Tenim coneixement del topònim de Lucentum tant per fonts històriques, com per fonts epigràfiques, així per la pervivència en la toponímia actual. Pel que fa a les fonts històriques, d'entrada hi ha els precedents de Diodor[1] i de Livi,[2] els quals parlen, respectivament, d'Acra Leuce i de Castrum Album com a campament militar i nucli urbà. Aquest segon sembla una traducció del primer, el qual podria contenir la mateixa arrel que el topònim llatí Lucentum, documentat ja en les fonts dels segles i-ii dC. Es tracta Plini el Vell,[3] Claudi Ptolemeu[4] i Pomponi Mela,[5] els quals donen el nom, respectivament, de Lucentum, Λουκέντον («Lūkénton») i Lucentia. Solament parla de l'estatus jurídic Plini, qui diu que era colònia de dret llatí.

Pel que fa a l'epigrafia, el topònim apareix en dues inscripcions trobades a Alacant: una del segle ii al Tossal de Manises, on apareix sota la forma Lucentis, que hom ha considerat genitiu d'un hipotètic Lucens; i una altra dels temps de Marc Aureli i Còmmode (176-180 dC) a l'Alacant moderna, al jaciment dels Antigons, on només es llegeix Lucen[.[6]

En canvi, la toponímia moderna contradiu aquestes formes. Segons Joan Coromines, les formes romàniques i aràbigues Alacant i Laqant no poden provenir de Lucentum, i per això proposà que el topònim llatí és una romanització d'un mot indígena, tal vegada relacionat amb el topònim grec Ἄκρα Λευκῆ, amb una forma *Leukant-, que s'hauria transmès al llarg dels segles i hauria estat adaptat primer per l'àrab i després pel català.[7] Altres autors com Joan Carles Membrado han proposat, per exemple, un origen prellatí del topònim.[8] Tanmateix, alguns arqueòlegs han qüestionat la relació d'Akra Leuka amb aquest jaciment.[9]

L'antiga Lucentum va estar situada a la zona de l'Albufereta, on l'ocupació humana fou intensa ja a partir de l'època ibèrica. Si bé al Tossal de Manises no s'han pogut localitzar restes d'un poblat anterior a la primera ocupació, a l'adjacent Tossal de les Basses s'hi localitza un poblat ibèric que data almenys del segle iv aC.[10] Els ibers contestans mantenien estrets contactes comercials i culturals amb grecs i fenicis, i hom també els coneix contactes amb la cultura tartèssia.

Cap al darrer terç del segle iii aC és quan es documenta la primera ocupació al Tossal de Manises, amb la construcció d'una gran fortificació púnica. Inicialment predominava la funció defensiva, però pocs anys més tard es documenta la urbanització del jaciment, convertit de campament en ciutat fortificada. La nova ocupació comportà l'abandonament del poblat del Tossal de les Basses, de manera que és raonable que els ibers d'aquest poblat s'establissin en el nou assentament púnic.[10] Aquestes dades arqueològiques es relacionen amb les fonts històriques antigues de tal manera que la fortificació del Tossal de Manises es correspon amb la conquesta bàrquida d'Ibèria cap al 230 aC;[10] segurament aquesta fortificació es tracta d'Acra Leuce, un campament militar fundat per Hamílcar Barca durant la conquesta púnica de la zona i esmentat per Diodor de Sicília,[1] i possiblement el mateix a què fa referència Titus Livi a propòsit de les campanyes de Magó i Hasdrúbal sota el nom de Castrum Album.[2]

L'any 209 aC, en el context de la Segona Guerra Púnica, la fortificació fou destruïda en un enfrontament bèl·lic i incendiada. Així passà l'assentament tot el segle ii aC en estat d'abandonament, fins que fou reconstruïda el primer quart del segle i aC, durant la Guerra de Sertori,[11] en la qual la fortificació degué tenir un paper clau a jutjar per la intensitat de la guerra al sud-oest peninsular. No obstant això, aquesta reconstrucció no comportà una programa de fundació o de reurbanització formal. La fortificació degué mantenir el seu caràcter defensiu fins a la pacificació definitiva de la zona, després de la segona guerra civil. Efectivament, cap a l'any 30-20 aC es construeix el primer fòrum de la ciutat, que marca l'origen del municipium de Lucentum,[12] seguit de la planificació i construcció de la resta de la ciutat, que s'allargà fins a les primeres dècades del segle i dC.[13]

Malgrat una puixança inicial, però, la ciutat començà a mostrar els primers símptomes de decadència en temps de Vespasià, durant el regnat del qual s'abandonaren les tasques de manteniment de la claveguera del fòrum i que comportà l'abandonament de les Termes de Popili.[14] Durant el segle ii es documenten espolis i abocaments a la zona del fòrum, signes de decadència que augmenten durant la segona meitat del segle i el començament del següent.[15] Al llarg del segle iii es produí l'abandonament definitiu de la ciutat i la desaparició del municipium de Lucentum en sentit jurídic, el territori del qual segurament s'integrà al d'Ilici.[16]

No obstant això, la zona continuà de ser freqüentada, i el topònim degué perviure vinculat al lloc, si efectivament la notícia del Geògraf de Ravenna, el qual esmenta Lucentes, és contemporània (segle vii) i no extreta de fonts més antigues. De fet, Laqant apareix esmentada al pacte de Teodomir (any 713). Durant el domini islàmic, el Tossal de Manises torna a documentar ocupacions, però aquesta vegada no pas un poblat sinó una maqbara.[17] Sembla més probable, doncs, que la Laqant islàmica ja es desenvolupàs a l'altre banda de la Serra Grossa, sota l'actual centre històric, on Lucentum s'hauria traslladat en qualque punt de l'antiguitat tardana (segles iv-viii).