El Palau Nacional dels Invàlids (en francès Hôtel National des Invalides) és un imponent complex arquitectònic francès del segle xvii (1671-1676), situat al setè districte de París, a 400 metres de l'Escola Militar. Creat originàriament com a residència reial per a soldats i militars francesos retirats, invàlids o gent gran, avui hi ha diverses instal·lacions museístiques i religioses, així com diferents serveis i dependències per a antics combatents.
El complex dels Invàlids respon a la voluntat del rei Lluís XIV de França, que va ordenar la seva construcció el 24 de febrer de 1670, amb la intenció que les instal·lacions oferissin refugi als veterans invàlids de guerra que quedaven sense llar. Els plànols són de Libéral Bruant, i la construcció va ser duta a terme per Jules Hardouin-Mansart. La construcció dels edificis principals es va desenvolupar entre el març de 1671 i el febrer de 1674, el conjunt va ser operatiu i va començar a albergar antics soldats a partir del novembre d'aquell any. La construcció de l'església, en canvi, es va haver d'ajornar i va ser completada l'agost de 1706, després de trenta anys d'obres.
El 1840, les restes de Napoleó Bonaparte van ser traslladades de l'illa de Santa Helena a París, per iniciativa del rei Lluís Felip I de França i Adolphe Thiers, i dipositats als Invàlids.[1] Des de 1940, el mausoleu imperial conté també les restes del seu fill Napoleó II, cessió d'Adolf Hitler al Govern de Vichy. També es conserven allí les restes del germà de Napoleó Josep I d'Espanya, així com els de diversos mariscals, entre ells Lyautey, Foch i Leclerc.
Afegeix un nou comentari