El Sacré-Cœur és una basílica a dalt del turó de Montmartre (París, França). El temple, dedicat al Sagrat Cor de Jesús (Sacré Cœur de Jésus) en francès, inicialment fou concebut com a monument públic per retre homenatge a la memòria dels ciutadans francesos que havien perdut la vida durant la Guerra francoprussiana i per a expiar els pecats comesos per la Comuna de París. Fou l'arquitecte Paul Abadie qui guanyà el concurs per a la seva construcció.

La primera pedra es col·locà el 1875 i, encara que es completà el 1914, no es consagrà fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, el 1919. L'església fou construïda amb la participació directa del govern de la Tercera República, per a celebrar així l'inici d'un nou règim. Encara que molt controvertit, és un dels monuments més visitats de París.

La basílica té forma de creu grega, adornada amb quatre cúpules, la central de les quals, de 80 m d'altura, està culminada per una llanterna, formada per una columnata. A l'absis, una gran torre quadrada fa la funció de campanar que guarda, entre altres, la Savoyarde, una campana de 3 m de diàmetre i més de 26 t de pes, oferta per la diòcesi de Chambéry. La cripta posseeix la mateixa disposició que l'església, i és una de les curiositats de la basílica.

L'arquitectura de la basílica s'inspira en l'arquitectura romana i romana d'Orient i influí en altres edificis religiosos del segle xx, com la Basílica de Sainte-Thérèse de Lisieux, el Sacro Cuore di Gesù a Roma i el Temple Expiatori del Sagrat Cor a Barcelona. És possible accedir a la basílica prenent el funicular de Montmartre.