La plaça. La plaça abans de les demolicions, oli de Fabio Borbottoni.

Situat fora de les muralles romanes, el lloc estava originalment en el costat nord del primitiu quadrilàter que formava la ciutat. Amb la fundació del Baptisteri en època paleocristiana el centre religiós de la ciutat es va traslladar gradualment més al nord i va ser inclòs en el segon cercle de muralles. Potser encara més antiga era l'Església de Santa Reparata, primera catedral de la ciutat, més a prop del Baptisteri que l'actual Duomo, i que, amb les esglésies de Sant Salvatore al Vescovo i Sant Michele Visdomini, formava un eix sacre, juntament amb el Palazzo Vescovile davant del Baptisteri, un hospital, una casa parroquial i un cementiri. Les excavacions de 1971-1972 a la zona entre el Duomo i el Baptisteri van trobar un tram de les muralles romanes de Florentia, part del paviment d'un decumanus menor, i restes d'edificis antics.[1] Situat a la part nord-est de l'antiga Florentia romana, aquest espai evoca «la Ciutat Santa, la nova Jerusalem, ... l'estatge de Déu amb els homes» delineada en la Sagrada Escriptura (Apocalipsis 21:2–3): la policromia dels monuments, les portes i les estàtues de bronze, els relleus i les escultures de marbre, els mosaics i les vidrieres de colors ofereixen una visió concreta de la ciutat futura, del qual «la muralla és de jaspi» i «està adornada amb tota classe de pedres precioses».[2]

Segons la tradició, el 430 les restes de sant Zanobi, primer bisbe de la ciutat, es van traslladar a Santa Reparata des de la Basílica de San Lorenzo de Florència. Llavors la plaça era molt més petita que l'actual, amb el Palazzo Vescovile al costat del Baptisteri. Més enllà de la seva porta est s'obria, rere un carreró, la façana de Santa Reparata. La construcció d'un pòrtic davant de l'església de Santa Reparata en el segle xi va reduir a uns 17-18 metres l'espai davant del baptisteri.

La plaça de la Catedral va anar creixent a través dels segles al servei de l'església i de la ciutat.[2]

A finals del segle xiii, amb les obres de la nova catedral, es van demolir nombroses cases per fer espai a l'enorme catedral i el campanar. Una anècdota encara famosa és la relacionada amb la família dels Bischeri, que es negaven a vendre les seves cases per fer espai a la Catedral, però es va trobar burlat perquè un incendi les va destruir, del que deriva l'insult típic de la ciutat dirigit als necis ("O Bischero!"). Entre les primeres demolicions va estar una volta de l'església antiga per buidar el Baptisteri, que es va convertir en l'edifici religiós més important de la ciutat. Al mateix temps, el lloc —inicialment un petit cementiri que rodejava el Baptisteri— va començar a prendre forma i les dimensions actuals per causa de les mateixes exigències d'espais públics que, amb l'expansió de la ciutat, van determinar el cèrcol de muralles i la construcció del Palau de la Senyoria i d'esglésies monumentals com Santa Maria Novella, Santa Croce i la mateixa Catedral. En aquest mateix període van sorgir entorn a la plaça importants manifestacions de solidaritat social basades en l'Evangeli: l'Arxiconfraria de la Misericòrdia, fundada el 1244 i encara en activitat al servei dels malalts, la Companyia i llavors l'Orfanat del Bigallo i l'Hospital de Sant Joan (que ja no existeix). La plaça va contenir també monuments commemoratius, religiosos i cívics: la Columna de San Zanobi, erigida el 1384 en el lloc en què un om sec va florir en ple hivern durant la translació de les despulles del bisbe san Zanobi a l'antiga catedral de Santa Reparata, i les columnes de pèrfid que flanquejaven la Porta del Paradís (originalment col·locades en l'espai entre el Baptisteri i la Catedral), donades pels pisans el 1117 en reconeixement per l'ajuda que Florència li brindés durant la Guerra de les Balears.[2]

Amb el curs dels segles els edificis de la plaça van romandre en la seva majoria inalterats, mentre que la Piazza San Giovanni va ser ampliada al segle xix fent retrocedir el Palazzo Vescovile (a l'oest) i les Cases dels Canonges (al sud).[2] En aquesta època es va regularitzar el contorn i es va ampliar en part la plaça que envolta el Duomo. En el Palazzo dei Canonici, remodelat per a l'ocasió, es van col·locar dues estàtues dels arquitectes de la Catedral (Arnolfo di Cambio i Brunelleschi) en gest de mirar la seva obra mestra en una lògia creada per a aquesta finalitat.

Des del 25 d'octubre de 2009 la plaça és totalment per als vianants, juntament amb les adjacents Via de' Martelli, Via dei Servi, i molts altres carrers del centre històric.