El Chrysler Building és un edifici d'estil art déco que ha esdevingut un símbol distintiu de la ciutat de Nova York. Està situat al costat est de Manhattan en la intersecció del carrer 42 i l'Avinguda Lexington, al barri de Turtle Bay. Construït originalment per a la corporació Chrysler, l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%).
El Chrysler Building va ser dissenyat per William Van Alen, el contractista William H. Reynolds i posteriorment venut a Walter P. Chrysler com a seu central per a la seva companyia.
Amb 77 plantes i 319 metres d'altura, va ser l'edifici més alt del món durant onze mesos, fins que ho va superar l'Empire State Building en 1931. Segueix sent l'edifici de maons més alt del món, encara que la seva estructura és d'acer. A data de 2018, és el vuitè edifici més alt de Nova York, empatat en alçada amb el New York Times Tower.
L'edifici Chrysler és un exemple clàssic de l'ar...Llegeix més
El Chrysler Building és un edifici d'estil art déco que ha esdevingut un símbol distintiu de la ciutat de Nova York. Està situat al costat est de Manhattan en la intersecció del carrer 42 i l'Avinguda Lexington, al barri de Turtle Bay. Construït originalment per a la corporació Chrysler, l'edifici és actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%).
El Chrysler Building va ser dissenyat per William Van Alen, el contractista William H. Reynolds i posteriorment venut a Walter P. Chrysler com a seu central per a la seva companyia.
Amb 77 plantes i 319 metres d'altura, va ser l'edifici més alt del món durant onze mesos, fins que ho va superar l'Empire State Building en 1931. Segueix sent l'edifici de maons més alt del món, encara que la seva estructura és d'acer. A data de 2018, és el vuitè edifici més alt de Nova York, empatat en alçada amb el New York Times Tower.
L'edifici Chrysler és un exemple clàssic de l'arquitectura art déco i molts arquitectes contemporanis el consideren un dels millors edificis de Nova York. Va ser la seu de l'empresa Chrysler des 1930 fins a mitjans dels anys cinquanta. Encara que l'edifici es va construir i dissenyar específicament per al fabricant de cotxes, l'empresa no en va ser mai la propietària, ja que Walter P. Chrysler va decidir pagar-ho ell mateix perquè fos un projecte personal. La seva construcció va estar marcada per la competició per ser l'edifici més alt del món, en la qual el seu principal rival era el Bank of Manhattan Building (actualment The Trump Building), amb una alçada final de 282,5 m, mentre que l'edifici Chrysler s'anava a quedar en 281,9 m. No obstant això, als pocs mesos que es completés el Bank of Manhattan Building, es va construir en secret una agulla piramidal a l'interior de l'edifici Chrysler i es va instal·lar en el seu cim, aconseguint així una alçada total de 319 metres.
El gratacel és l'epítom de l'èxit de Nova York, ciutat que va albergar l'edifici més alt del món des de 1908 fins a 1974.[1] A mitjans de la dècada de 1920, es va convertir en la ciutat més poblada del món, superant a Londres. La seva àrea metropolitana va superar la xifra de deu milions a principis de la dècada de 1930.[2] El boom econòmic de la dècada de 1920 i la gran especulació del mercat immobiliari van fomentar una onada de projectes de gratacels a la ciutat.[3] La Llei de zonificació de 1916, que limitava la superfície dels edificis a partir de certa alçada per permetre que arribés la llum solar als carrers,[4][5] va ser un factor que va contribuir a donar forma al característic estil de gratacels art decó amb reculades, donant lloc a estructures que se centraven en el volum i en siluetes cridaneres, sovint ornamentades profusament.[6]
En els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, els arquitectes d'Europa i els Estats Units havien començat a simplificar les formes dels dissenys tradicionals i a fer servir materials industrials de manera innovadora per caracteritzar a l'edat moderna. L'estil art déco semblava prestar-se especialment bé al disseny de gratacels a causa que aquest tipus de construcció simbolitzava progrés, innovació i modernitat més que qualsevol altre. Encara que l'auge de l'estil art déco va durar poc temps, va coincidir amb un gran boom immobiliari a Nova York a finals dels anys vint. Els nombrosos gratacels construïts en aquest estil, entre els quals destaca l'edifici Chrysler, van donar a Nova York i el seu skyline una imatge característica i romàntica, popularitzada en el teatre i el cine.[7]
D'altra banda, aquesta època es va caracteritzar per profunds canvis socials i tecnològics. Es van generalitzar béns de consum com la ràdio, el cinema i, sobretot, l'automòbil, l'ús créixer exponencialment en els anys vint.[8] En 1927, el fabricant d'automòbils Chrysler Corporation -empresa dirigida per Walter P. Chrysler- es va convertir en el tercer fabricant d'automòbils dels Estats Units, per darrere de Ford i General Motors.[9] A l'any següent va ser nomenat per la revista Time l'«home de l'any».[3] Sota aquestes circumstàncies el projecte de l'edifici Chrysler comença a prendre forma.
Afegeix un nou comentari