Planòl de Viena el 1858, mostrant el traçat de les muralles abans del seu endorrc per donar lloc a la construcció de la Ringstraße. El Schottenring, un dels trams de la Ringstraße, el 1875

L'any 1850 es van annexionar com a districtes de Viena alguns dels nuclis fora muralla del seu entorn. D'aquesta manera, es posava de manifest que les històriques muralles de la ciutat, protagonistes dels diversos setges que ha patit, esdevenien obsoletes i constituïen un obstacle per al creixement i l'expansió de la ciutat moderna.

Superant les tensions entre l'estament militar, partidari de conservar les muralles, i la societat civil, partidària de l'eixample de la ciutat, l'any 1857 l'emperador Francesc Josep I va emetre el decret «és la meva voluntat» (Es ist Mein Wille a Wikisource) ordenant l'enderroc de les antigues muralles de la ciutat. En aquest decret l'emperador ja definia la mida exacta de la ronda que s'havia de construir enlloc de les muralles i de les esplanades al llarg de tot el seu perímetre, així com la ubicació i les funcions dels nous edificis que s'havien d'alçar en els terrenys que s'alliberaven. Es tractava clarament d'una operació d'estat amb voluntat de posar de manifest la grandeur i la glòria de l'Imperi dels Habsburg.

Al rerefons hi havia també els ecos de la revolució de 1848 als estats dels Habsburg i l'experiència derivada dels bulevards de París, concebuts pel baró Haussmann i impulsats per Napoléo III. S'havia demostrat que eixamplar els carrers era una mesura eficaç davant de la construcció de barricades.

L'any 1858 es va convocar un concurs d'idees que va permetre donar forma al projecte definitiu, aprovat l'any següent. Mentrestant, ja s'havia iniciat l'enderroc de les muralles.

Després d'algunes disputes sobre competències entre el govern i el municipi, es va crear un «Fons d'Expansió de la Ciutat» que tanmateix va ser administrat pel govern. De tots els nous edificis previstos, tan sols la nova seu de l'ajuntament es va fer per iniciativa municipal.

L'any 1865 es va produir la inauguració oficial del nou bulevard. En alguns punts ja s'havia iniciat la construcció de nous edificis (com l'església votiva o l'Òpera de l'Estat de Viena) però la major part es van fer amb posterioritat a aquesta data. La construcció, l'any 1913, de l'edifici del Ministeri de la Guerra i de la Caixa Postal d'Estalvis assenyalen el final del desenvolupament del projecte. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la fi de la monarquia també va quedar incomplet el projecte d'un gran Fòrum Imperial que s'entrecreuava amb la Ringstraße i del qual tan sols es van realitzar el Neue Burg i els museus d'història de l'art i d'història natural.

A part dels edificis monumentals de caràcter oficial o institucional, la noblesa i l'alta burgesia també es van afanyar a construir els seus propis palaus o cases tot al llarg del bulevard. Un dels primers edificis privats que es van construir va ser el Heinrichshof (1861) promogut per l'industrial de la construcció Heinrich Drasche. Aquest edifici va resultar molt malmès arran de l'ofensiva de Viena l'any 1945 i finalment enderrocat. És significatiu que entre els edificis privats en sobresurtin alguns de grans families jueves (Epstein, Todesco o Ephrusi).

L'obertura de la Ringstraße constitueix un dels grans exemples de l'urbanisme i de les dinàmiques urbanes europees del segle xix, juntament amb els projectes d'expansió de ciutats com Londres, Berlin, París o Barcelona. El concurs convocat l'any 1858 es pot considerar un dels primers grans concursos internacionals d'arquitectura.

Des del punt de vista estilístic, en l'arquitectura de la Ringstraße hi predomina absolutament l'historicisme en gairebé totes les seves expressions, des del neoclassicisme a l'eclecticisme. Es parla, a vegades, d'un estil característic de la Ringstraße o Ringstraßenstil donant a entendre que malgrat les solucions individuals donades a cada un dels edificis es tracta d'un projecte global, concebut com a conjunt. Només l'edifici de la Caixa Postal d'Estalvis, obra d'Otto Wagner, construït el 1913 en la fase final de realització del projecte, introdueix ja el nou estil de la Secessió de Viena. Les formes de l'arquitectura moderna s'hi van introduir després de la Segona Guerra Mundial, en temps de reparació i sutura dels efectes de la guerra. El primer edifici de tipus racionalista que es va aixecar al perímetre de la Ringstraße va ser la Ringturm (1953-1955).