Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, ‘lloc on els homes es converteixen en déus’ o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: ‘Ciutat del sol’) és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.

El topònim es d'origen nàhuatl i va ser emprat pels mexiques per identificar aquesta ciutat construïda per una civilització anterior a ells i que ja era en ruïnes quan els mexiques la van veure per primera vegada. Les restes de la ciutat són al nord-est de la vall de Mèxic, als municipis de Teotihuacan i Sant Martín de las Pirámides (a l'Estat de Mèxic), aproximadament a 78 quilòmetres del centre de la Ciutat de Mèxic. La zona de monuments arqueològics forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987. És el jaciment arqueològic més visitat de Mèxic i el 2017 va rebre 4.185.017 de visitants.

Els orígens de Teotihuacan són encara objecte d'investigació entre els especialistes. Al voltant de l'inici de l'era cristiana, Teotihuacan era un llogaret que cobrava importància com a centre de culte a la conca de l'Anàhuac. Les primeres construccions d'envergadura procedeixen d'aquesta època, com mostren les excavacions a la Piràmide de la Lluna. L'apogeu de la ciutat va tenir lloc durant el Període Clàssic (segles iii-vii). En aquesta etapa, la ciutat va ser un important node comercial i polític que va tenir una superfície de gairebé 21 km², amb una població d'entre 100.000 i 200.000 habitants. La influència de Teotihuacan es va deixar sentir per tot Mesoamèrica, com mostren els descobriments en ciutats com Tikal i Monte Albán, entre d'altres llocs que van tenir una important relació amb els teotihuacans. El declivi de la ciutat va ocórrer durant el segle vii, en un context marcat per inestabilitat política, rebel·lions internes i canvis climatològics que van causar un esfondrament a la zona nord de Mesoamèrica. La major part de la població de la ciutat es va dispersar per diverses localitats de la conca de Mèxic.

No és coneix la identitat ètnica dels primers habitants de Teotihuacan. Entre els candidats hi ha els totonaca, els nahues i els pobles de llengua otomang, particularment els otomís. Les hipòtesis més recents apunten que Teotihuacan va ser una urbs cosmopolita amb la participació de grups de diversos orígens ètnics, com mostren els descobriments al barri zapoteca de la ciutat i la presència d'objectes provinents d'altres regions de Mesoamèrica, sobretot de la regió del Golf i de l'àrea maia.

Teotihuacan ha estat motiu d'interès per a les societats posteriors al declivi de la cultura teotihuacana a Mesoamèrica. Les ruïnes van ser explorades des de l'època prehispànica, entre d'altres, pels tolteques i els mexiques. El descobriment d'objectes teotihuacans en els jaciments arqueològics de Tula i el Temple Major de Mèxic-Tenochtitlan així ho confirma. En la mitologia nahua postclàssica, la ciutat apareix com l'escenari de mites fonamentals com la llegenda dels Sols dels mexiques.