El paleolític hi presenta peces de caràcter mosterià, i la tipologia arriba a incloure fulles de tosc aspecte aurinyacià. Durant el mesolític es desenvolupà una cultura amb micròlits. El neolític fou portat a l'illa en un estadi avançat pels vedes, que, procedents probablement de l'Índia, hi introduïren un einam de talla molt rudimentària. Els vedes actuals tenen una cultura molt endarrerida, empren eines de quarsites tallades, semblants a les trobades en diverses coves prehistòriques de Sri Lanka, amb la qual cosa aquesta fase cultural pot ésser comparada amb una mena de paleolític inferior. Anomenada Lankā a les antigues obres sànscrites, rebé posteriorment el nom de Taprobane o Tambapanni.

La seva història es caracteritza per les freqüents invasions de què ha estat objecte. Durant l'antiguitat fou habitada pels vedes, i, segons el Rāmāyana, fou conquerida per Rāma i defensada per Rāvana. En el segle VI aC fou envaïda per Viajya, príncep del nord de l'Índia, el qual es casà amb la filla del rei i inaugurà una dinastia que durà vuit segles. El 307 aC, durant el regnat de Tissa, hom adoptà el budisme com a religió nacional, i Sri Lanka arribà a ésser un dels principals centres d'aquesta religió. Els tàmils feren diverses incursions a l'illa durant els segles XI, XIII i XIV, i els xinesos, que n'utilitzaven el port per a comerciar amb els àrabs, n'ocuparen una part, del 1408 al 1438. El 1505 hi fou iniciada la penetració dels portuguesos amb Lorenzo de Almeida; el 1520 construïren una fortalesa a Colombo.

El domini portuguès s'expandí el 1560 amb motiu de l'atac de la ciutat de Jaffna per part pel virrei de l'Índia Constantí de Braganza, amb l'excusa que el rei perseguia els cristians. A partir del segle XVII els holandesos substituïren gradualment els portuguesos: el 1602 l'expedició de Joris van Spilbergen desembarcà a Batticaloa i s'alià amb Vimala Dharma Surya I, el rei de Kandy, enemic dels portuguesos i en 1619 arribà una expedició danesa que fou expulsada pels portuguesos.[1] A poc a poc passaren als holandesos totes les possessions portugueses: Gālla, Negombo (1644), Colombo (1656), Manar i Jaffna (1658). El domini neerlandès, que durà fins al segle xix, només respectà la independència del regne de Kandy. Els britànics intentaren d'establir-s'hi a mitjan s. XVIII, però no ho aconseguiren fins a la fi del segle: en 1795-96 Stewart ocupà Trincomalee, Jaffna, Kalpitiya, Noganuva i Colombo. Per la pau d'Amiens (1802), Sri Lanka passà a la Gran Bretanya, que l'annexà a la presidència de Madràs. Kandy resistí als anglesos i continuà independent fins al 1815. La colonització britànica fomentà l'agricultura de plantació, de la qual la que més prosperà fou la del cautxú. El 1931 fou aprovada una constitució en la qual hom feia electiu quasi tot el consell d'estat, i el 1946 hom arribà a una plena autonomia interior sota un gabinet responsable.

El 1948 esdevingué un estat independent[2] pertanyent a la Commonwealth, amb el nom de Ceilan. L'any següent fou aprovada la llei que privà del dret de vot els tàmils. El Front Unit del Poble, encapçalat per Salomon Bandaranaike, amb idees socialistes força moderades, guanyà les eleccions del 1956 enfront dels conservadors, que detenien el poder des del 1948.

Després de l'assassinat de Bandaranaike el 1959 i del curt govern de Wijayanada Dehanayake, les eleccions del juliol del 1960 donaren la victòria al Partit de la Llibertat, dirigit per Sirimavo Bandaranaike, vídua de Salomon, la qual seguí una política de tipus socialista similar a la del Front Unit del Poble; l'aliança amb el Partit Comunista (1964) fou una de les causes que Bandaranaike fos derrotada a les eleccions del 1965, però uns quants anys després (maig del 1970) Bandaranaike i el Front Unit (integrat pel Partit de la Llibertat, el Partit Lanka Sama Samaja, trotskista, i el Partit Comunista) aconseguiren novament la direcció del país. El 1972 deixà d'ésser una monarquia dins el Commonwealth i es convertí en república independent amb el nom actual.

El govern de Bandaranaike limità la propietat privada i nacionalitzà (1975) les empreses del país i les estrangeres. Les eleccions del 1977 donaren el poder al Partit Nacional Unit, que tot seguit aprovà una esmena constitucional que transformà el règim en presidencialista. J.R.Jayewardene es convertí, l'any 1978, en el primer president de Sri Lanka (reelegit el 1982), càrrec des del qual promogué una nova constitució (1978).

El 2017 van ressorgir tensions entre la minoria musulmana i la majoria budista que portaren víctimes mortals arribant a declarar-se l'estat d'emergència el març de 2018.[3]

El diumenge de Pasqua del 2019 Sri Lanka va patir una cadena d'atemptats en hotels i esglésies que va deixar un balanç provisional de 290 morts i més de 500 ferits.[4]