Castelo dos Mouros (Sintra)

El castell de Sintra (en portugués castelo de Sintra), també conegut com a castelo dos Mouros, es troba en la vila de Sintra, concretament en la freguesía de Sâo Pedro de Penaferrim, concello de Sintra, districte de Lisboa, a Portugal.

Erigit sobre un massís rocós, aïllat en un dels cims de la serra de Sintra, des de les seues muralles es gaudeix d'una vista privilegiada de la zona fins a l'oceà Atlàntic.

Antecedents

Sobre aquesta toponímia, Pinho Leal va escriure:

L'origen del nom prové d'un temple erigit l'any 308 ae pels grecs, gal·loceltes i túrduls, que el dedicaren a la Lluna. Els celtes denominaven la lluna Cynthia i quan els àrabs dominaren la regió, en no pronunciar la ‘s', anomenaren el lloc ‘Chintra’ o ‘Zintira’. (Pinho Leal, Augusto Soares de Azevedo Barbosa, Portugal Antigo e Moderno (vol. 2). Lisboa: 1877. pàg. 301 i s.)[1]

Durant la invasió àrab de la península Ibèrica al s. VIII, la zona de Sintra fou ocupada i la població rebé el nom d'as-Shantara.[2] Els estudiosos estan d'acord que aquests foren els responsables de la primera fortificació, entre el s. VIII i el IX, i la seua finalitat era controlar estratègicament les vies terrestres que unien Sintra amb Mafra, Cascais i Lisboa.

Formà part del regne taifa de Badajoz, durant el s. XII, per l'amenaça que representaven les tropes de Yusuf ibn Tasufin, que eren oriündes del nord d'Àfrica i havien passat a la península per conquistar i reunificar els dominis dels almoràvits; el governant de Badajoz, Mutawaquil, lliurà Sintra, juntament amb Santarém i Lisboa, en la primavera de 1093, al rei Alfons VI de Lleó, i hi creà una aliança defensiva que no es va poder mantenir.[3] Embolicat en la defensa dels seus propis territoris, el governant cristià no fou capaç d'ajudar el governant àrab, els territoris del qual sucumbiren a l'any següent, i passaren Lisboa, Santarém i Sintra al domini dels almoràvits.

El castell medieval  Una de les entrades al castell

El destí de Sintra es va mantenir unit al de Lisboa, que seria conquistada per les tropes d'Alfons VI, per tornar a les mans dels musulmans el 1095, fins a caure definitivament sota les tropes d'Afonso Henriques (1112-1185) el 1147.[4] Per a la repoblació i defensa, el sobirà atorgà un fur a Sintra el 1154, quan haguera acabat de reparar les defenses de la ciutat, i la dotà d'una església (església de São Pedro de Canaferrim).

El seu fill i successor, Sanç I (1185-1211), també s'ocupà del castell de Sintra, remodelant-lo i reforçant-ne les defenses. Segles més tard, Ferran I (1367-1383) el reformaria, quan fou assetjat per les tropes castellanes. Durant l'època de la crisi de 1383 a 1385, l'alcalde n'era Henrique Manuel de Villena, que prengué partit per Dona Beatriz, i lliurà aquest castell fort i molt alt i fragós que li fou confiat després de la victòria de Joan I de Portugal en la batalla d'Aljubarrota (Fernâo Lopes: Crònica de D. Joâo I).[5]

Després, alguns sobirans portuguesos triaren Sintra com la seua residència, i pernoctaven al palau Reial (Paço Regi), ampliat i millorat al llarg dels segles (palau Nacional de Sintra); la població ha crescut a l'entorn d'aquest nou nucli. El castell entrà en decadència, sobretot després del s. XV, amb l'expulsió dels jueus del país, que en aquella època eren els únics que l'habitaven. Al s. XVI estava deshabitat. La caiguda d'un llamp va causar danys a la torre de l'Homenatge el 1636, que es van agreujar pel terratrèmol de Lisboa de 1755.

Del s. XIX als nostres dies

Al s. XIX, durant el segon regnat de Maria II (1834-1853), el seu marit, Ferran, influït per l'impuls de redescobriment de l'edat mitjana propi del romanticisme, prengué el castell el 1839 després d'un acord amb l'ajuntament de Sintra, amb un pagament de 210 reals anuals. S'hi feren àmplies obres de reconstrucció que detingueren l'avançat estat de degradació en què es trobava. Seguint el gust de l'època s'hi condicionaren miradors, camins d'accés i vegetació abundant per convertir-lo en una atracció turística.

El castelo dos Mouros i la seva cisterna foren declarats Monument nacional per un decret de 23 de juny de 1910. La intervenció del poder públic portuguès en el monument començà al 1939, amb la reconstrucció de parts de la muralla. Després d'una sèrie d'intervencions menors als anys 1954 i 1965, el 1986 feren treballs de neteja i reconstrucció dels murs i merlets en diverses zones, i novament el 1992.

El conjunt de Sintra fou classificat com Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco el 1995.[6]

LEAL, AUGUSTO D'AZEVEDO BARBOSA DE PINHO. Portugal Antigo e Moderno, Vol. 2: Diccionario Geographico, Estatistico, Chorographico, Heraldico, Archeologico, Historico, Biographico e Etymologico de Todas As Cidades, Villas e Freguesias de Portugal e de Grande Numero de Aldeias (Classic Reprint) (en portuguès). Fb&c Limited, 2017-12-11. ISBN 978-0-332-42408-8.  Guedes, Maria Helena. As Azenhas Do Mar Sintra ! (en portuguès). Clube de Autores, 2016-04-24, p. 29.  Gómez Martínez, S «Las cerámicas taifas del sudoeste peninsular». Estudios sobre el Reino Aftasí: [jornadas], Badajoz,, 2014, pàg. 235–258. Afonso, Carlos Filipe «A hoste de D. Afonso Henriques». E-Strategica: Revista de la AIHM (siglos IV-XVI), 3, 2019, pàg. 7–28. ISSN: 2530-9951. Duarte, Isabel Margarida «O relato de discurso na Crónica de D. João I (I parte) de Fernão Lopes». Língua Portuguesa: estruturas, usos e contrastes,, 2013, pàg. 185-198. «Paisaje cultural de Cintra» (en castellà). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 23 juliol 2023].
Fotografies de:
Statistics: Position
4449
Statistics: Rank
23483

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
697231548Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 5763

Google street view

On puc dormir a prop de Castelo dos Mouros (Sintra) ?

Booking.com
487.369 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 2 visites avui.