မြန်မာနိုင်ငံ

Myanmar
Corto Maltese 1999 - CC BY 2.0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 BlackNose - CC BY 3.0 Christophe95 - CC BY-SA 4.0 Benh LIEU SONG (Flickr) - CC BY-SA 4.0 Jakub Hałun - CC BY-SA 4.0 Jasoneppink - CC BY 2.0 R guiscard - CC BY-SA 3.0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 Benh LIEU SONG (Flickr) - CC BY-SA 4.0 Vyacheslav Argenberg - CC BY 4.0 Sarah Tallinn - CC BY-SA 4.0 Daniel Julie - CC BY 2.0 Jakub Hałun - CC BY-SA 4.0 Jakub Hałun - CC BY-SA 4.0 Christophe95 - CC BY-SA 4.0 Paingpeace - CC BY-SA 4.0 Kaungkinpyar - CC BY 4.0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 kallerna - CC BY-SA 4.0 Mg Cthu mgcthu - CC0 Benh LIEU SONG (Flickr) - CC BY-SA 4.0 ခင်မောင်မောင်လွင် - CC BY-SA 4.0 Jakub Hałun - CC BY-SA 4.0 Justin Vidamo - CC BY 2.0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 Auchwaswisser - Attribution Tore Sætre - CC BY-SA 4.0 Doron - CC BY-SA 3.0 https://www.flickr.com/people/nitsuga/ - CC BY 2.0 https://www.flickr.com/people/nitsuga/ - CC BY 2.0 Damien HR - CC BY-SA 2.0 Vyacheslav Argenberg - CC BY 4.0 Kaungkinpyar - CC BY 4.0 Kotraveller - CC BY-SA 3.0 BlackNose - CC BY 3.0 ခင်မောင်မောင်လွင် - CC BY-SA 4.0 Benh LIEU SONG (Flickr) - CC BY-SA 4.0 Mg Cthu mgcthu - CC0 Doron - CC BY-SA 3.0 Benh LIEU SONG (Flickr) - CC BY-SA 4.0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 Gerd Eichmann - CC BY-SA 4.0 ခင်မောင်မောင်လွင် - CC BY-SA 4.0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 Damien HR - CC BY-SA 2.0 Damien HR - CC BY-SA 2.0 Doron - CC BY-SA 3.0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 Jakub Hałun - CC BY-SA 4.0 Mg Cthu mgcthu - CC0 Heinz_Htetz - CC BY-SA 4.0 Kaungkinpyar - CC BY 4.0 Joachim K. Bautze (1996) - CC BY-SA 3.0 Doron - CC BY-SA 3.0 ခင်မောင်မောင်လွင် - CC BY-SA 4.0 No images

Context sobre Myanmar

Myanmar (anteriorment conegut com a Birmània) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangladesh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005, la capital n'és Nay Pyi Taw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

Les primeres civilitzacions a Myanmar estaven constituïdes per ciutats estats: Pyu de Tibeto-Burman –a la part superior de Birmània– i els regnes Mon –a la Baixa Birmània–. Al segle ix, els bamar van entrar a la vall alta d'Irrawaddy i, després de l'establiment del Regne Pagà, cap el 1050, la llengua, la cultura i el budisme theravada es van convertir en dominants al país. El Regne Pagà va desaparèixer a causa de les invasions mongoles i van sorgir diversos estats en conflicte. Al segle Llegeix més

Myanmar (anteriorment conegut com a Birmània) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangladesh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005, la capital n'és Nay Pyi Taw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

Les primeres civilitzacions a Myanmar estaven constituïdes per ciutats estats: Pyu de Tibeto-Burman –a la part superior de Birmània– i els regnes Mon –a la Baixa Birmània–. Al segle ix, els bamar van entrar a la vall alta d'Irrawaddy i, després de l'establiment del Regne Pagà, cap el 1050, la llengua, la cultura i el budisme theravada es van convertir en dominants al país. El Regne Pagà va desaparèixer a causa de les invasions mongoles i van sorgir diversos estats en conflicte. Al segle xvi, fou reunificat per la dinastia Taungoo i el país va ser, durant un breu període, l'imperi més gran del sud-est asiàtic.

