta són menys alegres pel Barça, que no guanya més que tres títols. El 23 de juny de 1963, el Camp Nou és espectador de la victòria a la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zaldúa. El 1966, el Barça guanya per tercera vegada la Copa de Fires. Finalment, l'11 de juliol de 1968, el Barça venç el Reial Madrid en la copa d'Espanya, però aquest cop a casa de l'etern rival. El 1970 el Camp Nou és seu, de nou, de la final de Copa, però aquest cop sense presència blau-grana.

 Vista des de l'aireEl retorn al cim

El 24 de maig de 1972, el Camp Nou assisteix a la seva primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3, Dinamo de Moscou 2). El FC Barcelona està aleshores en període de construcció, que finalitza el 1973, amb la firma pel club de Johan Cruyff, que s'uneix a l'atac amb Rexach, Asensi, Sotil i Marcial. El 1974 el Barça celebra els seus 75 anys d'existència. Per a l'ocasió, mentre Espanya surt molt a poc a poc de l'era franquista, un nou himne és cantat en llengua catalana per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfronti en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est a qui derrota per 2 a 1. Pocs mesos abans, el Barça acabava de guanyar la Lliga. És la tornada al primer pla mundial del club.

El FC Barcelona es concentra llavors en les seves infraestructures, construint una pista de patinatge i un Mini Estadi per als reserves i activitats annexes (inaugurat el 1982), i instal·lant marcadors electrònics al camp el 1975. La copa d'Espanya del 1978, i sobretot la Recopa, guanyada a Basilea el 1979, davant 58.000 espectadors (dels quals aproximadament 30.000 eren seguidors del Barça!), així com dues copes més (1981, 1983) segueixen engrandint les vitrines del club.

El Mundial 1982

L'estadi sofreix una remodelació amb motiu de l'acollida del Mundial de 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliació de la tercera graderia amb l'afegitó de 22.150 llocs més, per una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat és una nova final de la Recopa d'Europa, precisament amb el Barça de protagonista, enfront l'Standard de Lieja, el 12 de maig de 1982, amb victòria local per 2 a 1 davant 100.000 persones. El Camp Nou és un clam.

El 13 de juny, finalment, el Mundial s'inaugura al Camp Nou. 100.000 persones assisteixen a la cerimònia d'obertura, i al partit entre Argentina i Bèlgica, que veu l'equip de Maradona i Kempes perdre 1-0. La resta de la competició permet al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polònia - Bèlgica, el 28 de juny (3-0), Bèlgica - URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polònia, el 4 de juliol (0-0). La Polònia de Lato i Boniek es qualifica doncs per a una semifinal que l'enfrontarà a Itàlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Però la Squadra Azzurra de Zoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, de Paolo Rossi en plena forma, derrota els polonesos (2-0) portant-los directes al títol.

El "dream team" de Cruyff  L'estadi, el 24 de setembre de 2011, durant un partit Barcelona - Atlético de Madrid que acabà 5-0, amb un hat-trick de Lionel Messi.

L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inauguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, o el concert d'Amnistia Internacional són alguns exemples). Pel que fa a l'esport, es disputa el 24 de maig de 1989 la final de la Copa d'Europa entre l'AC Milan i l'Steaua de Bucarest amb victòria italiana per 4 a 0. El 1992 dins dels Jocs Olímpics de Barcelona, el Camp Nou rep part de la competició de futbol, incloent-hi la final. Espanya venç Polònia per 3 a 2 amb els blaugrana Ferrer i Guardiola a l'equip. És l'època del dream team de Johan Cruyff, amb el qual el club guanya 4 lligues seguides i la Copa d'Europa de Wembley el mateix 1992, a més de la Supercopa d'Europa.

