Efes

Efes (grec antic: Ἔφεσος, Éphesos, llatí: Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba. Tenia un port que es deia Panormos. Era famosa pel seu immens Temple d'Àrtemis, una de les set meravelles del món antic.

Apasa era el nom hittita d'una ciutat que ha estat identificada amb Efes. Va ser la capital del regne d'Arzawa. Apasa es menciona als anals del rei hittita Mursilis II quan organitzava una campanya contra el regne d'Arzawa.[1]

Ferècides d'Atenes (citat per Estrabó) diu que la regió d'Efes i Mícale estava habitada pels lèleges i els caris ocupaven la resta de Jònia. Pausànias conserva una tradició que diu que Neleu i Àndrocles, fills de Codros, dirigint un grup de jonis, van expulsar del país els leleges, als que considera una branca dels caris, però que no van molestar als que vivien vora el temple, amb els que van arribar a un acord.[2] Per aquesta indicació sembla que l'antic temple no era a la ciutat. Pausànias diu que a la seva època encara es mostrava la tomba d'Àndrocles, on hi figurava un home armat.[3]

El rei Cresos va fer la guerra als jonis i va assetjar la ciutat que segurament ambicionava com a port de Sardes. Els assetjats van dedicar la ciutat a Àrtemis i van lligar-la amb una corda al temple de la deessa, perquè la protegís. Segons Estrabó hi havia 7 estadis entre l'antiga ciutat i el temple, que identifica la ciutat vella amb el nom de Paroreia. Després de l'època de Cresos els habitants van baixar a la plana i van viure al voltant del temple fins a l'època d'Alexandre el Gran.

La història d'Efes, tot i ser una de les ciutats més importants, és poc coneguda. Estrabó diu que s'hi va fixar la residència del rei (βασίλειον "basileion"), sense que se'n sàpiga exactament el significat. Tenia certs honors, com la presidència dels Jocs i una túnica morada com a símbol, a més d'un bàcul en lloc d'un ceptre i la direcció dels ritus de Demèter.[2] Tucídides la considerava una mena de ciutat sagrada.[4] Cal·lí d'Efes parla d'una guerra entre els magnets (els habitants de Magnèsia) i la seva ciutat natal.[2]

Els cimmeris van envair l'Àsia Menor en el regnat del rei de Lídia Ardis II. Van pujar per la vall del Caystros i van arribar a Efes, però res se sap dels danys que li van causar. En aquests atacs es va destruir Magnèsia. Després d'això, Efes va caure sota domini de Lídia i després de Pèrsia.[2]

El 499 aC durant la revolta Jònica, quan els atenencs i els eretris juntament amb els jonis van marxar a Sardes, van desembarcar a Efes i van deixar els vaixells al cap de Coressos. Gent de la ciutat els va guiar per la vall del riu Caïstre fins a les muntanyes de Tmolos. Van incendiar Sardes i es van retirar, però els perses els van perseguir fins a Efes i els van derrotar en un combat naval enfront de Milet. Els atenencs es van retirar a Micale i van anar de nit a Efes quan s'estava celebrant la festa de les Tesmofòries, i els ciutadans, que desconeixien què havia passat, els van atacar pensant que eren lladres, i els van matar, almenys a uns quants, segons Heròdot. Per aquests fets, se sap que Efes no tenia vaixells de guerra i, per tant, se suposa que no participava en la revolta de Jònia, tot i que en general hi devia simpatitzar. Xerxes quan va envair Grècia, va incendiar el temple de Dídima "i els altres temples", diu Estrabó però al d'Efes no li va passar res.

Gairebé al final de la Guerra del Peloponnès, el comandant atenenc Tràsil, que hi feia una expedició de saqueig, va desembarcar a Efes; el sàtrapa persa Tisafernes va fer una crida a tot el país, i va poder evitar el saqueig de la ciutat derrotant els atenencs, segons Xenofont.

Lisandre, el cap de la flota espartana, va entrar a Efes el 407 aC, amb objecte d'entrevistar-se amb Cir el Jove a Sardes. Mentre esperava, reparant les naus i recollint subministraments, l'atenenc Antíoc, que era a Nòtion com a comandant d'Alcibíades, es va enfrontar amb ell, però l'espartà va obtenir-hi la victòria.

Després de la batalla d'Egospòtam, els efesis van dedicar una estàtua a Lisandre (i a altres espartans menys coneguts) al temple d'Àrtemis. Però després de la victòria de Conó a Cnidos, van ser substituïdes per estàtues de Conó i Timoteu, com explica Pausànias. Va seguir en mans perses fins al temps d'Alexandre el Gran, a qui van acollir com a alliberador.

Lisímac de Tràcia va construir les muralles prop de la ciutat en un nou emplaçament més favorable i, com que els ciutadans no volien canviar els seus antics habitatges cap a la nova ciutat emmurallada, va inundar la ciutat vella tancant les sortides de l'aigua un dia de molta pluja, i així la va destruir. Lisímac va rebatejar Arsinoe la nova ciutat, pel nom de la seva dona, però aquest nou nom no hi va durar. La història, l'explica Esteve de Bizanci, però Estrabó simplement diu que la ciutat va desaparèixer un dia d'una gran tempesta que va fer créixer el riu. Esteve de Bizanci es basa per narrar la seva història, en un poema de Duris d'Elea, del qual no se sap més que va viure al segle iv aC. La construcció de la nova ciutat i la destrucció de la vella es pot datar cap al 322 aC. A la nova ciutat hi van ser portats també ciutadans de Colofó i Lèbedos, segons Pausànias, cosa que va contribuir al despoblament d'aquelles ciutats.