Com a estat sobirà s'ha vist atrapat en conflictes ètnics desenfrenats i la seva gran quantitat d'ètnies han estat involucrats en una de les guerres civils més llargues del món. Durant aquest temps, les Nacions Unides i diverses altres organitzacions han denunciat violacions sistemàtiques i sistemàtiques dels drets humans al país. El 2011, la junta militar es va dissoldre oficialment després de les eleccions generals del 2010 i es va instal·lar un govern nominalment civil. Això, juntament amb l'alliberament d'Aung San Suu Kyi i dels presos polítics, ha millorat la situació del drets humans i les relacions exteriors del país; també ha propiciat la disminució del comerç i altres sancions econòmiques. Hi ha una crítica contínua al tractament del govern de les minories ètniques, la seva resposta a la insurrecció ètnica i els enfrontaments religiosos.

Myanmar és un país ric en jade i gemmes, petroli, gas natural i altres recursos minerals. El 2013, el seu PIB (nominal) es va situar en 56.700 milions de dòlars EUA i el seu PIB (US $ 221,5 mil milions). La desigualtat econòmica a Myanmar es troba entre les més àmplies del món, ja que una gran part de l'economia està controlada pels partidaris de l'antic govern militar. A partir de 2016, Myanmar ocupa el lloc 145 de 188 països en desenvolupament humà, segons l'índex de desenvolupament humà.

Més sobre Myanmar

Informació bàsica
  • Moneda Kyat
  • Nom natiu မြန်မာနိုင်ငံ
  • Codi de trucada +95
  • Domini d'Internet .mm
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 3.04
Population, Area & Driving side
  • Població 53370609
  • Àrea 676577
  • costat de conducció right
Història
  • Regnes i colònia britànica

    Des del segle iii aC fins al segle xv, els pegu, els ava, els mon i altres pobles desapareguts com els pyu s'anirien perpetuant en dinasties i pobles en guerres entre ells, que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Pagan. Però no seria fins a la dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un procés que conduiria a la unificació del país, passant per altres dinasties que en mantindrien la unió.

    L'Imperi britànic, després d'ocupar diverses províncies cap a 1862, dominà tot el territori i el 1886, amb la Tercera Guerra anglobirmana va establir-hi un protectorat colonial, sent incorporat com a província al Raj Britànic.[1] Durant la segona Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, però va ser represa per Gran Bretanya el 1945. El 1948 el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independència al país.

    ...Llegeix més
    Regnes i colònia britànica

    Des del segle iii aC fins al segle xv, els pegu, els ava, els mon i altres pobles desapareguts com els pyu s'anirien perpetuant en dinasties i pobles en guerres entre ells, que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Pagan. Però no seria fins a la dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un procés que conduiria a la unificació del país, passant per altres dinasties que en mantindrien la unió.

    L'Imperi britànic, després d'ocupar diverses províncies cap a 1862, dominà tot el territori i el 1886, amb la Tercera Guerra anglobirmana va establir-hi un protectorat colonial, sent incorporat com a província al Raj Britànic.[1] Durant la segona Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, però va ser represa per Gran Bretanya el 1945. El 1948 el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independència al país.

    Comunisme

    El 1949, es va produir una revolta comunista dominada pel govern d'U Nu. Des de 1962, s'hi va imposar un règim militar encapçalat pel general Ne Win, que va derrocar U Nu. Després d'aprovar-se una nova Constitució, que va definir el país com a "república socialista" (gener de 1974), al març de 1974, Ne Win va ser elegit president de la República. Reelegit al març de 1978, va dimitir el juny de 1981 (el va succeir el general San Yun); però va seguir al front del poderós partit únic del país fins a una revolució que demanava la democràcia d'agost a setembre de 1988 i que va acabar amb la formació d'un govern militar amb el general Saw Maung al capdavant.

    Règim militar

    El 1989, el govern militar fruit d'un cop d'estat el 1988 va canviar el nom del país pel d'Unió de Myanmar. Aquest canvi va ser i és rebutjat pels opositors de l'actual govern, tant dins com fora del país, que afirmen que el govern no tenia l'autoritat per a fer tal canvi. El títol d'Unió de Myanmar és reconegut per les Nacions Unides.[2]

    L'any 1990, es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l'àmplia victòria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi, va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle xx va ser el general Aung San, fundador de l'exèrcit i figura de la llibertat. San va passar d'estudiant a activista. La seva filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau l'any 1991, convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat. La tercera figura de Birmània més reconeguda del món és U Thant, que va ocupar el càrrec de secretari general de les Nacions Unides durant dos períodes. Birmània va patir també el terratrèmol de l'oceà Índic del 2004.

    En temps recents, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ètniques dins del país i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement moltes persones, a vegades només per cantar cançons prohibides. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els karen.

