Inicis i primera Carta de Poblament  Còpia de 1435 de la carta pobla de 1325. Arxiu del Regne de València.

Les restes iberes del Tossal de la Cala evidencien que entre els segles III i I aC ja existia població. Del pas dels romans hi ha mostres en les partides del Moralet i Murtal i en naufragis trobats a la badia. Durant l'època àrab hi va haver un assentament inestable anomenat Beni Darhim i estava sota la jurisdicció de l'alqueria de Lliriet. En tot cas la població seria de poca importància, car no apareix el nom de Benidorm al Llibre del Feyts de Jaume I, qui entre 1245-1249 cristianitza la zona i reparteix les terres. Aquest repartiment va deixar com a propietari del lloc i del castell a l'almirall barceloní Bernat de Sarrià, considerat com vertader fundador del poble, ja que el 8 de maig de 1325 va atorgar una carta de poblament perquè s'establira una població al promontori d'Alfalig, actual punta del Canfali, encara que no amb massa èxit. La funció d'aquest document va consistir a marcar els límits del nou municipi anant des de la Torre de n'Aguiló fins al riu Algar fitant amb Altea (Altea la Vella), Polop, el Castell de Finestrat i la Vila Joiosa (separant-se administrativament de la baronia de Polop), així com intentar atraure l'establiment de gent cristiana de Catalunya, Aragó i d'Occitània. Estratègicament, l'origen de la vila va servir per a frenar, per part de Bernat de Sarrià, l'avanç del poder de Roger de Llúria, senyor d'Altea, al sud del Regne de València.[1]

 Mapa del Castell de Benidorm fet per Antonelli l'any 1575

En 1335 apareix sota propietat de l'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou i posteriorment del seu fill Alfons d'Aragó i de Foix. Després de pertànyer a la jurisdicció dels comtes de Dénia (1356) i del ducat de Gandia; torna a la Corona i, en 1430, l'infant Joan, fill de Ferran I ven el terme a Rui Díaz de Mendoza per fer front a les nombroses despeses produïdes per les guerres. Durant el segle xv a banda dels alçaments dels moriscos s'hagué de fer front als atacs dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà el virrei Vespasià Gonzaga a encarregar a l'enginyer Giovanni Battista Antonelli la construcció del d'una fortalesa defensiva al Tossal Canfali.

La població va sofrir dos terribles atacs de pirates barbarescos, el primer cap a 1410 i el segon a 1448, que van assolar la vila i el castell. En concret, a l'atac de 1448, els pirates se'n van dur esclavitzats a la major part dels habitants de Benidorm, per la qual cosa Benidorm es va despoblar.

Durant el segle xvi el castell va ser reparat i ampliat, però el poble, que havia tornat a mans de la baronia de Polop, hi era gairebé despoblat.

Segona Carta de Poblament i l'activitat pesquera i vinícola

Durant el segle xvi hi hagué diverses ampliacions del castell i Benidorm continuà sofrint la secular mancança d'aigua; a causa d'açò la demografia davalla, el títol de poble desapareix i Benidorm passa a mans de la baronia de Polop, on hi eren els actuals municipis de Polop, La Nucia i L'Alfàs del Pi. Amb l'arribada a la baronia dels Fajardo s'intenta pal·liar aquest dèficit d'aigua amb la construcció, en 1666, del Rec Major de l'Alfàs i Benidorm. El 8 d'abril del mateix any,[2] Beatriu Fajardo de Mendoza atorga de nou la carta de poblament que aconsegueix un notable increment demogràfic, gràcies, essencialment, a l'aigua, a una efectiva activitat pesquera, a l'almadrava (situada al Racó de l'Oix), en què els seus habitants s'especialitzaven amb gran fortuna i l'explotació de la qual fou concedida pel rei als ducs de Medinaceli i també per immigracions i emigracions del poble tarragoní de l'Ametlla de Mar, amb qui es té una gran unió durant molts de segles a causa de la consolidació d'aquesta com a poble per pescadors benidormers. A causa de l'augment de població, l'església es queda menuda i el 1794 s'hi construeix una nova, l'Església de Sant Jaume i Santa Anna. Durant la Guerra del Francés fou destruït el castell. Ja el 1794 el poble de Benidorm tenia 2.700 habitants. Durant molts anys Benidorm va ser un centre important de fabricació de pansa i del fondellol, un vi de licor sec fet amb raïm monestrell.

