Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid. És una de les obres pictòriques més analitzades i comentades. Encara que va ser descrit amb un cert detall per Antonio Palomino i esmentat elogiosament per alguns artistes i viatgers que van tenir l'oportunitat de veure'l al palau, no va assolir autèntica reputació internacional fins a 1819, quan després de l'obertura del Museu del Prado va poder ser copiat i contemplat per un públic més ampli. Des d'aleshores se n'han ofert diverses interpretacions, sintetitzades per Jonathan Brown en tres grans corrents. La realista, cronològicament la primera, defensada per Stirling-Maxwell i Carl Justi, posava l'accent en la fidelitat del «moment captat» amb la que el pintor s'anticipava al realisme de la fotografia, valorant amb Édouard Manet i Aureliano de Beruete els mitjans tècnics emprats. La pu...Llegeix més
Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid. És una de les obres pictòriques més analitzades i comentades. Encara que va ser descrit amb un cert detall per Antonio Palomino i esmentat elogiosament per alguns artistes i viatgers que van tenir l'oportunitat de veure'l al palau, no va assolir autèntica reputació internacional fins a 1819, quan després de l'obertura del Museu del Prado va poder ser copiat i contemplat per un públic més ampli. Des d'aleshores se n'han ofert diverses interpretacions, sintetitzades per Jonathan Brown en tres grans corrents. La realista, cronològicament la primera, defensada per Stirling-Maxwell i Carl Justi, posava l'accent en la fidelitat del «moment captat» amb la que el pintor s'anticipava al realisme de la fotografia, valorant amb Édouard Manet i Aureliano de Beruete els mitjans tècnics emprats. La publicació el 1925 de l'article dedicat a La librería de Velázquez per Sánchez Cantón, amb l'inventari de la biblioteca que posseïa Velázquez, va obrir el camí a noves interpretacions de caràcter històric-empíric basades en el reconeixement dels interessos literaris i científics del pintor. La presència a la biblioteca del pintor de llibres com els Emblemas d'Andrea Alciato o la Iconología de Cesare Ripa va estimular la recerca de variats significats ocults i continguts simbòlics a Las Meninas. Amb Michel Foucault i el postestructuralisme neix l'últim corrent interpretatiu, de caràcter filosòfic. Foucault descarta la iconografia i la seva significació i prescindeix de les dades històriques per explicar aquesta obra com una estructura de coneixement en la que l'espectador es fa partícip dinàmic de la seva representació.
Com a tema central, mostra la infanta Margarida, tot i que la pintura presenta altres personatges, inclòs un autoretrat del mateix Velázquez. L'artista va resoldre amb gran habilitat tots els problemes de composició de l'espai, la perspectiva i la llum, gràcies al domini que tenia del tractament dels colors i els tons, i la gran facilitat per caracteritzar els personatges. Un mirall col·locat a la part del fons de la pintura reflecteix les imatges del rei Felip IV de Castella i la seva dona. Segons uns historiadors, estan entrant a la sessió de pintura, i segons d'altres, posant per ser retratats per Velázquez, sent la infanta Margarida i els seus acompanyants els que venen de visita per veure la pintura dels reis.
La datació més antiga correspon a l'inventari de l'Alcázar, el 1666, on apareix amb l'encapçalament de Su Alteza la Emperatriz con sus amas y un enano; l'altra font del títol del quadre, que es pot trobar als inventaris de l'antic Reial Alcàsser de Madrid és La família de Felip IV.[1] Va ser l'any 1843 quan, al catàleg del Museu del Prado, se l'anomena Las Meninas, que prové de la descripció del quadre que va realitzar Antonio Palomino (1655-1726) en el seu llibre El museo pictórico y escala óptica, on relatava:[2] «dues petites dames acompanyen a la nena infanta; són dues meninas.» Rebien aquest nom, d'origen portuguès, les acompanyants com a donzelles d'honor de les infantes, filles de nobles de la cort, i que només rebien aquesta nominació de meninas fins a la seva majoria d'edat. Del deixeble de Velázquez, Juan de Alfaro, Palomino va obtenir moltes dades de la vida del pintor, la qual cosa li va permetre escriure una biografia molt extensa on, en el tercer volum de la seva obra subtitulat El parnaso español pintoresco laureadoes, també narra algunes circumstàncies del quadre. Aquesta obra és un important i valuós material amb informació biogràfica de pintors espanyols; per aquest motiu, Palomino ha tingut l'honor d'ésser anomenat «el Vasari espanyol».[3]
Detall de la filla de Felip IV, Margarida. La seva galta esquerra va ser restaurada després de l'incendi de l'Alcàsser de Madrid de l'any 1734.Velázquez va ser anomenat pintor del rei l'any 1623 i el 1651 obté el títol d'Aposentador Real. El taller on pintava estava instal·lat on havia estat la cambra del finat príncep Baltasar d'Habsburg a l'antic Palau de l'Alcázar de Madrid, i és precisament aquesta sala la que es pot veure representada a la pintura de Las Meninas. Un cop finalitzat, el quadre es va penjar al despatx de Felip IV de Castella, segurament al lloc on ja s'havia destinat en el moment de fer l'encàrrec al pintor.
El Nadal de l'any 1734 el Palau va patir un gran incendi. Al seu interior es guardaven més de dues mil pintures de grans artistes com Tiziano, Dürer, Rubens i Velázquez, i es van donar per perdudes més de cinc-centes obres.[4]
Las Meninas es van salvar, però a la galta de la infanta es va fer un petit forat que, en la mateixa època, va ser restaurat pel pintor reial Juan García de Miranda.[5] Juntament amb altres quadres, va ser traslladat al nou Palau Reial de Madrid, construït sobre les runes de l'anterior palau que, posteriorment, passà a formar part del Museu Reial de Pintures, el que més tard seria el Museu del Prado. Al segle xix, José de Madrazo, director del museu, va organitzar un nou catàleg realitzat pel seu fill Pedro de Madrazo, de les col·leccions de pintura i, per primera vegada, va emprar el nom de Las Meninas per referir-se a la pintura de Velázquez.[6]
Durant la guerra civil espanyola van ser evacuades, juntament amb altres obres mestres, per l'equip de Jaques Jaujard. Van ser portades a Ginebra.[7]
El 1984, enmig d'una forta controvèrsia, va ser restaurat per un equip sota la direcció de John Brealey, expert del Metropolitan Museum of Art de Nova York, juntament amb els especialistes del Museu del Prado. La intervenció es va reduir, més aviat, a eliminar capes de vernís que s'havien esgrogueït i alteraven l'efecte dels colors. L'estat actual de la pintura és excepcional, especialment si es té en compte la seva mida gran i l'antiguitat.[8]
Afegeix un nou comentari