Context sobre Bangladesh

Bangladesh és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. El nom Bangladesh significa, en bengalí, 'Estat de Bengala'. També pot significar 'país dels bengalís'. Antigament conegut amb el nom de Bengala Oriental i, després, Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest país l'any 1971.

Està voltada per l'Índia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. És un país molt poblat, amb més de 150 milions d'habitants. La capital és Daca, en bengalí Dhaka (abans, oficialment, en anglès, Dacca), amb més d'11 milions d'habitants i la segona ciutat principal és Chittagong, amb més de 3 milions d'habitants. Geogràficament, el país abasta el fèrtil delta del Ganges-Brahmaputra i està subjecte a les inundacions anuals del monsó i els ciclons.

El govern és una democràcia parlamentària. L'últim estat d'excepció va durar dos anys, entre l...Llegeix més

Bangladesh és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. El nom Bangladesh significa, en bengalí, 'Estat de Bengala'. També pot significar 'país dels bengalís'. Antigament conegut amb el nom de Bengala Oriental i, després, Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest país l'any 1971.

Està voltada per l'Índia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. És un país molt poblat, amb més de 150 milions d'habitants. La capital és Daca, en bengalí Dhaka (abans, oficialment, en anglès, Dacca), amb més d'11 milions d'habitants i la segona ciutat principal és Chittagong, amb més de 3 milions d'habitants. Geogràficament, el país abasta el fèrtil delta del Ganges-Brahmaputra i està subjecte a les inundacions anuals del monsó i els ciclons.

El govern és una democràcia parlamentària. L'últim estat d'excepció va durar dos anys, entre l'11 de gener de 2007 i el 17 de desembre de 2008. Bangladesh és membre de la Comunitat de Nacions (Commonwealth), la SAARC (de l'anglès South Asian Association for Regional Cooperation), BIMSTEC (Bay of Bengal Initiative for MultiSectoral Technical and Economic Cooperation), l'OCI (Organització de la Conferència Islàmica), i els D-8. Com assenyala el Banc Mundial en el seu Country Brief de juliol de 2005, el país ha fet grans progressos en el desenvolupament humà en els àmbits de l'alfabetització, la igualtat de gènere en l'educació, i la reducció del creixement de la població. Tanmateix, Bangladesh segueix enfrontant-se a una sèrie de reptes importants, com l'extensió política, la corrupció burocràtica i la competència econòmica en relació amb el món.

Bangladesh és el vuitè país més poblat del món i és un dels països més densament poblats del món, amb un alt índex de pobresa. Tanmateix, la renda per capita, amb la inflació ajustada, s'ha duplicat des de 1975, i la taxa de pobresa ha disminuït en un 20% des de començaments de la dècada del 1990. El país està en la llista dels "Propers Onze", que són les onze economies amb bones perspectives d'inversió i creixement econòmic. Dhaka i altres centres urbans han estat la força impulsora d'aquest creixement.

Més sobre Bangladesh

Informació bàsica
  • Moneda Taka
  • Codi de trucada +880
  • Domini d'Internet .bd
  • Mains voltage 220V/50Hz
  • Democracy index 5.99
Population, Area & Driving side
  • Població 169356251
  • Àrea 147570
  • costat de conducció left
Història
  • L'existència d'una civilització avançada en l'actual Bangladesh, com a part oriental d'una regió més coneguda com a Bengala, data de molt de temps enrere. Evidències de l'existència de civilitzacions anteriors al 700 aC han estat trobades en forma de monestirs budistes. Tot i afirmacions de l'existència d'estructures socials cap aproximadament l'any 1000 aC,[1] les proves trobades no són completament convincents. Algunes civilitzacions primerenques van estar influïdes pel budisme i l'hinduisme. La part nord de Bangladesh posseeix diversos llocs d'arquitectura en massa, en forma de temples i monestirs, fet que recolza l'existència d'aquest tipus d'influències religioses.

     Somapura Mahavihara, a Bangladesh. És el vihara budista més gran del subcontinent indi construït pel Dharmapala de Bengala.

    Bengala es va convertir a l'islam a començaments del segle xiii, i durant el segle xvi es va transformar en un pròsper centre d'intercanvi comercial i industrial sota l'Imperi Mongol. Mercaders europeus van arribar a finals del segle xv i la Companyia Britànica de les Índies Orientals va controlar la regió cap a finals del segle xviii, des d'on els britànics van estendre el seu control cap a tota l'Índia. Quan l'any 1947 l'Índia va obtenir la independència, determinats interessos polítics van provocar que el país es dividís en dos estats: Pakistan, predominantment musulmà, i l'Índia, predominantment hinduista.

    ...Llegeix més

    L'existència d'una civilització avançada en l'actual Bangladesh, com a part oriental d'una regió més coneguda com a Bengala, data de molt de temps enrere. Evidències de l'existència de civilitzacions anteriors al 700 aC han estat trobades en forma de monestirs budistes. Tot i afirmacions de l'existència d'estructures socials cap aproximadament l'any 1000 aC,[1] les proves trobades no són completament convincents. Algunes civilitzacions primerenques van estar influïdes pel budisme i l'hinduisme. La part nord de Bangladesh posseeix diversos llocs d'arquitectura en massa, en forma de temples i monestirs, fet que recolza l'existència d'aquest tipus d'influències religioses.

     Somapura Mahavihara, a Bangladesh. És el vihara budista més gran del subcontinent indi construït pel Dharmapala de Bengala.