El Camp Nou experimenta una rentada de cara el 1993-94. El terreny és rebaixat 2,5 metres. Se suprimeix el fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i s'afegeixen nous seients individuals de manera que desapareixen les places dempeus. Una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització acaben d'enllestir l'estadi cap al 1998-99. El Camp Nou és una de les més boniques joies del futbol europeu i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. Actualment, té una capacitat de 98.934 espectadors, la més gran d'Europa. El darrer gran esdeveniment que ha rebut l'estadi és la final de la Lliga de Campions de l'any 1999, amb un vibrant enfrontament, el 26 de maig, entre el Manchester United FC i el Bayern de Munic, que permet els anglesos guanyar la competició (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, i incloent-hi l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril. A més, el camp ha estat escenari de diversos partits de la selecció nacional catalana, destacant els inoblidables enfrontaments amb el Brasil o amb l'Argentina.

Actualitat

La junta directiva de Joan Laporta va convocar un concurs internacional per dur a terme una nova remodelació que ampliaria en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien a alçar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta de l'estadi. Al seu torn, també es farien inversions per aconseguir un Camp Nou més segur i confortable. Després que un Jurat integrat per l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes i el mateix Club escollís 10 projectes finalistes a partir dels 79 presentats, el dia 18 de setembre del 2007 es va informar a l'opinió pública que el guanyador havia estat el projecte de l'equip de l'arquitecte britànic Norman Foster. Al cap de pocs dies, el 22 de setembre, es va presentar en societat i coincidint amb la festa del 50è aniversari de l'estadi, la maqueta del projecte guanyador.

Posteriorment, el 2010 Sandro Rosell va manifestar el seu desig de reformar el Camp Nou, però descartà el projecte de Norman Foster.

Llotja President Suñol

Dins del marc de l'Any Suñol 2015, dedicat, per decisió de la Junta Directiva de Josep Maria Bartomeu, a recuperar i restaurar la figura de Josep Suñol i Garriga, president del club entre juliol de 1935 i agost de 1936, afusellat als inicis de la Guerra Civil espanyola pel bàndol franquista; es va inaugurar el 9 de maig de 2015 en un acte solemne, la nova nomenclatura de la Llotja Presidencial del Camp Nou, denominada, a partir d'aleshores, en honor seu ‘Llotja President Suñol'. Aprofitant l'acte es va realitzar la descoberta de l'obra pictòrica 'Eina' (1973) de Joan Pere Viladecans, donada per Josep Suñol i Soler, president de la Fundació Suñol, aquest quadre, a partir d'ara, ocupa, per sempre, un lloc destacat a la ‘Llotja President Suñol'. A l'esdeveniment hi van ser presents diferents autoritats polítiques i directives del club, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de la Presidència, Francesc Homs; els diputats del Parlament de Catalunya Miquel Iceta (PSC) i Albert Donés (ERC); el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; i els expresidents del FC Barcelona Agustí Montal, Raimon Carrasco i Enric Reyna.[7]

Noves reformes a l'estadi

El dia 8 de març del 2016, l'empresa japonesa Nikken Sekkei guanya el concurs per la renovació de l'estadi que durarà fins a l'any 2021.

 Camp Nou en el partit del Barça femení contra el Wolfsburg, en l'anada de les semifinals de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA, 22 abril 2022.

El 15 de març del 2022, es va anunciar que Spotify havia arribat a un acord amb el FC Barcelona per adquirir els drets de denominació de l'estadi per un valor de 250 milions d'euros. Després de l'aprovació de l'acord de patrocini amb Spotify per part de l'Assemblea Extraordinària de Socis Delegats del FC Barcelona celebrada el 3 d'abril del 2022, l'estadi va passar a denominar-se oficialment Spotify Camp Nou l'1 de juliol del 2022.[8]

El Camp Nou va ser l'escenari del rècord mundial d'espectadors en un partit de futbol femení, amb 91.553 espectadors, el 30 de març del 2022, en un partit del Barcelona contra el Madrid que va guanyar l'equip local per 5 a 2.[9] En el següent partit de semifinals de Lliga de Campions, el 22 d'abril es va tornar a batre el rècord contra el VfL Wolfsburg (femení) amb 91.648 espectadors.[10]