El Palau de Mandalay (birmà: မန္တလေး နန်းတော်, pronunciat [máɰ̃dəlé náɰ̃dɔ̀]), situat a Mandalay, Myanmar, és l'últim palau reial de l'última monarquia birmana. El palau es va construir entre 1857 i 1859 com a part de la fundació del rei Mindon de la nova capital reial de Mandalay. El pla del palau de Mandalay segueix en gran mesura el disseny tradicional del palau birmà: es troba dins d'un fort emmurallat envoltat d'un fossat. El mateix palau es troba al centre de la ciutadella i mira a l'est. Tots els edificis del palau són d'un pis d'alçada. El nombre d'agulles damunt d'un edifici indicava la importància de la zona a sota.

El palau de Mandalay va ser la residència reial principal del rei Mindon i el rei Thibaw, els dos últims reis del país. El complex va deixar de ser una residència reial i seu del govern el 28 de novembre de 1885 quan, durant la Tercera Guerra Anglo-Birmana, les tropes de la Força de Camp de Birmània van entrar al palau i van capturar la família reial. Els britànics van convertir el complex del palau en Fort Dufferin, el nom del llavors virrei de l'Índia. Al llarg de l'època colonial britànica, el palau va ser vist pels birmans com el símbol principal de sobirania i identitat. Gran part del complex del palau va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial pels bombardeigs aliats; només van sobreviure la casa de moneda reial i la torre de vigilància. Una rèplica del palau es va reconstruir a la dècada de 1990 amb alguns materials moderns.

Avui, el Palau de Mandalay és un símbol principal de Mandalay i una destinació turística important.