La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle xiii. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle i, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest últim papa valencià, quan encara er...Llegeix més
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle xiii. Fou consagrada l'any 1238 per l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga mesquita, que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga seu visigòtica.
El gòtic català o mediterrani és l'estil predominant d'aquesta catedral, tot i que també conté elements del romànic, del gòtic francés, del renaixement, del barroc i neoclàssic. En el seu interior es venera el Sant Calze, datat del segle i, i donat a la catedral pel rei Alfons el Magnànim el 1436.
Conté algunes de les primeres i millors pintures del Quattrocento de tota la península Ibèrica, que van arribar de Roma a través d'artistes contractats per Alexandre VI. Aquest últim papa valencià, quan encara era el cardenal Roderic de Borja, feu la petició per a elevar la seu valentina al rang de Metropolitana, categoria que li fou atorgada pel papa Innocenci VIII el 1492.
L'origen d'aquest museu es dona l'any 1923, quan l'arquebisbe Reig disposa la creació d'un «Museu arqueològic diocesà» en el Palau Arquebisbal, amb peces de tota la diòcesi i de la catedral.
Aquest ja tenia el precedent del Museu d'Antiguitats de l'Arquebisbe Mayoral de 1761, que reunia diverses peces d'escultura clàssica trobades a la ciutat en el Palau Arquebisbal.[1] Desgraciadament, aquest museu fou destruït durant el bombardeig francés de la ciutat de 1808.
Anys després de la Guerra Civil, durant la qual els fons del museu van ser greument deteriorats (el mateix Palau Arquebisbal va ser enderrocat), el 1954 es creà el Museu Catedralici i el 1966 l'arquebisbe Marcelino Olaechea disposa que també siga diocesà i que s'habilite un edifici a la mateixa catedral per a allotjar-lo.
Afegeix un nou comentari