    El govern de Birmània ignora completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Aquest procés també és reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta organització ha sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberin la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que ha romàs detinguda en arrest domiciliari i amb una estricta custòdia des del 1996 i que, finalment, va ser alliberada el 13 de novembre de 2010 després de finalitzar la condemna. El dia del seu alliberament fou rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones.

     El riu Salween a l'estat de ShanTransició

    L'any 2010, la junta militar va iniciar una transició cap a una democràcia, segurament "disciplinada" i una obertura al món occidental.[3] El novembre de 2010, van tenir lloc les primeres eleccions legislatives en quasi vint anys, encara que Aung San no va ser autoritzada a presentar-s'hi. Malgrat les múltiples irregularitats, es va constituir el parlament.[3] En el pla econòmic, abans de les eleccions, es van privatitzar el 80% de les empreses públiques (que van anar a parar a mans d'amics del règim) i s'estan fent esforços per atraure inversions estrangeres.[3] El 2017 va saltar a la premsa la Persecució als rohinyes a Birmània de 2016-2017.

    Raugh, Harold E. The Victorians at War, 1815-1914: An Encyclopedia of British Military History. ABC-CLIO, 2004, p. 71. ISBN 1576079252.  «United Nations Development Programme. Myanmar» (en anglès). Nacions Unides. Arxivat de l'original el 2013-03-05. [Consulta: 28 octubre 2013]. ↑ 3,0 3,1 3,2 Rush E. Accélération de l'histoire en Birmanie. Le Monde diplomatique. 2012, Janvier: 18-19
    Llegeix menys
Stay safe
  • Stay safe Crime

    The government punishes crime, particularly against tourists, severely; as a result, as far as crime and personal safety go, Myanmar is extremely safe for tourists, and it is generally safe to walk on the streets alone at night. In fact, you are less likely to be a victim of crime in Myanmar than in Thailand or Malaysia. However, as with anywhere else, little crime does not mean no crime and it is still no excuse to ditch your common sense. As a foreigner, the most common crime you should be worried about is petty theft, so keep your belongings secured. Physical and verbal harassment towards foreigners is uncommon, even on urban walks near bars.

    Since 2005, Yangon and Mandalay have seen a barely perceptible rise in the very low level of street robberies. There were isolated bombings in 2005 in Mandalay and Yangon, and in 2006 in Bago.

    Begging

    Despite traditional taboos against it, begging has become a major problem in the main tourist areas such as Bago and Bagan. Children and "mothers" carrying babies are often the ones who beg as they are more effective at soliciting pity. Most beggars are part of larger begging syndicates or just after easy money, as tourists are usually seen to be rich. In addition, the poor can always obtain food for free from the nearest monastery if they can't afford to pay for it, so begging is not necessary for their survival. If you choose to give, note that most Burmese earn only US$40 a month doing manual labour and so giving US$1 to a beggar is very generous.

    Fake monks

    Theravada Buddhism is the main religion in Myanmar, and it is customary for monks to go on alms rounds in the morning. Unfortunately, there are also many bogus monks who hang out around the main tourist attractions preying on unsuspecting visitors. Alms rounds are solely for the purpose of collecting food: genuine monks are forbidden from accepting, or even touching money. Monks are forbidden from eating after noon, and are also not allowed to sell items or use high pressure tactics to solicit donations. Authentic monks are often found in single file lines with their alms bowls. If you see a single monk requesting money from foreigners he is a fraud.

    ...Llegeix més
    Stay safe Crime

    The government punishes crime, particularly against tourists, severely; as a result, as far as crime and personal safety go, Myanmar is extremely safe for tourists, and it is generally safe to walk on the streets alone at night. In fact, you are less likely to be a victim of crime in Myanmar than in Thailand or Malaysia. However, as with anywhere else, little crime does not mean no crime and it is still no excuse to ditch your common sense. As a foreigner, the most common crime you should be worried about is petty theft, so keep your belongings secured. Physical and verbal harassment towards foreigners is uncommon, even on urban walks near bars.

    Since 2005, Yangon and Mandalay have seen a barely perceptible rise in the very low level of street robberies. There were isolated bombings in 2005 in Mandalay and Yangon, and in 2006 in Bago.

    Begging

    Despite traditional taboos against it, begging has become a major problem in the main tourist areas such as Bago and Bagan. Children and "mothers" carrying babies are often the ones who beg as they are more effective at soliciting pity. Most beggars are part of larger begging syndicates or just after easy money, as tourists are usually seen to be rich. In addition, the poor can always obtain food for free from the nearest monastery if they can't afford to pay for it, so begging is not necessary for their survival. If you choose to give, note that most Burmese earn only US$40 a month doing manual labour and so giving US$1 to a beggar is very generous.

