L'església de Sant Climent de Taüll va ser consagrada per Ramon Guillem, bisbe de Roda, l'any 1123, tal com prova la data pintada en una de les columnes de la nau, data a la qual s'associa la creació de la pintura mural de l'absis central:[1]

Segons l'historiador Joan Ainaud de Lasarte, s'associa la consagració de l'església amb la reconquesta definitiva de Barbastre i Saragossa i altres nuclis com Tudela, Daroca i Calataiud. Segons aquesta teoria, el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, recompensà econòmicament els exèrcits no aragonesos que participaren en la reconquesta d'aquests territoris, entre els quals es trobarien personatges catalans com el comte de Pallars i la família Erill; sota aquesta darrera família estigué el domini feudal de la Vall de Boí, i el bisbe Ramon Guillem hi mantenia una estreta relació. Les pintures murals de Sant Climent de Taüll podrien haver estat dutes a terme gràcies a aquests guanys.[3][4]

Amb el pas del temps, les pintures romàniques quedaren amagades darrere de retaules, encalcinades o perdudes per sempre, fins que a principis del segle xix, amb la voluntat de recuperació de la cultura catalana de la Renaixença van recobrar importància.[5]

L'any 1904 l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner acompanyat segurament pel fotògraf Adolf Mas fa un estudi científic de la majoria d'esglésies romàniques de la Vall de Boí. Entre d'altres, realitzen la primera fotografia que es coneix de l'interior de l'església, on es pot veure part dels frescos romànics darrere el retaule gòtic de fusta. L'any 1907, l'Institut d'Estudis Catalans va dur a terme una expedició a Sant Climent de Taüll que culminà amb la publicació d'un treball amb l'objectiu de donar a conèixer l'obra. Anys després, el 1915, es va alertar sobre l'interès a comprar pintura mural dels Pirineus catalans que mostraven col·leccionistes privats estatunidencs (tals com Hearst, Widener, Kress o Rockefeller) i de l'espoli al qual estaven sotmeses les obres.[n. 1] Alguns rectors de la zona ja havien venut algunes peces a col·leccionistes i museus.[5][6]

Davant d'aquesta situació i atenent als principis de difusió i preservació del patrimoni català pels quals es creà, la Junta de Museus de Catalunya va dur a terme, entre 1919 i 1923, la primera campanya d'arrencament i trasllat de pintura mural dels Pirineus, entre les quals es trobava el conjunt de Sant Climent de Taüll.[7] L'absis central es trobava cobert en gran part per un retaule gòtic, tal com demostra la primera fotografia realitzada el 1904 per Domènech i Montaner.[8]

La tècnica dels arrencaments, anomenada strappo ('estrebada' en català) va ser introduïda a Catalunya pel restaurador italià Franco Steffanoni, contractat per a la campanya de salvaguarda de les pintures murals de Taüll. Aquesta tècnica consisteix en el despreniment de la capa pictòrica sense morter. S'apliquen dues capes de teles de cotó sobre la superfície pictòrica neta amb una cola orgànica calenta; un cop seca, la cola contrau la superfície i arrenca la capa pictòrica de la pintura.[9][5]

Un cop arrencades les teles, s'enrotllaven i s'embalaven en capses de fusta. Les pintures murals de Taüll van ser transportades amb mules fins a la Pobla de Segur, des d'on es traslladaren en tren i camions fins a Barcelona,[5] on foren custodiades a l'aleshores Museu d'Art de Catalunya, amb seu a la Ciutadella. Posteriorment, el 1934 van ser traslladades al Palau Nacional, actual seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[10]

A causa de la Guerra Civil Espanyola i davant del perill de patir un bombardeig, les obres van ser de nou traslladades, juntament amb altres absis romànics, a Olot i altres petites poblacions com per exemple Darnius.[10]

Amb motiu de l'Exposició Internacional de 1937 de París es va organitzar una exposició per denunciar la situació política del país. Sota el títol de L'art catalan du Xe au XVe siècle, es van exposar moltes de les obres del museu –entre elles l'absis de Sant Climent– des del 18 de març al 10 d'abril de 1937 al Jeu de Paume de París. Posteriorment s'exposaren també a Maisons-Laffitte fins al 20 de maig. Joaquim Folch i Torres, llavors director del museu, va fer una nova proposta d'exposició dels absis romànics, que aleshores ja constituïen una part molt important de les obres del museu. Es van crear uns falsos marcs arquitectònics que evocaven l'original de les esglésies.[11]

Un cop acabada la guerra, la col·lecció va tornar al Palau el 1940, i se'n van reinaugurar les sales d'art romànic el 12 de juny de 1942, sota la direcció de Xavier de Salas.[11]

Inicialment no es va plantejar la reproducció de la pintura mural de Sant Climent de Taüll a l'església originària. No obstant això, a causa del creixent reconeixement del qual va gaudir l'església i de les nombroses visites que rebia d'ençà de la recuperació de les pintures, l'any 1959 se n'encarregà una rèplica a Ramon Millet. L'artista, que hi va treballar durant dos anys, va crear la rèplica a trossos i a una escala inferior que l'original.[5][12]

Durant els anys 2000 i 2001 van ser descoberts alguns fragments de pintures murals dins l'església de Sant Climent de Taüll, que actualment es conserven al seu indret.[2]

El març de 2013 van començar la retirada de les pintures realitzades per Ramon Millet per portar-les a un altre espai en exposició a la Vall de Boí,[13] per procedir a una representació de les pintures murals originals mitjançant la tècnica del video mapping amb projeccions en 3D sobre els murs. La projecció consta de dues parts: en primer lloc, la presentació de les pintures que actualment es troben al MNAC i, en segon lloc, es representa l'església policromada, tal com es creu que podia ser en la data de la seva construcció.[14]

El novembre de 2013 es va presentar el nou sistema de representació. El projecte consisteix en la reconfiguració de l'espai original de l'absis per tal de fer palesa tota la seva complexitat pictòrica i en l'establiment d'un nou paviment de l'absis per tal de millorar la funcionalitat de l'església. També s'ha instal·lat una reproducció virtual que recrea les pintures originals de l'absis i de tot el presbiteri. La recreació es fa mitjançant projecció audiovisual (mapping). Prèviament, s'han retirat les imatges de l'absis que s'han exposat fins ara, reproducció de les originals, i s'han restaurat tots els fragments de pintura original que restaven al seu darrere, als murs de l'absis. També s'ha habilitat una nova il·luminació que permet destacar les pintures originals existents a l'església. El pressupost d'aquesta actuació a l'església de Sant Climent de Taüll fou de 400.000 euros, aportats íntegrament per una entitat financera.[15]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.