Un jove treballador, Manuel Campello i Esclapez, Manolico, trobà casualment l'escultura el dia 4 d'agost de 1897, mentre estava fent tasques d'aplanament del tossal de l'Alcúdia amb finalitats agrícoles. Aleshores, Manolico la batejà amb el nom de "reina mora".[1]

Pierre Paris, un aficionat a l'arqueologia francès, comprà l'escultura poques setmanes després i l'envià a França, on es mostrà al Museu del Louvre, i durant la Segona Guerra mundial la peça va ser amagada per protegir-la. El govern de Vichy negocià el seu retorn amb el govern de Franco a partir de l'any 1940. René Huyghe, en nom de Vichy, la lliurà a Luís Monreal y Tejada, en nom del govern de Franco, i el 27 de juny de 1941 l'escultura fou traslladada al Museu del Prado (Madrid) i, al seu torn, fou traslladada el 1972 una altra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, malgrat les reclamacions populars perquè tornara a Elx, on hi ha una reproducció d'imitació al lloc on va ser trobada.

Amb la dama d'Elx, que aparegué l'any 1948 als bitllets espanyols d'una pesseta, es promogué l'interès per la cultura ibèrica preromana. Les mobilitzacions socials per a la seva tornada començaren en la dècada dels 60, quan Manuel Martínez Macià fundà l'orde de la Dama d'Elx per reivindicar-ne el retorn al País Valencià.