La seva creació es remunta al segle xiii, data del començament de la construcció de la nova catedral dirigida per Arnolfo di Cambio. La seva posició és inhabitual, alineada amb el front de l'església, probablement a causa de la necessitat d'alliberar la zona posterior per a l'enorme cúpula prevista en el projecte d'Arnolfo di Cambio. Després de la mort d'Arnolfo el 1302, el pintor Giotto di Bondone reprèn la construcció el 1334 com a mestre paleta[1] i s'ocupa primer de la construcció de la base de la torre. El seu projecte global (mai realitzat) d'una altura de 110-115 metres, preveia un cim piramidal d'aproximadament 30 metres d'altura. Mor el 1337, deixant l'obra per acabar i el seu nom a la torre. Andrea Pisano continua els treballs, però mor també durant l'epidèmia de pesta negra del 1348. La torre seria finalitzada per Francesco Talenti, que reprèn la construcció el 1349. Talenti li dona la seva forma actual definitiva resolent el problema d'equilibri de l'edifici amb pilastres que permeten grans obertures.