Fallingwater

( Casa de la Cascada )

La Casa de la cascada o Casa Kaufmann (Anglès: Fallingwater o Kaufmann House) és una casa construïda per a Edgar Kaufmann entre 1935 i 1939 segons els plànols de l'arquitecte americà Frank Lloyd Wright. Wright fou un dels primers a crear terrasses sortints per obrir la casa enmig de la natura, l'adequació a l'entorn era un punt fort de la seva arquitectura, un dels principals trets de l'organicisme arquitectònic.

Fallingwater o la Residencia Kaufmann és una casa dissenyada per l'arquitecte Frank Lloyd Wright el 1935 en una zona rural del sud de Pennsylvania, 43 milles (69 km) el sud-est de Pittsburgh. La casa va ser construïda parcialment sobre una cascada sobre el riu Bear run en la secció Mill Run de Stewart Township, Fayette County, Pennsylvania, en les Laurel Highlands de les Allegheny Mountains. La casa va ser dissenyada per a la familia de Liliane Kaufmann i el seu marit, Edgar J. Kaufmann, propietari de Kaufmann's department...Llegeix més

La Casa de la cascada o Casa Kaufmann (Anglès: Fallingwater o Kaufmann House) és una casa construïda per a Edgar Kaufmann entre 1935 i 1939 segons els plànols de l'arquitecte americà Frank Lloyd Wright. Wright fou un dels primers a crear terrasses sortints per obrir la casa enmig de la natura, l'adequació a l'entorn era un punt fort de la seva arquitectura, un dels principals trets de l'organicisme arquitectònic.

Fallingwater o la Residencia Kaufmann és una casa dissenyada per l'arquitecte Frank Lloyd Wright el 1935 en una zona rural del sud de Pennsylvania, 43 milles (69 km) el sud-est de Pittsburgh. La casa va ser construïda parcialment sobre una cascada sobre el riu Bear run en la secció Mill Run de Stewart Township, Fayette County, Pennsylvania, en les Laurel Highlands de les Allegheny Mountains. La casa va ser dissenyada per a la familia de Liliane Kaufmann i el seu marit, Edgar J. Kaufmann, propietari de Kaufmann's department store.

Time la va anomenar un cop finalitzada "el treball més maco"; i està a la llista Smithsonian's Life llista dels 28 llocs del món "que cal visitar abans de morir". Va ser designat a National Historic Landmark el 1966. El 1991, membres del American Institute of Architects la van nomenar la "millor casa de tots els temps entre els treballs de l'arquitectura Americana" i el 2007, va ser col·locada en la posició 29 en la llista de l'Arquitectura favorita Americana segons el AIA.

 La Casa de la Cascada vista des de Bear Run.

A l'edat de 67, Frank Lloyd Wright va tenir l'oportunitat de dissenyar i construir tres edificis. Aquests tres treballs de finals dels 1930s—Fallingwater, el Johnson Wax Building a Racine, Wisconsin, i la casa de Herbert Jacobs a Madison, Wisconsin—les quals van fer-li guanyar un nom en el món de l'arquitectura.[1]

Sr. Edgar Kaufmann va ser un home de negocis de Pittsburgh i president de Kaufmann's Department Store. El seu fill, Edgar Kaufmann jr, va estudiar arquitectura i treballà, malgrat per poc temps, sota les ordre de Wright.

El Sr. Edgar va subvencionar el cost d'una maqueta de 12-peus quadrats de Wright's Broadacre City. La maqueta es va mostrar inicialment en una Exposicion Industrial d'Arts en el Forum al Rockefeller Center el 15 d'abril del 1935.

Els Kaufmanns van viure a “La Tourelle”, una finca de French Norman dissenyada per l'arquitecte de Pittsburgh Benno Janssen (1874–1964) en el suburbi Fox Chapel en 1923.

La família també posseïa una propietat als afores de Pittsburgh, que usaven com a segona llar. Quan aquesta es es va deteriorar, el senyor Kaufmann va contactar el serveis de Wright.

