Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dona a Bernat de Sarrià, en la família del qual roman fins a 1335, període en què el llinatge Sarrià abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall. Posteriorment tornà a la corona, des de la qual va passar a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia. A la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona. El 1543 Carles I crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dona a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a 1609, en què, arran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 tenen lloc dos terratrèmols que derruïren el castell; el 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, adquirixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; el 1708, durant la Guerra de Successió, el castell és volat per una explosió i la casa Orduña és incendiada; el 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt historicoartístic.[1]