Context sobre Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central. Limita amb Alemanya i Txèquia al nord, amb Eslovàquia i Hongria a l'est, amb Eslovènia i Itàlia al sud, i amb Suïssa i Liechtenstein a l'oest. La capital n'és Viena.

Els orígens de l'Àustria germanòfona es remunten al segle ix, quan els territoris de l'Alta i Baixa Àustria foren cada cop més poblats. El nom alemany Ostarrichi és documentat per primer cop en un document oficial del 996 i té les seves arrels als primer mil·lenni aC. De llavors ençà la paraula ha evolucionat fins a Österreich.

Àustria és una democràcia representativa parlamentària que comprèn nou estats federals i és un dels sis països europeus que han declarat neutralitat permanent. Àustria és membre de les Nacions Unides des del 1955 i va ingressar a la Unió Europea...Llegeix més

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central. Limita amb Alemanya i Txèquia al nord, amb Eslovàquia i Hongria a l'est, amb Eslovènia i Itàlia al sud, i amb Suïssa i Liechtenstein a l'oest. La capital n'és Viena.

Els orígens de l'Àustria germanòfona es remunten al segle ix, quan els territoris de l'Alta i Baixa Àustria foren cada cop més poblats. El nom alemany Ostarrichi és documentat per primer cop en un document oficial del 996 i té les seves arrels als primer mil·lenni aC. De llavors ençà la paraula ha evolucionat fins a Österreich.

Àustria és una democràcia representativa parlamentària que comprèn nou estats federals i és un dels sis països europeus que han declarat neutralitat permanent. Àustria és membre de les Nacions Unides des del 1955 i va ingressar a la Unió Europea el 1995.

Més sobre Àustria

Informació bàsica
  • Moneda Euro
  • Nom natiu Österreich
  • Codi de trucada +43
  • Domini d'Internet .at
  • Mains voltage 230V/50Hz
  • Democracy index 8.16
Population, Area & Driving side
  • Població 8979894
  • Àrea 83858
  • costat de conducció right
Història
  • Habitada des de temps antics,[1] el territori de l'Europa central que en l'actualitat és Àustria era ocupat des de temps preromans per diverses tribus celtes. El regne celta de Nòrica fou després vindicat per l'Imperi Romà i convertit en província. Després de la caiguda de l'imperi, l'àrea fou envaïda pels bàvars, eslaus i els àvars.[1] Carlemany conquerí l'àrea el 788, promogué la colonització i hi introduí el cristianisme.[1] Com a part de França oriental, les àrees centrals del territori actual d'Àustria foren heretats de la casa de Babenberg. Aquest territori fou conegut com la marca d'Àustria o les Marchia Orientalis i atorgat a Leopold I d'Àustria.[1]

     Escut d'armes de l'emperador d'Habsburg

    El primer registre del nom d'Àustria data del 996, escrit com a Ostarrîchi i en referència a la marca de Babenberg.[1] El 1156 el Privilegium Minus elevà Àustria a l'estatus de ducat. El 1192, la casa de Babenberg també adquirí el ducat d'Estíria. Amb la mort de Frederic I d'Àustria el 1246, la línia de la casa de Babenberg s'extingí. Com a resultat d'això, Otakar II de Bohèmia prengué el control efectiu dels ducats d'Àustria, Estíria i Caríntia. El seu regnat acabà amb la seva derrota a Dürnkrut a mans de Rodolf I d'Alemanya el 1278. A partir de llavors, i fins a la Segona Guerra mundial, la història d'Àustria fou dominada per la casa d'Habsburg.

    ...Llegeix més

    Habitada des de temps antics,[1] el territori de l'Europa central que en l'actualitat és Àustria era ocupat des de temps preromans per diverses tribus celtes. El regne celta de Nòrica fou després vindicat per l'Imperi Romà i convertit en província. Després de la caiguda de l'imperi, l'àrea fou envaïda pels bàvars, eslaus i els àvars.[1] Carlemany conquerí l'àrea el 788, promogué la colonització i hi introduí el cristianisme.[1] Com a part de França oriental, les àrees centrals del territori actual d'Àustria foren heretats de la casa de Babenberg. Aquest territori fou conegut com la marca d'Àustria o les Marchia Orientalis i atorgat a Leopold I d'Àustria.[1]

     Escut d'armes de l'emperador d'Habsburg

    El primer registre del nom d'Àustria data del 996, escrit com a Ostarrîchi i en referència a la marca de Babenberg.[1] El 1156 el Privilegium Minus elevà Àustria a l'estatus de ducat. El 1192, la casa de Babenberg també adquirí el ducat d'Estíria. Amb la mort de Frederic I d'Àustria el 1246, la línia de la casa de Babenberg s'extingí. Com a resultat d'això, Otakar II de Bohèmia prengué el control efectiu dels ducats d'Àustria, Estíria i Caríntia. El seu regnat acabà amb la seva derrota a Dürnkrut a mans de Rodolf I d'Alemanya el 1278. A partir de llavors, i fins a la Segona Guerra mundial, la història d'Àustria fou dominada per la casa d'Habsburg.

