Il Porcellino (italià "garrí") és el sobrenom local florentí de la font de bronze d'un senglar. La figura de la font va ser esculpida i fosa pel mestre barroc Pietro Tacca (1577–1640) poc abans de 1634, seguint una còpia italiana de marbre d'un original de marbre hel·lenístic, aleshores a les col·leccions Gran Ducals i avui exposada a la secció clàssica del Museu dels Uffizi. L'original, que va ser trobat a Roma i traslladat a Florència a mitjans del segle XVI pels Mèdici, es va associar des del moment del seu redescobriment amb el senglar de Calidònia del mite grec.

El bronze de Tacca, que té va eclipsar el marbre romà que va servir de model, va ser originalment destinat al Jardí de Boboli, després es va traslladar al Mercato Nuovo de Florència, Itàlia; la font es va situar originàriament orientada a llevant, a la via Calimala, davant de la farmàcia que per associació va guanyar el nom de Farmacia del Cinghiale (en italià "senglar"). Per guanyar més espai per al trànsit del mercat es va traslladar posteriorment al costat que mira al sud, on encara es manté com una de les característiques més populars pels turistes. L'estàtua actual és una còpia moderna, fosa el 1998 per Ferdinando Marinelli Artistic Foundry i substituïda el 2008, mentre que el bronze de Tacca està protegit al nou Museo Stefano Bardini al Palazzo Mozzi.

Visitants de Il Porcellino. posen una moneda a les mandíbules obertes del senglar, amb la intenció de deixar-la caure per la reixa subjacent per tenir sort, i freguen el musell del senglar per assegurar el retorn a Florència, una tradició que el viatger literari escocès Tobias Smollett ja es va assenyalar l'any 1766, que ha mantingut el musell en un estat de brillantor polit mentre que la resta del cos del senglar s'ha patinat fins a un verd marronós apagat.