Durant el segle xix continua el creixement i es comencen tímids projectes de desenvolupament turístic com ara la inauguració del Balneario de la Virgen del Sufragio. El 1857 ja hi havia 3.720 habitants. Encara que en els anys posteriors van millorar les comunicacions amb Alacant i amb Madrid (amb el trenet de la Marina el 1914, la construcció de la carretera València-Alacant i la construcció del ferrocarril Alacant-Madrid), els altres sectors econòmics locals no estaven passant per un bon moment, perquè la marina mercant entrava en crisi amb la pèrdua de les últimes colònies ultramarines en 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines) i poc després el boom de l'agricultura de la vinya (vi i panses) se'n va anar al trast amb l'arribada de la fil·loxera a principi del segle xx. Aquesta desacceleració econòmica es va conjugar amb una certa emigració cap a Cuba, al barri barceloní de la Barceloneta, i a la costa de Cadis, on hi havia una major activitat pesquera, disminuint la població a 2.976 veïns el 1920.

 Panoràmica de Benidorm.El Boom turístic i creixement de la ciutat

Durant els primers anys del segle xx, es va produir l'ampliació del port i, en 1925, la construcció dels primers xalets en la Platja de Llevant. Després de la Guerra civil, a poc a poc es van anar recuperant les activitats socioeconòmiques, amb la pesca (de nou) com a ram productiu més destacat. Tanmateix, en la dècada dels anys 50 es van fer els passos per a produir una verdadera transformació.

 Vista actual de Benidorm.

D'una banda, en 1952, es va tancar per baix rendiment en captures l'almadrava més important, una cosa traumàtica per a moltes famílies. Tanmateix, d'altra banda, en 1956 l'Ajuntament, sent alcalde Pedro Zaragoza Orts, aprovava el primer PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) de la vila amb vista a crear una ciutat concebuda per a l'oci turístic a base de carrers ben traçats i àmplies avingudes seguint la configuració de les platges, així s'hi fa l'estructura de l'eixample del barri del Calvari (voltants del carrer Tomàs Ortuño i l'avinguda dels Ametlers) unint-lo amb el barri del Campo (on vivien els pescadors i mariners de la vila) i la Colònia Madrid; i la urbanització de la Platja de Llevant i el Racó de l'Oix tenint com a eixos l'avinguda del Mediterrani, l'avinguda d'Europa i l'avinguda de l'Ametlla de Mar. A partir de llavors, es va produir un fort desplaçament de les activitats tradicionals (pesca i agricultura) cap al sector terciari originat pel turisme, que es va convertir des d'aleshores en la base de la prosperitat de la ciutat.

El turisme espanyol va començar a compartir l'espai amb els visitants d'altres parts d'Europa, primer arribats amb els seus vehicles particulars, i després, amb l'entrada en funcionament de l'aeroport de l'Altet en 1967, amb un important nombre d'estrangers arribats en vols xàrter. Actualment, Benidorm és una de les primeres ciutats turístiques de tota la costa mediterrània.

Benidorm, present i futur

A poc a poc, al segle XXI la vila de Benidorm va consolidant-se com un dels centres turístics més importants dels sud-oest d'Europa amb una ocupació hotelera gairebé constant durant tot l'any (entre 80%-99%), la creació de parcs temàtics, a una modernització de la imatge de la ciutat amb les reformes de carrers i de la implantació de línies del TRAM Metropolità d'Alacant per la ciutat[3] i a la connexió ferroviària amb una línia de Rodalies costanera entre Alacant i València.[4]