Va ser ordenada construir el 1356 per Pere el Cerimoniós després de l'inici de la guerra entre les corones de Castella i Aragó, però les obres es van anar endarrerint per les pestes i caresties.[1] La Porta de Quart fou construïda entre 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament amb Tomàs Oller, Francesc Baldomar, Jaume Pérez i Pere Compte. Aquesta porta, oberta cap a ponent, feia part de la muralla del segle xiv de València, junt amb les Torres de Serrans, obertes cap al nord, i moltes altres portes que, a diferència de les dues esmentades en primer lloc, van ser assolades durant la segona meitat del segle xix, amb l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar-ne el creixement.

A partir del 1626 i fins al segle xviii es va allotjar al seu interior la presó de dones. Fins al 1874, moment en què la murada fou enderrocada, havien rebut també el nom de porta de la Calç perquè la calç amb què s'emblanquinaven les cases de València hi entrava per aquest accés.

La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèl·lics, com ara la Guerra de Successió, la Guerra del Francés i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs encara es poden observar les empremtes dels impactes provocats per les canonades durant les diverses guerres i revolucions.

El 1931 van ser declarades monument historicoartístic i són esmentades en la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Durant el 2007 han estat restaurades, després de dècades en què s'havien ennegrit a causa de l'incessant trànsit que circula pel carrer de Guillem de Castro.