Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans. Té 676 habitants, segons el padró de l'INE de 2015.

 Mapa de 1770 de Xulilla, El Villar i La Llosa del Bisbe

El poblament de Xulilla és primitiu, i s'ha datat amb seguretat des del primer mil·lenni abans de Crist. A pesar d'haver-se trobat una destral qualificada de neolítica, els primers vestigis documentats en excavació corresponen a l'edat de bronze i es troben en la superfície superior de la Muntanya del Castell. En eixe espai, nucli original del terme, el poblament ha sigut continuat.

Durant l'Edat del Ferro es va produir l'expansió en la zona amb els poblats ibèrics de la muntanya del Castell, el Castellar, Pelma, la Talayuela, Pic els Serrans i Corral d'Ajau. Amb la romanització, alguns d'eixos poblats s'abandonen i uns altres baixaren al pla. El de la muntanya del Castell es manté com a castre, i allí es conserva un aljub d'aquella època. L'arrel del topònim Chulilla-Xulella-Iulella, clarament preislàmic, podria correspondre a un patronímic d'aquell temps. Fins ara no han aparegut vestigis corresponents a eixos segles foscs posteriors a la desaparició de l'Imperi Romà.

El castell de Xulilla domina el seu territori[1] i així mateix en la baronia del segle xiii. La relació castell-riu establix l'eix domèstic dels habitants de les alqueries d'època islàmica, i es va originar, si no existia ja en època romana, el sistema de regadiu de la vall a partir de l'assut del Salt (el "Charco Azul", "Clot Blau" en valencià).

En 1238, després de la conquesta de la ciutat de València, Xulilla també entra a formar part del món occidental cristià. Encara que ja abans Zayd Abu Zayd havia lliurat el castell i la vila, amb altres territoris, a l'Església de Sogorb en 1236. En 1248, el rei en Jaume I va donar a Pere Escrivà de forma vitalícia "castrum et villam de Xulella". Este cavaller procedent de Narbona era també senyor de Xàtiva i Gandia. En els anys següents el castell i terme és utilitzat com a pagament per diferents serveis a la Corona.

Després d'eixe parèntesi de senyoriu militar torna a l'eclesiàstic en ser instituïda en 1274 la Baronia de Xulilla, que incloïa Llosa i, des de 1300, el Villar, sobre el territori de l'antic districte musulmà del castell i lliurada al batle i bisbe de València. Moment que el cavaller Guillem de Reixac el va ocupar fins que Jaume el Just, en 1294, l'obliga a restituir-lo al bisbat.

Fins a l'any 1331, la població va ser majoritàriament musulmana, i va ser en eixa data quan les fallides revoltes Al-Azraq i els continus assalts a les moreries per part de cristians varen fer que els moros les abandonaren. En 1340, Pere el Cerimoniós va concedir la carta de poblament, per la qual s'establien 100 pobladors entre els quals es trobaven nouvinguts procedents de Terol i Lleida principalment, i en menor mida, de Navarra. En 1373, la sobirania del Bisbe sobre la Baronia es va fer completa després de la cessió dels drets de la batlia a este prelat. En 1379, es va reforçar el castell arran de la Guerra dels dos Peres, degut al lloc fronterer que ocupa.

La seua posició geogràfica estratègica va provocar que a Xulilla es lliuraren cruentes batalles durant les carlinades.

Maceda, Víctor «Un fort sobre el Túria». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
Fotografies de:
Marcela Escandell - CC BY-SA 2.0
Statistics: Position
3084
Statistics: Rank
38798

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
597631248Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 4721

Google street view

On puc dormir a prop de Xulilla ?

Booking.com
489.148 visites en total, 9.196 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 54 visites avui.