Sardis Synagogue és una sinagoga situada a la província de Manisa, Turquia, i és la sinagoga més gran coneguda que pertany al món antic. Sardes va estar sota nombrosos governants estrangers fins a la seva incorporació a l'Imperi Romà el 133 aC. La ciutat va servir llavors com a centre administratiu de la província romana de Lídia. Sardes va ser reconstruïda després del catastròfic terratrèmol de Lídia de l'any 17 dC, i va gaudir d'un llarg període de prosperitat sota el domini romà.

Es creu que Sardis va guanyar la seva comunitat jueva al segle III aC, ja que va ser quan el rei Antíoc III (223–187 aC) va animar els jueus de diversos països, inclosa Babilònia, a traslladar-se a Sardes. Josep Flavi va escriure sobre un decret de Luci Antoni, un proquaestor romà del 50 al 49 aC: "Luci Antoni... [al poble sard], envia salutacions. Aquells jueus, que són conciutadans de Roma, van venir a mi i van demostrar que tenien una assemblea pròpia, d'acord amb les seves lleis ancestrals. [Van tenir aquesta assemblea] des del principi, com també un lloc propi, on determinaven els seus plets i controvèrsies entre ells. Per tant, a la seva petició a mi, perquè aquests els fossin lícits, vaig ordenar que els seus privilegis fossin preservats i se'ls permetés fer en conseqüència.»1 (Ant., XIV:10, 17). "Un lloc propi" es pren generalment com una referència a la sinagoga de Sardes. Josep Flavi va assenyalar que Caius Norbanus Flaccus, un procònsol romà a finals del segle I aC, va defensar els drets dels jueus de Sardes a practicar la seva religió, inclòs el dret a fer donacions al temple de Jerusalem. (Ant., XVI:6,6).