El quadre Saturn devorant un fill era originalment una pintura mural, a l'oli sobre guix, que va formar part de la decoració dels murs de la casa que Francisco de Goya va adquirir el 1819, a la finca anomenada la Quinta del Sordo. Pertany a la sèrie de les Pintures Negres.

L'obra, juntament amb la resta de les «Pintures Negres», va ser traslladada de la paret a llenç a partir de 1874 per Salvador Martínez Cubells per encàrrec de Frédéric Émile d'Erlanger, un banquer francès, d'origen alemany, que tenia la intenció de vendre-les a l'Exposició Universal de París de 1878. Tanmateix, les obres no van atreure compradors i ell mateix les va donar, el 1881, al Museu del Prado, on actualment s'exposen.

Ocupava un lloc a l'esquerra de la finestra, al mur del costat est, oposat a l'entrada del menjador de la planta baixa de la Quinta del Sordo.

Representa el déu Cronos, com és habitual indiferenciat de Saturn en la mitologia romana, en l'acte de devorar a un dels seus fills. La figura era emblema al·legòric del pas del temps, ja que Saturn es menjava els fills acabats de néixer de Rea, la seva dona, per temor a ésser destronat per un d'ells.