Període republicà

Les tres columnes que hui resten dempeus al temple són d'una reconstrucció del període august, però se sap que el culte a Apol·lo ja existia en aquesta zona des d'almenys mitjan segle v, quan un "Apol·linar" (un bosc o altar sagrat) és citat al lloc. Com que Apol·lo era un culte forà, el seu temple havia, segons la llei, de quedar fora del pomerium; a causa d'això, el temple es feia servir per a reunions del Senat Romà fora del pomerium.[1][2][3][4]

El primer edifici atestat al lloc data del 431 ae, quan el cònsol Gai Juli Mentó va inaugurar un temple dedicat a "Apol·lo Metge" a l'indret, per complir un jurament fet per ell durant una epidèmia el 433 ae.[5] Aquest edifici es restaurà al 353 ae i tal vegada al 179 ae,[6] quan el censor Marc Emili Lèpid i el seu company, Marc Fulvi Nobílior, van aprovar la construcció d'un pòrtic que aniria del temple fins al Tíber, passant per darrere del Temple de l'Esperança del Fòrum Holitori.[7] El projecte també n'incloïa un teatre a la vora.

La llegenda que cita una estàtua d'Apol·lo plorant durant tres dies després de la mort del jove Escipió, citada per Cassi Dió,[8] només pot haver ocorregut en aquest temple, doncs fou l'únic temple d'Apol·lo a Roma fins que August inaugurà el Temple d'Apol·lo al Palatí.[9]

Hi ha un temple veí dedicat a la germana d'Apol·lo, Diana: probablement pertany al final del període republicà, després de la destrucció del templum ("precinte", l'espai sagrat davant del temple) durant les obres del Teatre de Marcel.

Reconstrucció per Gai Sosi

Gai Sosi degué reconstruir el Temple d'Apol·lo després del seu triomf el 34 ae.[10] Però, les obres van ser immediatament interrompudes a causa de la Guerra civil entre Octavi i Marc Antoni, en què Sosi era del bàndol d'aquest últim, i només es reprengueren molts anys després, quan August es reconcilià amb Sosi. És per això que acabà sent dedicat al príncep. Amb la construcció del Teatre de Marcel de seguida, la escala frontal del temple fou demolida i substituïda per dues altres als costats del prónaos.

Període imperial

En dues ocasions, Plini el Vell[11] cita obres d'art preservades al Temple d'Apol·lo, probablement una referència a espoliacions portades de Grècia per Sosi i dutes allí després de la reconstrucció. Entre aquestes:

Pintures d'Aristides de Tebes[12] Diverses estàtues de Filisc de Rodes[13] Una estàtua d'Apol·lo Citaredo de Timarquides[14] Una estàtua d'Apol·lo de cedre de Selèucia[15] El famós grup d'estàtues de les niòbides[16] (atribuït en l'edat antiga a Escopes o Praxíteles, però actualment a cap d'ells)[17]

Només algunes petites reformes són conegudes durant el període imperial, una pel prefecte de Roma Memi Vitrasi Òrfit (r. 356-359) i una altra, potser, per Anici Acili Fortunat Glabrió en la dècada del 420.

Períodes medieval i modern

Les ruïnes del temple foren ocupades en el període post romà per habitatges fins a la dècada de 1930, quan foren demolits entre 1926 i 1932 per permetre que el Teatre de Marcel pogués ser admirat de manera aïllada. En aquest mateix període, les ruïnes de la columnata es recuperaren a l'indret on van caure, dins dels arcs del teatre i, per això, entre 1937 i 1938, les ruïnes del podi del temple s'excavaren. El 1940, les columnes caigudes es restauraren en aquest podi, però, segurament, no en la posició originària.