El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).
Actualment hi tenen la seu nombrosos museus i institucions culturals. També hi té la seva residència oficial el President de la República d'Àustria.
Entre les institucions ubicades en diverses estances del Palau de Hofburg sobresurten l'Escola Espanyola d'Equitació i la Biblioteca Nacional d'Àustria així com nombrosos museus entre els quals la cambra del tresor, el Museu d'Etnologia (Museum für Völkerkunde), l'Albertina (importantíssima col·lecció de gravats i dibuixos, incloent la famosa "Llebre" d'Albrecht Dürer) i el museu dedicat a l'emperadriu Sissi. Sense oblidar que també formen part del mateix complex, a l'altra banda de la Ringstrasse, les antigues cavallerisses reials, transformades en un important centre cultural (MuseumsQuartier) i els museus d'histò...Llegeix més
El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).
Actualment hi tenen la seu nombrosos museus i institucions culturals. També hi té la seva residència oficial el President de la República d'Àustria.
Entre les institucions ubicades en diverses estances del Palau de Hofburg sobresurten l'Escola Espanyola d'Equitació i la Biblioteca Nacional d'Àustria així com nombrosos museus entre els quals la cambra del tresor, el Museu d'Etnologia (Museum für Völkerkunde), l'Albertina (importantíssima col·lecció de gravats i dibuixos, incloent la famosa "Llebre" d'Albrecht Dürer) i el museu dedicat a l'emperadriu Sissi. Sense oblidar que també formen part del mateix complex, a l'altra banda de la Ringstrasse, les antigues cavallerisses reials, transformades en un important centre cultural (MuseumsQuartier) i els museus d'història de l'art i d'història natural.
Les seves modificacions i renovacions no cessaren mai. La façana principal obeeix als plànols que deixà Fischer von Erlach. Es construí amb reformes i afegitons de 1890 a 1893. El seu cos central, amb la rica cúpula daurada, té 54 metres d'altura. La porta central és de 14 metres d'alçada i té rics adornaments en ferro, com també les laterals i les finestres. A ambdós cantons de la porta hi quatre poderosos grups: Hércules matant l'hidra, per Edmond d'Hofmann; Hércules alliberant Hesione, de Johann Scherpe; Hércules alliberant Prometeu, de Joseph Lax; Hércules portant el cerber de l'altre món, d'Antoine Paul Wagner. A un i altre cantó de l'arc central superior hi ha dos genis tocant les seves trompetes portant les armes de la dinastia i amb corona, i també taules commemoratives.
Afegeix un nou comentari