La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Fou pintat entre 1503 i 1506; és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París amb el títol Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo). Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima, està sotmès a un procés de revisió constant per a verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.
La fama d'aquesta pintura n...Llegeix més
La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Fou pintat entre 1503 i 1506; és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat (sfumato), procediment molt característic de Leonardo. El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París amb el títol Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo). Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima, està sotmès a un procés de revisió constant per a verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.
La fama d'aquesta pintura no s'explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies que s'han intentat respondre amb diverses investigacions. Per exemple, alguns estudis històrics han permès determinar que la model del quadre podria ser una veïna de Leonardo, que es podrien conèixer els seus descendents i que la model podria haver estat embarassada. Malgrat totes les suposicions, les respostes en ferm als diversos interrogants són clarament insuficients, i això genera una curiositat més gran entre els admiradors del quadre.
A més, a la llegenda que envolta La Gioconda cal afegir-hi el robatori del 1911, les múltiples reproduccions que se n'han fet, els enigmes sobre la identitat de la model o el secret del seu somriure, les múltiples obres d'art que s'hi han inspirat i la quantitat de paròdies que ha inspirat; tot plegat ha contribuït a convertir La Gioconda en el quadre més famós del món, que cada any visiten milions de persones.
El rei Francesc I de França, un dels posseïdors del quadreDe La Gioconda, s'ha dit que és el retrat més famós de la pintura occidental.[1] La seva fama és deguda, probablement, a les múltiples referències literàries que s'hi han fet, a les diverses interpretacions sobre la protagonista i a l'escandalós robatori del 21 d'agost del 1911.
És, a més a més, l'última gran obra de Leonardo, si es té en compte que va continuar retocant-la fins als seus darrers anys.[2] Quan Leonardo se'n va anar a Roma a instàncies del nou papa, la seva vida es va fer monòtona i gens productiva.[3] Leonardo va morir sense encàrrecs importants, sota la protecció de Lleó X, Giovanni de Mèdici, fill del gran Llorenç el Magnífic.[4]
La Gioconda, exposada a Washington el 1963 amb els Kennedy, Lyndon B. Johnson, André Malraux —ministre francès de Cultura— i la seva esposaDesprés d'acabar el quadre, Leonardo va portar la seva obra a Roma i després a França, on es va conservar fins a la seva mort.[5] Se sap que va passar a mans del rei francès Francesc I, que l'hauria comprada per un valor de 4.000 escuts d'or,[6] encara que no està clar si va ser el 1517, abans de la mort de l'artista, o després de la seva defunció, el 1519.[7]
A la mort del rei, l'obra va ser traslladada a Fontainebleau, després a París i més tard al Palau de Versalles. Està comprovat que el retrat es va conservar a les col·leccions reials franceses i que, amb la Revolució francesa, va arribar al Museu del Louvre; Napoleó la'n va retirar per col·locar-la a la seva cambra personal, i més endavant la va tenir emmagatzemada al Palau de les Teuleries.[8]
Finalment, va tornar al museu,[9] on ha estat fins avui. Fins a l'any 2005, va estar col·locada en un lloc destacat de la Sala Rosa, i aquest any va ser traslladada al Saló dels Estats. És pertinent dir que la majoria de dades sobre el quadre es tenen gràcies al treball biogràfic del pintor contemporani Giorgio Vasari.[10][11]
El gener del 1963, el ministre de Cultura francès, André Malraux, va enviar La Gioconda als Estats Units, on va ser rebuda pel president John Kennedy. Va ser exposada a la National Gallery of Art de Washington i, a continuació, al Metropolitan Museum of Art de Nova York; en total, la van admirar 1,7 milions de visitants. L'obra va fer dos viatges més l'any 1974 per ser exposada a Rússia i al Japó.
Afegeix un nou comentari