    Bengala es va convertir a l'islam a començaments del segle xiii, i durant el segle xvi es va transformar en un pròsper centre d'intercanvi comercial i industrial sota l'Imperi Mongol. Mercaders europeus van arribar a finals del segle xv i la Companyia Britànica de les Índies Orientals va controlar la regió cap a finals del segle xviii, des d'on els britànics van estendre el seu control cap a tota l'Índia. Quan l'any 1947 l'Índia va obtenir la independència, determinats interessos polítics van provocar que el país es dividís en dos estats: Pakistan, predominantment musulmà, i l'Índia, predominantment hinduista.

    La partició de l'Índia va deixar Bengala dividida entre els dos països: una part oriental anomenada Pakistan Oriental, que correspon a l'actual Bangladesh, i una part occidental, l'estat indi de Bengala Occidental. L'abolició del sistema zamindari a Bengala Oriental (1950) va ser una fita transcendental en el desplaçament de Bangladesh cap a un "estat del poble". El moviment de la llengua de 1952 va establir els drets de la comunitat bengalí per parlar en el seu propi idioma, el bengalí. Digne de menció és que aquesta va ser l'única revolució que va ser duta a terme amb l'únic propòsit de preservar el dret a parlar una llengua i per aquesta raó la Unesco va reconèixer el 21 de febrer com el dia internacional de la llengua materna.

    Bangladesh va estar sota control del Pakistan Occidental. El cicló Bhola de 1970 i la freqüent explotació de la majoria bengalí per la minoria no bengalí va enfurir a persones sensibles a banda i banda del Pakistan. Les tensions van arribar al seu límit el 1971 després dels resultats electorals que atorgaven a la Lliga Awami una majoria aclaparadora; el president pakistanès Yahiya Khan, un militar, va desaprovar el resultat davant el parlament d'una manera oberta i gens democràtica. Sota el lideratge de Sheikh Mukibur Rahman, també conegut com a Bongobondu (amic de Bengala) i Pare de la Nació, es va iniciar la lluita de Bangladesh per la independència.[2] El conflicte va tenir un punt culminant el 25 de març de 1971 en un dels genocidis més sagnants dels temps actuals dut a terme per l'exèrcit pakistanès sobre civils bengalís innocents.[3]

     Vista frontal de la Casa del Parlament Nacional de Bangladesh

    Sheikh Mukibur Rahman, va ser identificat com un dels líders més influents dels bengalís, i va ser arrestat pel govern pakistanès. Ziaur Rahman, aleshores un cap de l'exèrcit i més endavant president de Bangladesh, va declarar la independència del país en representació del gran líder nacional Bangabandhu Sheikh Mujibur Rahman, utilitzant un transmissor de ràdio improvisat des de la ciutat de Chittagong.

    Amb l'ajuda d'oficials bengalís de l'exèrcit, el suport de civils i l'ajuda humanitària i militar de l'Índia, Bangladesh va armar ràpidament el Mukti Bahini (lluitadors per la llibertat), un grup armat format principalment per joves estudiants, obrers, grangers i altres civils. Va començar la Guerra d'Alliberament de Bangladesh. Els Mukti Bahini, amb el suport de les tropes índies, es va enfrontar a l'exèrcit pakistanès d'ocupació i en nou mesos van aconseguir que els pakistanesos abandonessin el país. Pakistan, en coordinació amb els seus còmplices a Bangladesh, va dur a terme crims de guerra massius. L'exèrcit pakistanès va ser forçat a rendir-se el 16 de desembre de 1971 i Bangladesh va quedar lliure d'ocupants estrangers.

    Després de la seva independència, Bangladesh va passar a ser una democràcia parlamentària, amb Mujib com a Primer Ministre. En les eleccions parlamentàries de 1973, la Lliga Awami va guanyar per majoria absoluta. Entre 1973 i 1974 va tenir lloc una gran fam al llarg i ample de tot el país, i a principis de 1975, Mujib iniciar un mandat socialista de partit únic amb el BAKSAL, un partit format per a l'ocasió. El 15 d'agost de 1975, Mujib i la seva família van ser assassinats per oficials de l'exèrcit de rang mitjà.

    Un continu de sagnants cops i contracops d'Estat en els següents tres mesos va culminar amb l'ascens al poder del general Ziaur Rahman, qui reinstaurà una política multipartidista i va fundar el Partit Nacionalista de Bangladesh (PNB). El govern de Ziaur finalitzà quan aquest va ser assassinat el 1981 per membres de l'exèrcit.

    El següent gran mandatari de Bangladesh va ser el general Hossain Mohammad Ershad, qui va prendre el poder en un cop sense vessament de sang el 1982 i va dirigir el país fins al 1990, quan va ser apartat del poder per un aixecament popular. Des de llavors, Blangladesh ha tornat a ser una democràcia parlamentària. La vídua de Ziaur, Khaleda Zia, va dirigir el PNB a les victòries parlamentàries de 1991 i 2001 i va ser Primera Ministra des de 1991 a 1996 i de nou entre 2001 i 2006.

    A Country Study: Bangladesh Library of Congress. (en anglès) «The 1971 war» (en anglès). BBC News. [Consulta: 21 novembre 2007]. R.J. Rummel. Statistics Of Pakistan's Democide Estimates, Calculations, And Sources, a hawaii.edu. (en anglès)
    Llegeix menys

On puc dormir a prop de Bangladesh ?

Booking.com
481.136 visites en total, 9.173 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 228 visites avui.