L'obra va ser planejada i dirigida per un frare franciscà de nom Francisco de Tembleque, natural de la província de Toledo, Espanya, qui va arribar a la Nova Espanya l'any 1542 en companyia de fra Juan de Romanones i fra Francisco de Bustamante al poble d'Otumba (avui Estat de Mèxic), on motivat per l'escassetat d'aigua a la regió i per l'acaparament que existia per part dels colons espanyols decideix iniciar una obra encarregada de portar el vital líquid als indígenes d'aquesta població a més de totes aquelles que es trobaven en el trajecte.

Conformada per 6 arqueries, de les quals la més coneguda es troba sobre el riu Papalote propera a la població de Santiago Tepeyahualco; la Arqueria Major o Arqueria Monumental de Tepeyahualco, se situa entre els límits de l'Estat de Mèxic i l'Estat d'Hidalgo, sent el llit del Papalote el límit natural; aquesta secció compta amb 68 arcs de mig punt que s'estenen al llarg de 904 metres, aconseguint al punt més alt 38.75 metres.