    Durant els segles XIV i XVI la dinastia dels Habsburg començà a acumular altres províncies del veïnat del ducat d'Àustria. El 1438, el duc Albert V d'Àustria fou escollit com el successor del seu sogre, l'emperador Segimon. Tot i que Albert només regnà per un any, des d'aleshores, cada emperador del Sacre Imperi Romanogermànic fou un Habsburg, amb una sola excepció.

    La dinastia d'Habsburg també començà a heretar terres d'altres regions. El 1477, Maximilià I, fill únic de Frederic III, es casà amb l'hereva Maria de Borgonya, adquirí així la major part de les Disset Províncies (≈ els països de l'actual Benelux) per a la seva família. El seu fill Felip es casà amb l'hereva de Castella i Aragó, i així adquirí Espanya i les seves possessions a Europa. El 1526 després de la Batalla de Mohács, Bohèmia i la secció d'Hongria no ocupada pels otomans també passaren a casa dels Habsburg. L'expansió otomana a Hongria dugué a diversos conflictes entre els dos imperis, evidenciat en les Guerres Llargues de 1593 a 1606.

    Durant el llarg regnat de l'emperador Leopold (1657 a 1705) i després de la defensa reeixida en el setge de Viena el 1683 (sota el comandament del rei Joan III Sobieski de Polònia), mitjançant una sèrie de campanyes militars Hongria tornà a control austríac amb la signatura del tractat de Carlowitz el 1699. L'emperador Carles VI renuncià a la majoria dels guanys de l'imperi dels anys anteriors, en part a causa de la por de l'extinció de la casa dels Habsgurg. Carles estava disposat a oferir avantatges concrets a canvi del reconeixement de la Sanció Pragmàtica que feu de la seva filla, Maria Teresa I d'Àustria, l'hereva. Àustria participà, amb Prússia i Rússia en la primera i la tercera partició de Polònia el 1772 i 1795.

     El congrés de Viena, per Jean-Baptiste Isabey, 1819

    Àustria s'involucrà en una guerra amb la França revolucionària amb derrotes successives contra Napoleó, que dugueren a la fi de l'antic Sacre Imperi Romanogermànic el 1806. Dos anys després, el 1804, es fundà l'Imperi Austríac. El 1814, Àustria formà part de les forces aliades que envaïren França i que acabaren amb les guerres napoleòniques. Així doncs, emergí, del congrés de Viena el 1815, com una de les quatre potències més grans del continent. El mateix any, la Confederació Alemanya (Deutscher Bund) es fundà sota la presidència d'Àustria. Atesos els conflictes socials, polítics i nacionals irresolts, les terres alemanyes foren sacsejades per la Revolució de 1848, que volien crear una Alemanya unificada.[1] Una Alemanya unificada podia haver estat possible com a Gran Alemanya o només com a Confederació Alemanya sense Àustria. Ja que Àustria no estava disposada a cedir els seus territoris de parla alemanya a allò que es convertiria en l'Imperi alemany de 1848, la corona de l'imperi fou oferta al rei prussià Frederic Guillem V. El 1864 Àustria i Prússia combateren juntes contra Dinamarca i assoliren alliberar els ducats independents de Schleswig i Holstein. Tot i així, ja que no pogueren posar-se d'acord quant a la solució de l'administració dels dos ducats, lluitaren en la Guerra austroprussiana de 1866. Derrotada per Prússia en la Batalla de Königgrätz, Àustria hagué de deixar la Confederació Alemanya i no participà més en la política alemanya.