El 18 de desembre de 1934, Wright va visitar Bear Run i va demanar que es fes un treball topografic de l'àrea al voltant de la cascada.[2] Un d'aquests fou dut a terme per Fayette Engineering Company de Uniontown, Pennsylvania, incloent tots els còdols, arbres, i topografia, i va ser lliurat a Wright el març de 1935.[3]

Tal com va ser escrit en l'informe dels aprenents de Wright a Taliesin, Sr. Kaufmann un 22 de setembre Milwaukee, nou mesos després de la seva trobada inicial, va acordar trobar-se amb Wright perquè aquest li mostres els pans. Wright li havia dit a Kaufmann en una comunicació anterior que havia estat treballat en els plans, però que no havia dibuixat encara res. Després de l'esmorzar d'aquell mateix matí, entre de un grup d'aprenents molt nerviosos, Wright va dibuixar amb molta calma els plans solament en les dues hores, temps que els Kaufmann va trigar a arribar conduint des de Taliesin.[4]

Wright preferia construir la casa per sobre de les cascades,[5] que no pas per sota d'elles, ja que així aconseguia una bona vista d'aquestes.[6] Rumors diuen que al principi Kaufmann no compartia les idees de Wright pel que feia el disseny. Ell hagués volgut que la casa hagués estat localitzada en la part sud de Bear Run, directament en front de les cascades.

Disseny i construcció

Un problema que presentava l'edifici era que la localització de la part nord de Bear Run, ja que no era prou profund per sostenir els fonaments per a una casa.[2]

Els Kaufmanns volien una casa gran, on poder donar refugi a molts convidats. A més a més, van exigir banys separats, així com un dormitori pel seu fill adult.[2]

Es va utilitzar una estructura en voladís.[2] El disseny estructural de Wright, amb associació d'alguns enginyers com Mendel Glickman i William Wesley Peters, qui havien estat responsables de les columnes que caracteritzen el disseny revolucionari de Wright pel Johnson_Wax_Headquarters.

Es van donar els plans preliminars a Kaufmann per a la seva aprovació el 15 d'octubre de 1935.[7] Durant la construcció, Wright només feia visites periòdiques,ja que li va assignar la feina al seu aprenent Robert Mosher, qui va esdevenir el seu representant en aquesta transcendental obra.[7] Wright va lliurar els dibuixos finals el març de 1936. Van començar pel pont i després la casa principal, ja a principis d'abril del mateix any.

 Les línies horitzontals i verticals són una característica distintiva de la casa de la cascada

La construcció va estar marcada per les desavinenteses entre Wright i Kaufmann. Per l'ús del formigó reforçat, el senyor Kaufmann va demanar un informe a una consultora exterior, fet que va ofendre a Wright, qui immediatament va demanar a Kaufmann que li retornés els seus dibuixos i li va manar que es retirés del projecte. Kaufmann va demanar perdó dies més tard a Wright, i l'informe de la consultora fou cremat cremat a una paret de pedra de la casa.[7]

Pels pisos en voladís, Wright i el seu equip van utilitzar bigues en forma de T posades cap per avall integrades dins d'una lloca de formigó monolític, i així van formar el sostre de l'espai que hi ha a sota. L'enginyer Walter Hall va fer càlculs independents per incrementar l'acer de reforç a la llosa del primer pis. Wright va refusar el suggeriment. Mentrestant algunes fonts afirmen que l'enginyer va doblar subtilment la quantitat del reforç,[8] segons altres fonts,[7] fou atès a la sol·licitud dels Kaufmann.

