Plassje
( Røros )Røros (en sami meridional: Plassje) és una ciutat i municipi situat al comtat de Trøndelag, Noruega. Té 5.635 habitants (2016) i una superfície de 1.956 km². El centre administratiu del municipi és el poble homònim, i els altres assentaments al municipi són Brekken, Glåmos, Feragen, Galåa, i Hitterdalen. El municipi és part de la regió tradicional de Gauldalen.
Røros és una de les dues ciutats noruegues designades històricament ciutats mineres, juntament amb la "ciutat de plata" de Kongsberg. Això es deu a la seva notorietat històrica quant a la mineria del coure, i és de vegades anomenada Bergstaden (en noruec: 'poble miner') per aquesta mateixa raó. Els habitants moderns de Røros encara treballen i viuen als edificis característics dels segles XVII i xviii, designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. Røros té una vuitantena de cases de fusta, la majoria envoltad...Llegeix més
Røros (en sami meridional: Plassje) és una ciutat i municipi situat al comtat de Trøndelag, Noruega. Té 5.635 habitants (2016) i una superfície de 1.956 km². El centre administratiu del municipi és el poble homònim, i els altres assentaments al municipi són Brekken, Glåmos, Feragen, Galåa, i Hitterdalen. El municipi és part de la regió tradicional de Gauldalen.
Røros és una de les dues ciutats noruegues designades històricament ciutats mineres, juntament amb la "ciutat de plata" de Kongsberg. Això es deu a la seva notorietat històrica quant a la mineria del coure, i és de vegades anomenada Bergstaden (en noruec: 'poble miner') per aquesta mateixa raó. Els habitants moderns de Røros encara treballen i viuen als edificis característics dels segles XVII i xviii, designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. Røros té una vuitantena de cases de fusta, la majoria envoltades de patis. Moltes conserven les seves fosques façanes, donant a la ciutat un aspecte medieval.
Antigues cases de fusta, al carrer Kjerkgata de RørosEl municipi de Røros ha estat utilitzat pels samis per al pasturatge de rens fins a l'actualitat. Coneguda per les seves mines de coure, Røros és una de les dues ciutats mineres d'importància nacional de Noruega amb activitat a partir del segle xvii (i l'altra és la ciutat de Kongsberg, que extrau, en aquest cas, plata).
Segle xvii
Infotaula d'edificiLa ciutat minera de Rørosi la Circumferència
Església de Røros
DadesTipusMunicipi de Noruega Construcció1838 Cronologia
1r gener 1875 canvi de frontera1926 canvi de frontera1r gener 1964 canvi de frontera21 abril 1989 canvi de frontera1r març 2020 canvi de frontera CaracterístiquesSuperfíciemassa de terra, illa: 1.956,46 km²massa de terra, illa: 1.956,4580976522 km²
total: 1.956,4580976522 km²
mar territorial: 0 km²
open area (en)
: 689,17114656105 km²neu, gel, glacera: 0 km²
llac: 194,74221331677 km²
riu, rambla: 5,5046007220107 km²
torbera: 228,61777091736 km²
bosc: 807,80325689512 km²
terra llaurable: 27,356692047891 km²
aglomeració urbana: 2,0094760440733 km²
polígon industrial: 0,25656254631453 km²
altres: 0,99637860164696 km²
total: 1.956,46 km²
open area (en)
: 662,22 km²neu, gel, glacera: 0 km²
llac: 194,67 km²
riu, rambla: 5,42 km²
torbera: 219,63 km²
bosc: 843,79 km²
terra llaurable: 27,38 km²
aglomeració urbana: 2,02 km²
polígon industrial: 0,26 km²
altres: 1,09 km²
Altitud628 m Localització geogràficaEntitat territorial administrativaTrøndelag (Noruega)
LocalitzacióRøros, Sør-Trøndelag
NoruegaLloc webnoWDL'any 1644, el gerent general de la mina de Kongsberg donà permís per explotar una veta de coure prop de les muntanyes de Rauhaammaaren. Storvola i Gamle Storwartz es convertiren en algunes de les mines més importants de la companyia. Nordgruve, una altra important zona minera, estava situada al nord-est de Røros.
El carrer principal del poble, amb algunes de les cases restauradesRøros fou cremada els anys 1678 i 1679 per l'exèrcit suec durant la Guerra d'Escània.[1]
Segle xviiiEl 1718, durant la Gran Guerra del Nord, la ciutat fou novament presa per l'exèrcit suec, dirigit pel general De la Barre, que componia el braç sud de l'exèrcit suec sota Carl Gustav Armfeldt. De la Barre segrestà la ciutat i mitjançant les armes s'endugué tot el coure de les mines.
Quan el rei Carles XII fou assassinat prop de Fredriksten el 30 de novembre de 1718, De la Barre es retirà al nord per unir-se al gruix de l'exèrcit. El seu pla, però, tingué un final tràgic, quan més de 3.000 soldats que es dirigien a la ciutat moriren a les muntanyes del nord-oest de Røros per les dures condicions climatològiques que hi havia aquell dia.
L'església medieval de RørosComençat el 1740 i en endavant fou el període de la grandesa més gran de les mines de coure de Røros. Hi havia molt de metall i aquest s'extreia sense parar, per després exportar-lo per tot el país i més tard a l'estranger.
Segle xixLa parròquia de Røros s'establí com a municipi l'1 de gener de 1838, igual que la majoria de parròquies noruegues. Uns anys més tard, l'1 de gener del 1875, una zona despoblada d'Ålen fou traslladada a Røros.[2]
Efter snestorm, Lillegaten Røros ('Després de la nevada, el carrer de Lille, Røros'). Pintura a l'oli d'Harald Sohlberg de l'any 1904La dinamita va arribar a la ciutat el 1870 i posteriorment també ho feren les màquines de perforació. L'estació de generació elèctrica i la construcció de línies elèctriques d'alta tensió per al subministrament de les mines començà a partir del 1897. El procés Bessemer s'introduí a finals de la dècada del 1800. La línia ferroviària Rørosbanen es va completar el 1877. Els alts preus tant per al coure com per al zinc donaren bons resultats, però aleshores els preus baixaren i hi hagué diversos anys amb grans pèrdues.
Segle XXA principis del segle xx, concretament l'1 de gener de 1926, Røros es va dividir en quatre municipis: Røros (la ciutat), Røros landsogn (la zona rural), Brekken i Glåmos. Aquest fet deixà el nou municipi amb tan sols 2.284 habitants. Aquest canvi, però, es va desfer l'1 de gener de 1964, quan aquests quatre municipis es tornaren a unir amb el nom de Røros. Abans de la fusió, la ciutat de Røros tenia 3.063 habitants. El 21 d'abril de 1989, una part despoblada de Røros va ser traslladada a Holtålen.[2]
L'activitat minera de Røros cessà el 1977, després de 333 anys de mineria. Tres anys després, el 1980, Røros s'afegí a la llista del Patrimoni de la Humanitat per les seves cases de fusta ennegrides, les antigues mines i el conjunt del poble amb aspecte medieval.[1][3]
Røros i la seva gent es feren famosos a Noruega a finals del segle xx per l'autor Johan Falkberget, que explicà la història de la comunitat minera des de la perspectiva dels miners.[4]
Afegeix un nou comentari