El Monumento aos Descobrimentos (literalment, Monument als descobriments), popularment conegut com el Padrão dos Descobrimentos és un monument construït el 1960, al marge del riu Tajo o Tejo, a la freguesia de Belém (al municipi de Lisboa), per commemorar els 500 anys de la mort d'Enric el Navegant, rei de Portugal durant l'era de l'exploració.

Fou encarregat pel règim de Salazar, té uns 52 metres d'alçada i celebra als mariners, patrons reials i tots els qui varen participar en el desenvolupament de l'Era de l'Exploració. Els autors de l'obra són l'arquitecte José Ângelo Cottinelli Telmo i l'escultor Leopoldo de Almeida.

Va ser alçat per primera vegada l'any 1940, de manera efímera, com a part de l'Exposició del Món Portuguès. La seva construcció definitiva es remunta al 1960, moment de la celebració del 5è centenari de la mort d'Enric el Navegant.

El monument té forma de caravel·la amb l'escut de Portugal als costats i a l'esquena de la dinastia d'Avís sobre l'entrada. Enric el Navegant s'alça a la proa, amb una caravel·la a les mans. A les dues files descendents de cada costat del monument hi ha les estàtues dels herois portuguesos lligats a les exploracions (en portuguès descobrimentos, és a dir, descobriments) així com cartògrafs i reis famosos. Una de les estàtues representa a un cartògraf català anomenat Jacomé de Mallorca que fou cridat per Enric el Navegant per divulgar els coneixements cartogràfics i de navegació a l'entorn de 1420 (sembla que no és Jafudà Cresques, perquè hi ha constància de que va morir el 1410 i per tant, les dates no quadren).

A més, al nord del monument hi ha una rosa dels vents de 50 metres de diàmetre dibuixada al sòl. Dita rosa dels vents fou regalada per Sud-àfrica el 1960. El planisferi central, decorat amb dibuixos de galions i sirenes, té uns 14 metres i mostra les rutes dels exploradors del segle xv i XVI.