A més a més, Walter Hall no va construir l'encofrat pel voladís una mica inclinat cap amunt per compensar la sedimentació i la deflexió de la volada. Un cop l'encofrat de formigó fou retirat, la volada va desenvolupar un buit notable. En assabentar-se de l'addició d'acer sense la seva aprovació, Wright va tornar a cridar Mosher per tal que actués.[9]

Amb l'aprovació dels Kaufmann, els enginyers consultors van pactar amb Walter Hall d'instal·lar un mur de suport sota la principal biga de la terrassa oest. Quan Wright ho va descobrir en una visita al lloc, va fer que Mosher treies discretament el curs superior de les pedres. Quan més tard Kaufmann va confessar el que havia fet, Wright li explicà el que ell havia ordenat Mosher fer i va puntualitzar que la volada s'havia mantingut durant l'últim mes sota tests de càrregues sense el suport de les parets.[10]

L'octubre de 1937, la casa principal estava completada.

Cost

El cost inicial estimat va ser de US$35,000. El cost final per la casa i la casa de convidats va ser de $155,000,[11][12][13] dividit en: la casa $75,000, l'acabament i mobiliari $22,000, la casa de convidats, el garatge i diferents sectors $50,000 i el sou de l'arquitecte $8,000. Des de 1938 fins 1941, més de $22,000 van ser gastats en detalls addicionals com els canvis en la maquinària i la il·luminació.[14]

El cost de la restauració fou estimat en $11.5 milions en 2001.[15]

Utilització de la casa

La casa de la cascada va ser la residencia de la família des de 1937 fins 1963, quan Kaufmann jr. va donar la propietat de la casa a Western_Pennsylvania_Conservancy. El 1964, va ser oberta al públic com un museu. La casa rep més de 120,000 visitants cada any.[12]

Anys més tard Kaufmann jr. va dir,

« "[Wright] va entendre que la gent eren criatures de la naturalesa, per tant, havia de buscar una arquitectura que s'ajustés a la naturalesa. Per exemple, malgrat que la casa de la cascada està oberta per finestres amples, la gent de l'interior està resguardada com si es trobessin en una caverna profunda. Arquitectura i natura esdevenen un sol cos." »

[16]

McCarter, Robert. «Wright, Frank Lloyd». A: The Oxford Companion to United States History. Oxford: Oxford University Press, 2001.  ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Toker, F. Fallingwater Rising: Frank Lloyd Wright, E. J. Kaufmann, and America's most extraordinary house. Nova York: Knopf, 2003. ISBN 1400040264.  Hoffmann, Donald. Frank Lloyd Wright's Fallingwater: The House and Its History. 2a edició. Nova York: Dover Publications Inc., 1993, p. 11–25 [Consulta: 3 gener 2014].  Tafel, Edgar. Apprentice to genius: Years with Frank Lloyd Wright. Nova York: McGraw-Hill, 1979. ISBN 978-0070628151.  "[W]hy did the client say that he expected to look from his house toward the waterfall rather than dwell above it?" Edgar Kaufmann, jr., Fallingwater: A Frank Lloyd Wright Country House, New York: Abbeville Press, p. 31. (ISBN 0-89659-662-1) McCarter, page 7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 McCarter, page 12. Feldman, Gerard C. (2005). "Fallingwater Is No Longer Falling Arxivat 2010-02-15 a Wayback Machine.". Structure magazine (September): pp. 46–50. McCarter, pages 12 and 13. McCarter, pages 13. McCarter, page 59. ↑ 12,0 12,1 Plushnick-Masti, Ramit «New Wright house in western Pa. completes trinity of work». Associated Press, 27-09-2007 [Consulta: 9 octubre 2007]. Los Angeles Times Hoffman, page 61 Lowry, Patricia «Restoration of drooping Fallingwater uncovers flaws amid genius» (en anglès). Pittsburgh Post-Gazette, 08-12-2001 [Consulta: 17 juny 2015]. Arxivat 2017-12-08 a Wayback Machine. Curtis, William J. R.. Modern Architecture Since 1900. Englewood Cliffs, N.J: Prentice-Hall, 1983. 
Fotografies de:
AaronBarlow - CC BY-SA 4.0
Statistics: Position
7238
Statistics: Rank
8168

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
157296843Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 2174

Google street view

On puc dormir a prop de Casa de la Cascada ?

Booking.com
487.420 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 46 visites avui.