La Casa Vicens és un edifici modernista situat al carrer de les Carolines de la Vila de Gràcia (Barcelona), declarat monument historicoartístic el 1969, bé cultural d'interès nacional el 1993 i, finalment, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2005. És considerat un espai de referència gaudinià a la ciutat.

Projectada entre el 1878 i 1880 per Antoni Gaudí, va ser la seva primera obra d'importància i va causar una gran sensació entre el públic de l'època. Es va construir entre el 1883 i el 1885, quan Gràcia era encara un municipi independent, però el 1897 va ser annexionat a Barcelona. Pertany a l'etapa orientalista de l'arquitecte (1883-1888), en què va realitzar una sèrie d'obres de marcada inspiració en l'art del Pròxim i Llunyà Orient (l'Índia, Pèrsia, el Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí va emprar en aquesta època, amb gran profusió, la decoració en rajola ceràmica, els arcs mitrals i també les cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula, i hi va esbossar per primer cop alguns dels seus recursos constructius que serien habituals en l'eclosió del modernisme. Per tal d'aprofitar-ne l'espai, va realitzar un edifici de tres façanes, amb un gran espai enjardinat al costat, però amb el temps el terreny es va anar parcel·lant i es van vendre progressivament per a la construcció d'edificis d'habitatges; en l'actualitat, el conjunt es redueix, amb prou feines, a la casa i a un petit espai circumdant. El 1925 se'n va encarregar a l'arquitecte català una ampliació sobre el solar d'un convent contigu; tanmateix, ell va refusar-lo i el va proposar a un dels seus deixebles, Joan Baptista Serra, que va realitzar una nova crugia seguint l'estil original, i també hi va incloure una nova façana, una intervenció que va culminar en un edifici a quatre vents.