Portico di Ottavia

( Pòrtic d'Octàvia )

El pòrtic d'Octavia (en llatí porticus Octaviae), conegut com a pòrtic de Metel (porticus Metelli) durant la República Romana o com a pòrtic de Sever (porticus Severi) després del segle iv, és un conjunt d'antics monuments romans situats al Camp de Mart de Roma, a prop del teatre de Marcel. A més del recinte amb columnes, el pòrtic consta de diversos edificis, entre els quals una entrada monumental i dos temples (un dedicat a Juno Regina i l'altre a Júpiter).

El 179 aC el censor Marc Emili Lèpid va dedicar el temple de Juno Regina, probablement un temple de tipus itàlic, sobre un alt podi. L'estàtua de culte de la deessa, segons informa Plini, va ser obra de l'escultor Timàrquides.[1][2]

El 143 aC Quint Cecili Metel Macedònic, després de celebrar un triomf el 146 aC sobre Macedònia, va erigir un temple dedicat a Júpiter Stator[3][4] sobre un projecte de l'arquitecte grec Hermodor de Salamina. El temple va ser dedicat el 131 aC, any en què Metel va ocupar el càrrec de censor. Vitruvi el descriu com un veritable perípter de tipus grec, el primer edifici sagrat construït íntegrament de marbre a Roma. Els noms de Saure i Batrac van lligats a la construcció, probablement els escultors encarregats de la seva decoració, que haurien deixat com a signatura la representació d'un llangardaix (saurus) i d'una granota (batrachus) a les bobines de les columnes jòniques, conservades a S.Lorenzo.[5]

 Reconstrucció del complex del pòrtic d'Octàvia.

Al mateix temps, probablement es va reconstruir l'anterior temple de Juno Regina i es van inserir els dos edificis al pòrtic de Metel, un recinte amb arcades als quatre costats (els laterals amb dues naus), decorat amb obres d'art gregues.[6] Entre aquestes obres d'art, era famós el turma Alexandri, és a dir, les 24 estàtues eqüestres dels companys d'Alexandre el Gran que van morir a la batalla del Grànic, obra de Lisip, que Metel havia aconseguit com a botí de guerra a Díon. També s'hi va exposar l'estàtua de bronze de Cornèlia, mare dels Gracs, famosa per haver estat la primera estàtua femenina exposada en públic a Roma. Les estàtues de culte dels dos temples van ser realitzades pels escultors Dionís i Policle, fills de Timarques (el cap de l'estàtua de Juno és potser reconeixible en l'anomenat "Juno Albani" dels Museus Capitolins). El Circ Flamini, des del qual començaven les processons triomfals, ja era el lloc de diversos temples, construïts pels que rebien el triomf amb la finalitat d'autocelebrar-se. Tanmateix, aquest és probablement el primer exemple de temples tancats per arcades de luxe, que van accentuar el caràcter propagandístic de l'operació, amb modalitats posteriorment adoptades a una escala més gran als fòrums imperials.

 Planta del pòrtic d'Octàvia.

El 33 aC, al final de les campanyes militars d'Octavi a Il·líria, les vexil·les que els dàlmates havien robat a Aulus Gabini el 48 aC, van ser retornades i col·locades al pòrtic d'Octàvia.[7] Entre el 27 i el 23 a.C hi va haver una reconstrucció radical del complex, finançada amb la victòria d'Octavi sobre Dalmàcia. Se li va donar el nom d'Octàvia, en honor de la germana de l'emperador.[8] Els temples van ser remodelats i dedicats de nou. Es va construir una biblioteca amb dues seccions, una per a llibres grecs, l'altra per als llatins, dedicada l'any 23 a la memòria de Marcel.[9] Una exedra segurament pertany a aquesta fase, visible darrere dels dos temples en un fragment de la Forma Urbis Severiana, potser identificable amb la cúria Octaviae, lloc de reunió del Senat. En aquesta reconstrucció es va ampliar el pòrtic cap al sud-oest i s'hi va afegir l'entrada monumental que sobresurt cap al Circ Flamini.

L'any 80 el complex va patir danys després d'un incendi i va ser restaurat per Domicià.[10] El 203 es va reconstruir el pòrtic i probablement també els temples seguint el mateix pla previ, i dedicat de nou per Septimi Sever i Caracalla (porticus Severi), després de la destrucció a causa d'un incendi (potser el 191).[11] [12]El 442 va ser danyat per un terratrèmol, arran del qual dues de les columnes del propil·là d'entrada van ser substituïdes per l'arc encara existent.[11] Cap al 770, a partir del perfil de l'entrada, es va construir l'església de Sant Pau al circ més alt, després anomenada de Sant Àngel de Pescheria, que encara existeix.

Des de la seva creació (1555) va passar a formar part del gueto de Roma.

Gros, 1973, p. n4. Boyd, 1953, p. 155. Ball Platner i Ashby, 1929, p. 424. Coarelli, 2007, p. 265. Luigi, 1930. Gorrie, 2007, p. 4-5. Apià, Guerra il·lírica, 28 Suetoni, Augustus, 29 Plutarc, Marcello, 30 Dió Cassi, Història romana, LXVI, 24, 2 ↑ 11,0 11,1 Ball Platner i Ashby, 1929, p. 427. Coarelli, 2007, p. 272.
Fotografies de:
Jensens - Public domain
Statistics: Position
7522
Statistics: Rank
7147

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
395762418Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 8718

Google street view

On puc dormir a prop de Pòrtic d'Octàvia ?

Booking.com
487.376 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 2 visites avui.