Després de Lisímac (que va regnar fins al 281 aC), la ciutat no va trigar a caure sota protecció de Pèrgam. Un conflicte va enfrontar el rei Àtal amb Roma amb motiu de l'assignació al temple d'Àrtemis dels llacs anomenats Selinúsies, a la desembocadura del Caïstre, que eren molt abundants en pesca. Els reis de Pèrgam els havien tret del domini del temple, però els romans van restaurar els seus drets. Els publicans romans els consideraven subjecte d'impost i se'n van apoderar per la força. Com que els publicans en van agafar les rendes, els efesis van enviar el geògraf Artemidor d'Efes com a delegat a Roma. El senat romà va reconèixer els drets del temple i a Artemidor se li va erigir una estàtua d'or.

Antíoc III durant la seva guerra amb els romans va passar l'hivern a Efes. La flota selèucida es va enfrontar a la romana de Pèrgam a Coricos i l'almirall selèucida Polixènides hi va ser derrotat i es va haver de retirar a Efes. Després de la Batalla de Magnèsia l'any 190 aC, els romans la van ocupar. Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell va distribuir les seves tropes per passar l'hivern un terç a Magnèsia, un altre a Tralles i un a Efes. Després de la guerra, els romans van donar la ciutat a Àtal de Pèrgam, així com altres ciutats i comarques.

L'any 133 aC, Àtal va morir i va deixar els seus dominis a Roma, però Aristonic, fill del rei Èumenes i d'una dona d'Efes, es va rebel·lar i va voler ocupar el regne. Efes li va fer front i el va derrotar en la batalla naval de Cime. Es va crear la província d'Àsia, de la qual Efes en va ser la capital i la residència del governador, i també era capçalera d'un convent jurídic. El districte comprenia "Cesarientes et Augustas Cilbiani inferiores et superiores, Mysomacedones, Mastaurenses, Briullitae, Hypaepeni, Dioshieritae", segons Plini el Vell.

Quan Mitridates va envair Jònia, Efes el va rebre bé i es van enderrocar les estàtues dels romans, segons diu Apià. Mitridates va ordenar la massacra general dels romans, i els efesis no van respectar als que van demanar l'asil a la ciutat i els van matar. Mitridates va visitar la regió i es va casar amb Monime, la filla de Filopemen a la ciutat d'Estratonicea, a Cària, i va designar a aquest com a governador (ἐπίσκοπος "episkopos") d'Efes. Aviat els efesis es van revoltar i van matar el general Zenobi, el mateix que havia deportat la gent de Quios. Sul·la, després de derrotar Mitridates, va castigar Efes, a la qual va imposar una dura contribució.

Efes, després d'això, ja no va tenir una autonomia real. Era un port dels romans. Ciceró va ser-hi el 51 aC, quan va anar a la seva província de Cilícia, i diu que el van rebre com si fos el governador de la ciutat. Després de la Batalla de Farsàlia, Quint Metel Escipió, que era a Efes, va voler arrabassar els diners del temple, però Pompeu el va cridar per unir-se a ell a l'Epir.

Després de la derrota de Marc Juni Brutus i Gai Cassi Longí a la Batalla de Filipos, Marc Antoni va visitar Efes i va fer-hi esplèndids sacrificis a la dea. Va perdonar els partidaris dels derrotats que s'havien refugiat al temple (tots menys dos) i va exigir als efesis el tribut de 10 anys en un sol any, argumentant que Efes havia donat en dos anys els tributs de 10 anys a Brut i Cassi. Els efesis van demanar perdó i van explicar que havien estat obligats a donar els tributs i ja no els quedava res, i llavors Antoni va acceptar les taxes de 9 anys a pagar en dos anys, diu Apià.

A Efes, en un santuari del temple de Diana, Marc Antoni va capturar els germans de Cleòpatra i els va fer matar segons Dió Cassi, però Apià diu que va ser Arsínoe, la germana de Cleòpatra qui va ordenar les morts, i que el fet va passar al temple d'Àrtemis i Leucofrina a Milet, i que Arsínoe havia estat allí rebuda com a reina pel gran sacerdot local Megabizos, cosa que després Marc Antoni li va retreure.

Abans de la Batalla d'Àccium, la flota de Marc Antoni i Cleòpatra era a Efes, on va arribar amb la reina. Després de la batalla, l'any 31 aC, Efes, per suggestió d'Octavi August, va dedicar estàtues a Juli Cèsar a qui havia divinitzat.[2]

Mikasa no Miya Takahito. Essays on Ancient Anatolian and Syrian studies in the 2nd and 1st millennium B.C.. Wiesbaden: Harrassowitz, 1991, p. 31. ISBN 9783447031387.  ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Smith, William (ed.). «Ephesus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 març 2021]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :1 Tucídides. Història de la Guerra del Peloponès, III, 104
Fotografies de:
Statistics: Position
389
Statistics: Rank
203100

Afegeix un nou comentari

Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Seguretat
298415637Feu clic/toqueu aquesta seqüència: 6732

Google street view

On puc dormir a prop de Efes ?

Booking.com
487.393 visites en total, 9.187 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 19 visites avui.