    Fake monks

    Theravada Buddhism is the main religion in Myanmar, and it is customary for monks to go on alms rounds in the morning. Unfortunately, there are also many bogus monks who hang out around the main tourist attractions preying on unsuspecting visitors. Alms rounds are solely for the purpose of collecting food: genuine monks are forbidden from accepting, or even touching money. Monks are forbidden from eating after noon, and are also not allowed to sell items or use high pressure tactics to solicit donations. Authentic monks are often found in single file lines with their alms bowls. If you see a single monk requesting money from foreigners he is a fraud.

    Corruption

    Myanmar is one of the world's most corrupt countries. Officials and other civil servants may discreetly ask you for a bribe, or invent issues (missing forms, closed offices, etc.) in order to get you to suggest one. Pretending not to understand or asking to speak to a superior may work. However, white visitors are rarely targeted, while those of Asian descent (including South Asians and East Asians) may be forced to give bribes, but the brunt of the problem hits normal Burmese.

    Westerners are very rarely asked for bribes, although most bribes are a US dollar or less, and requested by people earning as little as US$30/month.

    Driving conditions

    The poor road infrastructure, and a mixture of extremely ancient vehicles on the country's roads are all what best describe the road conditions. However, driving habits are not very aggressive compared to say, Vietnam, which does make the safety of the roads comfortable for almost everyone. Although rare, youths sometimes compete against each other on the roads, which has led to some casualties over the past few years. Bus drivers are among the worst dangers, although this is somewhat less of an issue since 2010 due to new, very harsh penalties imposed on bus drivers involved in accidents.

    Surprisingly, Burma has a mixture of both right-hand and left-hand drive vehicles, with the majority being right-hand drive but driving is generally done on the right side of the roads.

    Unless you have experience driving in countries with poorly disciplined drivers and very shabby vehicles, avoid driving in Burma.

    Civil conflict

    Various insurgent groups continue to operate in the Mon, and Chin (Zomi), states of Myanmar, along the Thai and Chinese borders. Travel to these regions generally requires a government permit. The government also sometimes restricts travel to Kayah State, Rakhine State, and Kachin State due to insurgent activity. However travel is entirely unrestricted to the districts of Yangon, Bago, Ayeyarwady, Sagaing, Taninthayi, Mandalay, and Magwe. Some areas that have been reported as closed have become open without notice, and areas previously regarded as open can become closed with no warning. In addition, local immigration offices may have their own interpretations of regulations.

    Politics
    "Tatmadaw [Armed Forces] and the people in eternal unity. Anyone attempting to divide them is our enemy."

    Myanmar is again under strong military rule as it was from 1962 - 2012, with a reputation for repressing dissent, as in the case of the house arrest of democracy campaigner Aung San Suu Kyi. There used to be more than 1,500 political prisoners (sentences of 65 years and hard labor in remote camps were given to leaders of the Saffron Revolution), although some have been released. When in Myanmar, abstain from political activities and don't insult the government.

    Discuss politics, if you must, with people who have had time to get a feel for you. The danger, however, is primarily posed to those you speak with, so let them lead the conversation. Also, realize that many phone lines are tapped. And if you absolutely must wave a democracy banner on the street, you'll simply find yourself on the next outbound flight.

    Between 2012-2020, liberty in general increased under the new government. A few politically critical articles have been published in government newspapers and a satirical film deriding the government's film censorship policy has been released, neither of which would have been possible in 2010. Returning visitors to Myanmar may find that locals have become ever so slightly more open to discussions regarding politics.

    However, under any circumstances avoid doing things that might make the military or police feel uncomfortable, such as taking pictures of police and police buildings or vehicles.

    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
ဟယ်လို
Món
ကမ္ဘာ
Hola món
မင်္ဂလာပါကမ္ဘာလောက
Gràcies
ကျေးဇူးတင်ပါတယ်
Adéu
သွားတော့မယ်
ဟုတ်ကဲ့
No
မရှိ
Com estàs?
နေကောင်းလား?
Bé gràcies
ကောင်းပြီ၊ ကျေးဇူးတင်ပါတယ်။
Quant costa?
ဘယ်လောက်လဲ?
Zero
သုည
Un
တစ်မျိုး

On puc dormir a prop de Myanmar ?

Booking.com
521.034 visites en total, 9.230 Llocs d'interès, 405 Destinacions, 2.132 visites avui.