La farmàcia Esteve de Llívia es una farmàcia d'origen medieval convertida en museu, probablement la més antiga de les que s'han conservat a Europa. Ubicada al nucli històric de Llívia, a la comarca de la Cerdanya. Possiblement es va fundar a començament del segle xv i documentada des del 1594, guarda una col·lecció de caixes renaixentistes amb retrats de sants i personatges; albarels (pots) del segle xvi i xviii; un cordialer barroc tallat per Josep Sunyer en l'època en què la família Esteve es feu càrrec de la farmàcia i que mantindrà durant set generacions.

A la farmàcia es conserven bocals de vidre del segle xix, així com una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, preparats, receptaris, etc. És, per tot això, un dels conjunts més importants d'Europa.

El 1942, Lleó Antoni Esteve va tancar la farmàcia i s'instal·là a Puigcerdà. El 1958 es va confiar la seva custòdia a l'Ajuntament de Llívia, i la Diputació de Girona la va comprar el 1965. Es va traslladar el contingut a la Torre Bernat de So i d'allà al nou edifici construït al costat de l'Ajuntament.