L'avinguda dels Camps Elisis (o simplement els Camps Elisis, de vegades fins i tot els Camps; en francès avenue des Champs-Élysées) és una gran i cèlebre avinguda de la ciutat de París. És considerada l'avinguda més bonica de París, i, segons una expressió correntment utilitzada a França, com l'avinguda més bonica del món. Deriva el seu nom dels camps Elisis, el lloc dels Inferns on restaven les ànimes virtuoses en la mitologia grega.
A l'origen, els Camps Elisis no eren més que camps. El 1616, Maria de Mèdici decideix de fer-hi condicionar una llarga avinguda d'arbres. El 1667, André Le Nôtre perllonga aquesta perspectiva de les Teuleries. Al segle xvii, els Camps Elisis (nom aparegut el 1709) no eren més que un llarg passeig arborat al cor d'una zona no urbanitzada.
El seu traçat actual és acabat el 1724, i perllongava la perspectiva del Jardí de les Teuleries. Mig segle més tard, es perllonga a l'oest fins al Sena per les actuals avingudes de la Grande-Armée i Charles-de-Gaulle a Neuilly-sur-Seine, però poc temps després, el mur dels Fermiers Généraux la limita altre cop a l'Étoile. A partir de 1828, l'avinguda és condicionada per la ciutat de París que construeix les primeres voreres.
El 1838 els Camps Elisis són condicionats per l'arquitecte Jacques Hittorff, incloent-hi el disseny dels reverbers. Els jardins són condicionats, llavors, per Jean-Charles Alphand per ordre de Napoleó III.
Els Camps Elisis s'han beneficiat d'una redisposició costosa (250 milions de francs) però necessària el 1994, amb la intervenció de Bernard Huet (urbanista), Jean-Michel Wilmotte i Norman Foster (dissenyadors de mobiliari urbà).
L'avinguda ha inspirat la creació de la Benjamin Franklin Parkway a Filadèlfia (Pennsilvània) el 1917 i el Paseo de la Reforma a Ciutat de Mèxic (Mèxic) el 1860.
Afegeix un nou comentari