El Camí Reial de Creus^{[1][2][3][< /span>4](també conegut com a Camí de Creus [5][6][7] ) va ser una de les rutes històriques de l'istme de Panamà que van connectar el Mar Carib amb l'Oceà Pacífic durant l'època colonial. Construïda al voltant de 1530, es va convertir juntament amb el Camí Real de Portobelo i el més recent Camí de Gorgona,[9]u200b en les úniques vies per travessar l'istme d'oceà a oceà, previ a la construcció del ferrocarril transístmic.]u200b}

La ruta del Camí Real de Creus era multimodal, ^[11] partint de la ciutat de Panamà se n'anava per terra, a peu o en mules, fins a la localitat de Venta de Cruces, a la vora del riu Chagres. El trajecte era de sis llegües (aproximadament sis hores de recorregut a peu). ^[12] Des del poblat de Creus, els passatgers i mercaderies seguien després el seu recorregut en pot, seguint el curs del riu Chagres, fins a la seva desembocadura al Fort de Sant Llorenç, a Chagres, ^>8]u200b i després, per via marítima fins a Portobelo. Es va convertir en una ruta alternativa de suport al trànsit que tenia el Camí Reial de Portobelo. /span>u200b

El camí era de pedres, amb una amplada de vuit peus (el doble d'amplada del Camí Reial de Portobelo, que gairebé no tenia empedrat) i amb pedres mestres més grans a les vores.^[8]u200b

Després del saqueig i destrucció de Panamà la Vella, el 1671, a mans de pirates anglesos, i la posterior reconstrucció de la ciutat a Sant Felip (actual Casc Antic), l'eix dels camins reials va canviar també , en direcció al nou emplaçament,^[13]u200b i en el cas del Camí Reial de Creus, es va mantenir la vella ruta fins a l'antic poblat de Limarrete (situat entre l'actual Avinguda Madden i el riu Caimitillo) i des d'allà es va traçar i construir un nou itinerari en direcció a Sant Felip.^{[14][15][16]< /span>[cita requerida]}

Aquest nou segment del Camí Reial de Creus és el més conegut, per ser el que es va utilitzar fins al segle XIX, pe ro semi ocult a la selva, es troben també una bona part de les restes del primitiu camí, que conduïa de Limarrete a Panamà la Vella.^{[cita requerida]}

Amb els constants atacs de pirates i la posterior destrucció de Portobelo el 1739, l'ús dels camins transístmics a Panamà va entrar en una fase de decadència, i amb la construcció del Ferrocarril de Panamà el 1855, el Camí Reial de Creus va quedar semi abandonat.^[17]

Amb el pas del temps, tant la vegetació de la selva, com el desenvolupament urbà i l'especulació immobiliària (a les zones properes a la ciutat de Panamà) han fet desaparèixer part del primitiu empedrat del Camí, per la qual cosa actualment només és possible veure segments d'aquest empedrat en zones d'interior del parc nacional Camí de Creus i del Parc nacional Sobirania, així com al barri de Clayton i els seus voltants, tots amb rehabilitacions més o menys recents.^{[8] [10]}u200b

Avui dia, el tram de ruta terrestre, entre Venta de Cruces i el Casc Antic de Panamà (aproximadament 36 quilòmetres), és una de les més rellevants rutes de senderisme de Panamà, que permet recórrer a través d'un mitjà predominantment selvàtic, ia poca distància de la capital, el mateix itinerari que durant segles van seguir milers de caminants. Aquesta ruta està ben identificada i parcialment senyalitzada amb balises de color taronja; i es pot recórrer a peu, en dues o tres etapes:^{[cita requerida]}

- Etapa 1 - Des de Venda de Creus fins a la intersecció amb l'Avinguda Madden (10,82 km.)

- Etapa 2 - Des de la intersecció amb l'Avinguda Madden fins a la intersecció amb la Via Centenari (10,67 km.)^[18]

- Etapa 3 - Des de la intersecció amb la Via Centenari fins a la Porta de Terra (actual Casa de la Municipalitat), al Casc Vell de la ciutat de Panamà (14 km.). (Aquest tram és principalment urbà, amb algunes obligades voltes a través d'urbanitzacions tancades, i travessa actualment un sector en obres, per la construcció de la Ciutat de la Salut).