La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles xiii i xiv, la catedral florentina, coneguda com el Duomo, és un dels edificis més grans de la cristiandat: té 155 m de llarg, 130 m d'ample (d'una banda a l'altra del transsepte) i 107 m d'alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula. El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, símbol de la ciutat.

Hi destaquen sobretot la grandiosa cúpula de Brunelleschi i el campanar exempt del Giotto, de 82 m d'altura. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti. El conjunt format per l'església, el campanar i el baptisteri, al cor de la ciutat, conforma un dels joiells artístics i arquitectònics de Florència.

El complex de la catedral, a la Piazza del Duomo, inclou el Baptisteri i el Campanile de Giotto. Aquests tres edificis formen part del Patrimoni Mundial de la UNESCO que cobreix el centre històric de Florència i són una important atracció turística de la Toscana. La catedral és l'església mare de l'arxidiòcesi de Florència, l'arquebisbe de la qual és Gherardo Gambelli.