    El compromís austrohongarès de 1867, l’Ausgleich creà una sobirania dual, l'Imperi Austríac i el Regne d'Hongria, sota Francesc Josep. El govern austrohongarès d'aquest imperi divers incloïa diversos grups eslaus, eslovacs, eslovens, serbis i croates, així com comunitats italianes i romaneses. Com a resultat, governar Àustria-Hongria es tornà cada vegada més difícil en una època en què emergien els moviments nacionalistes. Tot i així, el govern central provà de cedir en diversos aspectes; les minories podien escollir les escoles en llurs llengües pròpies, per exemple. L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo el 1914 per Gavrilo Princip (un membre d'un grup nacionalista serbi, la Mà Negra)[1] fou la causa immediata de la Primera Guerra Mundial que dugué a la dissolució de l'Imperi austrohongarès, segons el tractat de Saint-Germain-en-Laye, i els territoris subordinats es convertiren en estats independents. Tanmateix, més de tres milions d'austríacs alemanys quedaren fora de la nova República Austríaca als nou estats de Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, així com a Itàlia. Entre 1918 i 1919, Àustria era oficialment coneguda com la República de l'Àustria Alemanya (Republik Deutschösterreich). Els aliats de la Primera Guerra mundial prohibiren que Àustria s'unís a Alemanya, i també prohibiren aquest nom, el qual fou canviat a República d'Àustria. La monarquia es dissolgué el 1919 i s'establí una democràcia parlamentària segons la constitució del 10 de novembre de 1920.

     L'arxiduc Francesc Ferran

    A la tardor de 1922, Àustria rebé un préstec internacional supervisada per la Lliga de Nacions.[2] El propòsit del préstec era evitar la bancarrota, estabilitzar la moneda i millorar la condició econòmica general. Amb l'atorgament del préstec, Àustria passà al control de la Lliga de Nacions. La Primera República Austríaca que durà fins al 1933 quan el canceller Engelbert Dollfuss dissolgué el parlament i instaurà un règim autocràtic de caràcter feixista.[2][1] Els dos grans partits aleshores, els socialdemòcrates i els conservadors, tenien exèrcits paramilitars, que s'enfrontaren entre si, i esclatà la Guerra Civil austríaca.

    El febrer de 1934, diversos membres del Schutzbund foren executats, el Partit Socialdemòcrata fou il·legalitzat i molts dels seus membres foren empresonats o emigraren. En maig de 1934 els feixistes introduïren una nova constitució (Maiverfassung), la qual consolidà el poder de Dollfuss, però el 25 de juliol fou assassinat en un cop d'estat nazi. El seu successor, Kurt Schuschnigg, assajà de mantenir la independència d'Àustria, però el 12 de març de 1938, les tropes alemanyes ocuparen el país i feren un plebiscit que confirmà la unió amb Alemanya. Adolf Hitler, nadiu d'Àustria, proclamà l'annexió (Anschluss) d'Àustria, incorporant-la al Tercer Reich. Els nazis anomenaren Àustria Ostmark fins al 1942, quan es reanomenà Alpen-Donau-Reichsgaue. Viena caigué el 13 d'abril de 1945 durant l'ofensiva soviètica de Viena, just abans del col·lapse total del Tercer Reich. Karl Renner ràpidament establí un govern provisional a Viena amb l'aprovació tàcit de les forces soviètiques victorioses, i declarà la secessió austríaca del Tercer Reich.

    Tal com Alemanya, Àustria també fou dividida en una zona britànica, francesa, soviètica i estatunidenca, governada per la Comissió Aliada per Àustria. El govern austríac fou reconegut i tolerat per les quatre potències. Àustria, en general, fou tractada com si hagués estat originàriament envaïda per Alemanya i alliberada pels aliats. El 15 de maig de 1955, Àustria tornà a guanyar la seva independència amb la signatura del tractat de l'Estat Austríac. El 26 d'octubre de 1955 Àustria fou declarada "permanentment neutral", declaració que perdura fins a l'actualitat.

    El sistema polític de la Segona República es caracteritzà per un sistema de Proporz, la qual cosa volia dir que la majoria dels càrrecs d'importància política foren dividits entre els membres del socialdemòcrates i el Partit Popular.

    El país fou admès a la Unió Europea el 1995 i mantingué la seva neutralitat constitucional, com altres estats membres, com ara Suècia. Els principals partits d'Àustria tenen posicions diverses quant a l'estatus futur de la neutralitat de l'exèrcit austríac, des de la posició neutral a l'entrada a l'OTAN. Ja que la neutralitat permanent forma part de la constitució austríaca, es necessita una majoria de dos terços al parlament per canviar-la.

    ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades johnson ↑ 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades brook
    Llegeix menys

Llibre de frases

Hola
Hallo
Món
Welt
Hola món
Hallo Welt
Gràcies
Vielen Dank
Adéu
Auf Wiedersehen
Ja
No
Nein
Com estàs?
Wie geht es dir?
Bé gràcies
Gut, Danke
Quant costa?
Wie viel kostet das?
Zero
Null
Un
Einer

On puc dormir a prop de Àustria ?

Booking.com
488.881 visites en total, 9.195 Llocs d'interès, 404 Destinacions, 19 visites avui.