El Sant Sopar o El Darrer Sopar (en italià: Il Cenacolo 'el cenacle' o L'Ultima Cena 'el darrer sopar') és una pintura mural de l'artista italià de l'Alt Renaixement Leonardo da Vinci, realitzada entre el 1494 o 1495 i el 1498, allotjada al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie a Milà, Itàlia. El quadre representa l'escena de l'Últim Sopar de Jesús amb els Dotze Apòstols, tal com consta a l'Evangeli de Joan, concretament el moment després que Jesús anunciï que un dels seus apòstols el trairà. El seu maneig de l'espai, el domini de la perspectiva, el tractament del moviment i la complexa mostra de l'emoció humana l'han convertit en una de les pintures més reconeixibles del món occidental i entre les obres més celebrades de Leonardo. Alguns comentaristes la consideren una obra fonamental a l'hora d'inaugurar la transició cap al que ara s'anomena l'Alt Renaixement.

L'obra va ser encarregada com a part d'un pla de renovació de l'església i els seus edificis del convent pel mecenes de Leonardo Ludovico Sforza, duc de Milà, i la seva esposa Beatrice d'Este, tal com demostren els escuts ducals pintats a les tres llunetes del sostre. Per permetre el seu programa de pintura inconsistent i les revisions freqüents, està pintat amb materials que permeten alteracions regulars: tremp sobre gesso, brea i mástic. A causa dels mètodes utilitzats, la varietat de factors ambientals i els danys intencionats, al segle XXI queda poca part de la pintura original malgrat els nombrosos intents de restauració, l'últim es va completar l'any 1999. L'Últim Sopar és l'obra més gran de Leonardo, a part de la Sala delle Asse.